(GI).- Banco Gigante de Sant Jordi

Hemos seguido la siguiente ruta:
DE CELRÀ FINS EL BANC GEGANT DE SANT JORDI DESVALLS I TORNAR PER L'ILLA DELS SALCES.
35,89 kilómetros - Fácil - por RIANEL
cerca de Celrà, Catalunya (España)

Los vecinos de este pueblo del Gironès, Sant Jordi Desvalls, se han adherido al Big Bench Community Project, una iniciativa nacida en Italia que suma más de 200 municipios europeos. Si alguien pasea por las afueras de Sant Jordi Desvalls, se encontrará un banco gigante de color rojo en medio de ninguna parte, en un campo desde donde se pueden admirar el Pirineo, el Montgrí, las Gavarres y el mar. "Cuando te sientas, te cuelgan las piernas como si fueras una criatura", dice Irina Grossu, una ceramista que ha impulsado esta iniciativa, que tiene su origen en Italia y se ha extendido a más de doscientos pequeños pueblos de Europa. El banco mide dos metros y medio de alto y tres y medio de ancho y se ha inaugurado por la fiesta mayor de Sant Jordi Desvalls.

Esta ruta es un paseo por las dos orillas del Río Ter en el tramo comprendido entre Celrá y Sobrànigues. La ruta no presenta ninguna dificultad y es ideal para estirar las piernas en unos paisajes verdes y húmedos.

Salida del polígono de Celrà, hacia Bordils pasando cerca de La Alzina del Molí.

Atravieso el pueblo por el centro y me dirijo hacia la zona del Rissec y por entre arboledas de Chopos, atravieso el Riu Vell y llego a Sant Joan de Mollet y Flaçà.

Aquí, sigo la vía del tren hasta encontrar el paso del Río Ter y el puente del ferrocarril en Sobrànigues, que me lleva frente a la estación de Sant Jordi Desvalls y dando un rodeo al centro de este pueblo.

Tomando la carretera de Viladesens llego al Banco Gigante y una vez visitado en el primer desvío a la izquierda, llego a la zona minera de Les Sorreres, después de andar un tramo en un sendero pegado a los campos de cultivo.

Para regresar a Celrá lo hago por Cervià de Ter y el camino de Santiago que me lleva a cruzar otra vez el Río Ter hacia este pueblo por la zona de la Alzina reclamadora de La Canova y el Pla de Celrá.

He comido en el Restaurante Pirineos de este pueblo, donde lo mejor ha sio la amabilidad de la camarera que me ha atendido.

LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE.

Hem seguit la següent ruta:
DE CELRÀ FINS EL BANC GEGANT DE SANT JORDI DESVALLS I TORNAR PER L'ILLA DELS SALCES.
35,89 kilómetros - Fácil - por RIANEL.

Els veïns d´aquest poble del Gironès, Sant Jordi Desvalls, s´han adherit al Big Bench Community Project, una iniciativa nascuda a Itàlia que suma més de 200 municipis europeus. Si algú passeja pels afores de Sant Jordi Desvalls, es trobarà un banc gegant de color vermell al mig de cap lloc, en un camp des d'on es poden admirar el Pirineu, el Montgrí, les Gavarres i el mar. "Quan t'asseus, et pengen les cames com si fossis una criatura", diu Irina Grossu, una ceramista que ha impulsat aquesta iniciativa, que té l'origen a Itàlia i s'ha estès a més de dos-cents petits pobles d'Europa. El banc fa dos metres i mig d'alçada i tres i mig d'amplada i s'ha inaugurat per la festa major de Sant Jordi Desvalls.

Aquesta ruta és un passeig per les dues ribes del Riu Ter al tram comprès entre Celrá i Sobrànigues. La ruta no presenta cap dificultat i és ideal per estirar les cames en uns paisatges verds i humits.

Sortida del polígon de Celrà, cap a Bordils passant a prop de l'Alzina del Molí.

Travesso el poble pel centre i em dirigeixo cap a la zona del Rissec i entre arbredes de Chopos, travesso el Riu Vell i arribo a Sant Joan de Mollet i Flaçà.

Aquí, segueixo la via del tren fins trobar el pas del riu Ter i el pont del ferrocarril a Sobrànigues, que em porta davant de l'estació de Sant Jordi Desvalls i fent una volta al centre d'aquest poble.

Prenent la carretera de Viladesens arribo al Banc Gegant i un cop visitat a la primera desviació a l'esquerra, arribo a la zona minera de les Sorreres, després de caminar un tram en un sender enganxat als camps de cultiu.

Per tornar a Celrà ho faig per Cervià de Ter i el camí de Sant Jaume que em porta a creuar un altre cop el Riu Ter cap a aquest poble per la zona de l'Alzina reclamadora de la Canova i el Pla de Celrá.

He dinat al Restaurant Pirineus d'aquest poble, on el millor ha estat l'amabilitat de la cambrera que m'ha atès.