(GI) Pobles de la Provincia de Girona (12)Campllong-Fornells-Aiguaviva-Estanyol-Brunyola-S.Dalmay-Vilobí-St. Andreu de Salou.
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 35.52 mi
- Elevation gain
- 1,644 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 1,644 ft
- Max elevation
- 845 ft
- TrailRank
-
71
4.3
- Min elevation
- 255 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 6 hours 28 minutes
- Coordinates
- 4343
- Uploaded
- May 1, 2014
- Recorded
- May 2014
near Cassà de la Selva, Catalunya (España)
Viewed 3660 times, downloaded 123 times
Trail photos
Itinerary description
Ruta que forma parte del recorrido por todos los pueblos de la Provincia de Girona, con el objeto de conocer sus lugares más interesantes, fotografiarlos y documentarlos.
Esta ruta pasa por pueblos, que aunque los conocía, no había pasado anteriormente con bici.
Salida de Cassá de la Selva, hacia el Veinat de Sangosta, está bien indicado, así tambien como hay que hacerlo para llegar a Campllong. Aqúí se cruza la C-25 y por un carril bici se llega al camino que nos llevará a la carretera que vá hacia Llambilles/Quart y Fornells de la Selva. En Fornells hay un paso que atraviesa la vía del tren Barcelona-Girona y que una vez cruzado nos lleva a la zona industrial y a atravesar la N-II,el Ave y la Autopista en dirección a Aiguaviva. De aquí por el camino Reial, se llega a Estañol y se toma la GI-540 y la GI-533, hasta encontrar el camino del Volcán de la Crosa. Siguiendo este camino y siempre enfilando hacia la derecha se llega a Brunyola, donde y muy bien indicado por caminos de tierra y de asfalto se llega a Sant Dalmay, Salitja y Vilobí d'Onyar. A la salida de Vilobí dejando a la izquierda la GIV-5341, vamos hacia el Golf de Franciac, el pueblo de Franciac y Sant Andreu de Salou, donde en el centro del pueblo sale el camino que nos llevará al fin de la ruta y a la llegada a Cassá de la Selva.
LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE
Aquesta ruta passa per pobles , que encara que els coneixia , no havia passat anteriorment amb bici .
Sortida de Cassà de la Selva , cap al Veinat de Sangosta , està ben indicat , així també com cal fer-ho per arribar a Campllong . Aqui es creua la C - 25 i per un carril bici s'arriba al camí que ens portarà a la carretera que vá cap Llambilles / Quart i Fornells de la Selva . A Fornells hi ha un pas que travessa la via del tren Barcelona- Girona i que un cop creuat ens porta a la zona industrial ia travessar la N - II , l'Ave i l'Autopista en direcció a Aiguaviva . D'aquí pel camí Reial, s'arriba a Estañol i es pren la GI - 540 i la GI - 533 , fins a trobar el camí del Volcà de la Crosa . Seguint aquest camí i sempre enfilant cap a la dreta s'arriba a Brunyola , on i molt ben indicat per camins de terra i d'asfalt s'arriba a Sant Dalmay , Salitja i Vilobí d'Onyar . A la sortida de Vilobí deixant a l'esquerra la GIV - 5341 , anem cap al Golf de Franciac , el poble de Franciac i Sant Andreu de Salou, on al centre del poble surt el camí que ens portarà a la fi de la ruta ia la arribada a Cassà de la Selva .
Waypoints
Photo
349 ft
Campllong
Campllong es un municipio de la comarca del Gironés, en la provincia de Girona, Catalunya, situado al sur de la ciudad de Girona. Su economía su basa en laAgricultura de secano y de regadío y ganadería.Aparece documentado por primera vez en 899 con la forma Campolongum. Ver la Iglesia de Sant Quirze y Santa Julita, de origen medieval, con numerosas modificaciones. Campllong és un municipi de la comarca del Gironès, a la província de Girona, Catalunya, situat al sud de la ciutat de Girona. La seva economia es basa en agricultura de secà i de regadiu i ganadería.Apareix documentat per primera vegada en 899 amb la forma Campolongum. Veure l'església de Sant Quirze i Santa Julita, d'origen medieval, amb nombroses modificacions.
Photo
318 ft
Fornells de la Selva
Fornells de la Selva es un municipio de la provincia de Girona, situado en la comarca catalana del Gironés, que forma parte del área urbana de la ciudad