(GI) Pobles de la Prov.de Girona (14) St.J.Ramis-Sarriá-Celrá-Bordils-S.J.Mollet-Flaça-S.J.Desvalls-Cerviá-Olives-Medinya.

Celra

El municipio de Celrá está situado al nordeste de la comarca del Gironés. Limita al norte con el río Ter, al sur y oeste con Girona y por el este con los municipios de Bordils y Juyá. Se distinguen dos zonas: una de montañosa, al sur y dentro del macizo de les Gavarres, con el punto más alto en el Puig d’en Batet (420 m) y otra de llana (Pla de Celrà) formada por los aluviones del río Ter y de sus afluentes. El Ter recibe aguas de los arroyos de Palagret (que recoge las aguas de los torrentes de Goda, Infern, Bou Vell y Mavalls), Vermell, Palahines, Llop, Valltorta y Farreres. Al igual que otras poblaciones de la comarca, goza de un clima templado, con unos inviernos no excesivamente fríos y con veranos secos y calurosos. La pluviosidad anual ronda los 500-600 ml, y se concentra en los meses de mayo, octubre y noviembre. El nombre de la población ha tenido diferentes variantes, del Celerano del año 922, el Salrà de los siglos XVII al XIX, hasta el Celrá actual. El símbolo de la población es un sol, sin conocer con exactitud su relación con el nombre del municipio. No obstante, desde el siglo XVII hasta la actualidad, el sol ha figurado en los documentos oficiales del Ayuntamiento. En la fachada de la iglesia, acabada el 1803, figura esculpido dicho astro. Las primeras cifras poblacionales las encontramos en un censo del 1359, que le atribuía una población de 400 habitantes. Durante los tres siglos siguientes, se mantuvo estable, hasta llegar al censo de Floridablanca de 1787 que le atribuye 844 habitantes. Entre el Censo de 1857 y el anterior, el municipio de Campdurà se integra a Celrà.2 Con la implantación de nuevas empresas en el Polígono Industrial, se produce un aumento, que desde el año 2007 supera los cuatro mil habitantes. Se han encontrado restos de la civilización ibérica y romana en diferentes puntos del municipio. Durante el proceso de feudalización, se distinguen tres dominios señoriales: el castillo de Celrá, el de Barbavella y el de Palagret. Cada uno de ellos estableció en su jurisdicción familias para trabajar las tierras, las cuales, en contrapartida estaban obligadas a pagar censos y otras prestaciones a su señor. De la documentación de la época encontramos la existencia de diferentes molinos harineros hidráulicos, que aprovechaban las aguas del río Ter y de sus afluentes. El municipio tuvo un lugar destacado durante la Guerra de los Remences, al producirse en Celrá la primera reunión del sindicato remença el 13 de octubre de 1448, en el cementerio municipal. Durante la Guerra Civil Catalana (1462-1472), el pueblo fue expugnado y tomado al asalto el 20 de agosto de 1462. A principios del siglo XIX, a causa de su proximidad con la ciudad de Gerona, sufre las consecuencias de la invasión napoleónica. Fue ocupado por las tropas francesas en dos ocasiones. Muchos celranenses acudieron en defensa de la capital, donde 23 perdieron la vida. La Guerra Civil Española (1936-1939) dejó su huella con la construcción de un aeródromo militar, que durante los años que estuvo en funcionamiento se convirtió en un importante objetivo militar, motivo por el que sufrió diez bombardeos, con las consiguientes pérdidas en vidas humanas. El castillo de Celrá.- La fortificación que recibió en un principio el nombre del pueblo, ha sido conocida históricamente con el nombre de las familias que han adquirido la propiedad a lo largo de los siglos: Aguiló, Escala, Foixà y Serra. El edificio, del que se tienen noticias del siglo X y XI, ha sufrido profundas renovaciones, y en la actualidad comprende una torre circular dentro de un recinto cuadrangular. La población, ha conocido a lo largo de los últimos siglos diferentes industrias que han contribuido a su desarrollo económico. Las más importantes han sido: Hornos de cal viva y ladrillerías.- Hasta mediados del siglo XX, la cal viva fue un material muy utilizado en la construcción. Su uso fundamental era la de unir materiales, revocar y encalar paredes. Actualmente quedan los restos de cuatro hornos de cal viva. Los materiales de construcción, ladrillos y tejas, se fabricaban en seis ladrillerías, de las que actualmente sólo queda la chimenea de una de ellas. Fábrica Pagans.- Dedicada a la producción de productos químicos y extractos tánicos para el curtido de pieles. Se funda en 1902 y mantuvo su producción durante 100 años. Actualmente, sus instalaciones, de arquitectura modernista, se utilizan como dependencias municipales. Los ferrocarriles.- La llegada del ferrocarril el año 1877 favoreció notablemente las comunicaciones de la población y la llegada de productos para las industrias locales. Asimismo, en 1921 se inaugura otra estación de un ferrocarril de vía estrecha que comunicaba Gerona con Palamós y que se clausura definitivamente en 1956. El municipi de Celrà està situat al nord-est de la comarca del Gironès . Limita al nord amb el riu Ter , al sud i oest amb Girona i per l'est amb els municipis de Bordils i Juyá . Es distingeixen dues zones : una de muntanyosa , al sud i dins del massís de les Gavarres , amb el punt més alt al Puig d'en Batet ( 420 m ) i una altra de plana ( Pla de Celrà ) formada pels al • luvions del riu Ter i dels seus afluents . El Ter rep aigües dels rierols de Palagret ( que recull les aigües dels torrents de Goda , Infern , Bou Vell i Mavalls ) , Vermell , Palahines , Llop , Valltorta i Farreres . Igual que altres poblacions de la comarca , gaudeix d'un clima temperat , amb uns hiverns no excessivament freds i amb estius secs i calorosos . La pluviositat anual ronda els 500-600 ml , i es concentra en els mesos de maig , octubre i novembre. El nom de la població ha tingut diferents variants , de l' Celerano de l'any 922 , el Salrà dels segles XVII al XIX , fins al Celrà actual . El símbol de la població és un sol , sense conèixer amb exactitud la seva relació amb el nom del municipi . No obstant això , des del segle XVII fins a l'actualitat , el sol ha figurat en els documents oficials de l'Ajuntament . A la façana de l'església, acabada el 1803 , figura esculpit dit astre . Les primeres xifres poblacionals les trobem en un cens del 1359 , que li atribuïa una població de 400 habitants . Durant els tres segles següents , es va mantenir estable , fins a arribar al cens de Floridablanca de 1787 que li atribueix 844 habitants . Entre el Cens de 1857 i l'anterior , el municipi de Campdurà s'integra a Celrà.2 Amb la implantació de noves empreses al polígon industrial , es produeix un augment , que des de l'any 2007 supera els quatre mil habitants . S'han trobat restes de la civilització ibèrica i romana en diferents punts del municipi . Durant el procés de feudalització , es distingeixen tres dominis senyorials : el castell de Celrà , el de Barbavella i el de Palagret . Cadascun d'ells va establir en la seva jurisdicció famílies per treballar les terres , les quals, en contrapartida estaven obligades a pagar censos i altres prestacions al seu senyor . De la documentació de l'època trobem l'existència de diferents molins fariners hidràulics , que aprofitaven les aigües del riu Ter i dels seus afluents . El municipi va tenir un lloc destacat durant la Guerra dels Remences , en produir-se en Celrà la primera reunió del sindicat remença el 13 d'octubre de 1448, al cementiri municipal . Durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472) , el poble va ser expugnado i pres a l'assalt el 20 agost 1462 . A principis del segle XIX , a causa de la seva proximitat amb la ciutat de Girona , pateix les conseqüències de la invasió napoleònica . Va ser ocupat per les tropes franceses en dues ocasions . Molts celranenses van acudir en defensa de la capital, on 23 van perdre la vida . La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va deixar la seva empremta amb la construcció d'un aeròdrom militar , que durant els anys que va estar en funcionament es va convertir en un important objectiu militar , motiu pel qual va patir 10 bombardeigs , amb les consegüents pèrdues en vides humanes . El castell de Celrà . - La fortificació que va rebre al principi el nom del poble , ha estat coneguda històricament amb el nom de les famílies que han adquirit la propietat al llarg dels segles : Aguiló , Escala, Foixà i Serra . L'edifici, del qual es tenen notícies del segle X i XI , ha sofert profundes renovacions , i en l'actualitat comprèn una torre circular dins d'un recinte quadrangular . La població , ha conegut al llarg dels últims segles diferents indústries que han contribuït al seu desenvolupament econòmic . Les més importants han estat: Forns de calç viva i LADRILLERÍAS . - Fins a mitjan segle XX , la calç viva va ser un material molt utilitzat en la construcció . El seu ús fonamental era la d'unir materials , revocar i emblanquinar parets . Actualment queden les restes de quatre forns de calç viva. Els materials de construcció , maons i teules , es fabricaven en sis LADRILLERÍAS , de les quals actualment només queda la xemeneia d'una d'elles . Fàbrica Pagans . - Dedicada a la producció de productes químics i extractes tànics per a l'adob de pells . Es funda en 1902 i va mantenir la seva producció durant 100 anys . Actualment , les seves instal • lacions , d'arquitectura modernista , s'utilitzen com a dependències municipals . Els ferrocarrils . - L'arribada del ferrocarril l'any 1877 va afavorir notablement les comunicacions de la població i l'arribada de productes per a les indústries locals . Així mateix , el 1921 s'inaugura una altra estació d'un ferrocarril de via estreta que comunicava Girona amb Palamós i que es clausura definitivament el 1956 .

Alzina reclamadora de la canova

Alzina reclamadora de la canova

Bordils

Bordils es un municipio español de la comarca del Gironés en la provincia de Gerona, Cataluña, situado al noreste de la comarca a la derecha del río Ter. Bordils és un municipi espanyol de la comarca del Gironès a la província de Girona, Catalunya, situat al nord-est de la comarca a la dreta del riu Ter.

Sant Joan de Mollet

Sant Joan de Mollet es un municipio de la comarca catalana del Gironés, en la provincia de Girona, situado al noreste de la comarca. La primera información escrita del pueblo se encuentra en la Alta Edad Media, el año 844. En aquel tiempo, San Juan de Mollet estaba bajo la jurisdicción del obispado de Gerona. El primer dato de población es del siglo XIV con 29 fuegos, unos 150 habitantes. Dos centurias más tarde, el siglo XVI, la población no creció sino que disminuyó sensiblemente por las enfermedades y malas cosechas. En el siglo XVI fue jurisdicción real. El siglo XVIII se abre la acequia Vinyals, gracias a un privilegio real concedido a la familia Vinyals de Flaçà en 1788, que les otorgaba el derecho de uso de agua del Ter para el riego de las tierras de Bordils, Celrá, Juyá, Flassá y San Juan de Mollet, si bien hasta 1932 no se concedería el derecho de derivación de la acequia hasta el plan de Mollet y Flassá. A partir de ese momento es cuando se inicia una tímida expansión económica basada en la agricultura. El siglo XX ha sido testigo de mejoras que han hecho la vida doméstica más cómodo y fácil, la calidad de vida de la gente de Mollet ha mejorado radicalmente gracias a servicios como el teléfono, la luz o el agua corriente. Sant Joan de Mollet és un municipi de la comarca del Gironès , a la província de Girona , situat al nord-est de la comarca . La primera informació escrita del poble es troba a l'Alta Edat Mitjana , l'any 844 . En aquell temps , Sant Joan de Mollet estava sota la jurisdicció del bisbat de Girona . La primera dada de població és del segle XIV amb 29 focs , uns 150 habitants . Dos centúries més tard , al segle XVI, la població no va créixer sinó que va disminuir sensiblement per les malalties i males collites . Al segle XVI va ser jurisdicció reial . El segle XVIII s'obre la sèquia Vinyals , gràcies a un privilegi reial concedit a la família Vinyals de Flaçà en 1788 , que els atorgava el dret d'ús d'aigua del Ter per al reg de les terres de Bordils , Celrà , Juyá , Flassà i Sant Joan de Mollet , si bé fins a 1932 no concediria el dret de derivació de la sèquia fins al pla de Mollet i Flassà . A partir d'aquest moment és quan s'inicia una tímida expansió econòmica basada en l'agricultura . El segle XX ha estat testimoni de millores que han fet la vida domèstica més còmode i fàcil , la qualitat de vida de la gent de Mollet ha millorat radicalment gràcies a serveis com el telèfon , la llum o l'aigua corrent .

Flaça

Flaçà es un municipio español de la comarca del Gironés, en la provincia de Girona, Catalunya, situado al noreste de la comarca y en el límite con la del Bajo Ampurdán. Dispone de esstación de ferrocarril de la línea Barcelona-Portbou.Aparece documentado por primera vez en 921 con la forma Flociano.Bandera apaisada, de proporciones dos de alto por tres de largo, bicolor vertical, de color azul claro y blanco, con una mitra de altura 2/3 de la del paño y anchura 5/12 de la largura del mismo paño, en el centro, blanca en la primera mitad y de color azul claro en la segunda.Como curiosidad en el año 2010 Companyia Nocturna realizó una obra de teatro estrenada en Barcelona inspirada en la Estación de Flaçà "El Último Tren" escrita y dirigida por Isaac Badia, adaptando la anécdota real, diez años atrás en Flaçà, de dos adolescentes que pierden el último tren cuando pretendían escapar de casa y se ven obligados a pasar la noche en la estación. Flaçà és un municipi espanyol de la comarca del Gironès, a la província de Girona, Catalunya, situat al nord-est de la comarca i en el límit amb la del Baix Empordà. Disposa de esstación de ferrocarril de la línia Barcelona-Portbou.Aparece documentat per primera vegada en 921 amb la forma Flociano.Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, bicolor vertical, de color blau clar i blanc, amb una mitra d'altura 2/3 de la del drap i amplària 5/12 de la llargària del mateix drap, al centre, blanca a la primera meitat i de color blau clar en la segunda.Como curiositat l'any 2010 Companyia Nocturna va realitzar una obra de teatre estrenada a Barcelona inspirada en l'Estació de Flaçà "l'Últim tren" escrita i dirigida per Isaac Badia, adaptant l'anècdota real, deu anys enrere a Flaçà, de dos adolescents que perden l'últim tren quan pretenien escapar de casa i es veuen obligats a passar la nit a l'estació

Paso por el riu Ter

Paso por el riu Ter

Sant Jordi Desvalls

San Jordi Desvalls, es un municipio de la comarca del Gironés en la provincia de Girona, Catalunya, situado al noreste de la comarca y en el límite con la del Bajo Ampurdán. Sant Jordi Desvalls, és un municipi de la comarca del Gironès a la província de Girona, Catalunya, situat al nord-est de la comarca i en el límit amb la del Baix Empordà.

Cervia de Ter

Cervià de Ter, es un municipio en la provincia de Girona, Catalunya. Está situado al noreste de la comarca del Gironés, a la izquierda del río Ter y en el límite con la comarca del Pla de l'Estany. Cervià de Ter, és un municipi en la província de Girona, Catalunya. Està situat al nord-est de la comarca del Gironès, a l'esquerra del riu Ter i en el límit amb la comarca del Pla de l'Estany.

Olives

Olives

Medinyá

Medinyá

Masía de Sant Juliá de Ramis

Sant Julia de Ramis

Sant Julià de Ramis es un municipio de la comarca catalana del Gironés, en la provincia de Girona, situado al norte de la comarca, a la izquierda del río Ter y en el límite con la del Pla de l'Estany. En 1975 se anexionó el municipio de Medinyà.La carretera N-II atraviesa el municipio.Agricultura de secano y de regadío e industrias diversas. Lugares de interés Iglesia de los santos Cosme y Damián, de estilo románico con fachada renacentista. Ruinas del castillo de Montagut. Castellum Fractum, ruinas de una fortificación romana de época tardía. Sant Julià de Ramis és un municipi de la comarca del Gironès, a la província de Girona, situat al nord de la comarca, a l'esquerra del riu Ter i en el límit amb la del Pla de l'Estany. El 1975 es va annexionar el municipi de Medinyà.La carretera N-II travessa el municipio.Agricultura de secà i de regadiu i indústries diverses. Llocs d'interès Església dels sants Cosme i Damià, d'estil romànic amb façana renaixentista. Ruïnes del castell de Montagut. Castellum Fractum, ruïnes d'una fortificació romana d'època tardana.

Sarrià de Ter

Sarrià de Ter es un municipio de la comarca del Gironés en la provincia de Girona, Catalunya. Estuvo habitado ya durante la época romana como demuestran los restos encontrados en 1970 correspondientes a una antigua villa del siglo I a. C. Esta villa está compuesta por cinco habitaciones y contiene suelos de mosaico así como numerosos restos cerámicos.Su proximidad con Gerona ha hecho que su historia esté muy unida a la de la capital comarcal. Durante la Guerra de la Independencia española la villa fue saqueada por los tropas francesas. El puente que cruzaba el río Ter fue derruido durante las guerras carlistas. En 1975 el municipio quedó anexionado a Gerona, unión que finalizó en 1983 cuando Sarriá de Ter recuperó su independencia municipal. El pueblo está formado por los núcleos de Sarrià de Dalt y Sarrià de Baix. El de Sarrià de Dalt, el más antiguo de los dos, está organizado alrededor de la iglesia de Sant Pau. Este templo aparece citado en documentos del siglo XI como posesión del monasterio de San Pedro de Galligans. El núcleo de Sarrià de Baix se originó a principios del siglo XIX. Actualmente hace las funciones de cabecera municipal. Su iglesia parroquial está dedicada a Nuestra Señora de la Misericordia y, aunque su construcción se inició en el siglo XIX, la finalización de las mismas no se produjo hasta 1925. Las obras del templo, de estilo neoclásico quedaron paralizadas por culpa de la guerra de la independencia. Las tropas francesas utilizaron la inacabada iglesia como hospital de campaña. La actividad agrícola fue desapareciendo poco a poco durante el siglo XIX tras la construcción en el término municipal de un fábrica de pasta de papel. Durante el siglo XX, la actividad industrial, especialmente la dedicada a fabricación y manipulación del papel, pasó a ser la principal fuente de ingresos del municipio. Sarrià de Ter és un municipi de la comarca del Gironès a la província de Girona , Catalunya . Va estar habitat ja durant l'època romana com demostren les restes trobades el 1970 corresponents a una antiga vila del segle I a . C. Aquesta vila està composta per cinc habitacions i conté terres de mosaic i també nombroses restes cerámicos.Su proximitat amb Girona ha fet que la seva història estigui molt unida a la de la capital comarcal . Durant la Guerra de la Independència espanyola la vila va ser saquejada pels tropes franceses . El pont que creuava el riu Ter va ser enderrocat durant les guerres carlines . El 1975 el municipi va quedar annexionat a Girona , unió que va finalitzar el 1983 quan Sarrià de Ter va recuperar la seva independència municipal . El poble està format pels nuclis de Sarrià de Dalt i Sarrià de Baix . El de Sarrià de Dalt , el més antic dels dos , està organitzat al voltant de l'església de Sant Pau . Aquest temple apareix citat en documents del segle XI com a possessió del monestir de Sant Pere de Galligants . El nucli de Sarrià de Baix es va originar a principis del segle XIX . Actualment fa les funcions de capçalera municipal . La seva església parroquial està dedicada a la Mare de Déu de la Misericòrdia i , encara que la seva construcció es va iniciar al segle XIX , la finalització de les mateixes no es va produir fins a 1925 . Les obres del temple , d'estil neoclàssic van quedar paralitzades per culpa de la guerra d' la independència . Les tropes franceses van utilitzar la inacabada església com a hospital de campanya . L'activitat agrícola va anar desapareixent a poc a poc durant el segle XIX després de la construcció al terme municipal d'un fàbrica de pasta de paper . Durant el segle XX , l'activitat industrial , especialment la dedicada a fabricació i manipulació del paper , va passar a ser la principal font d'ingressos del municipi .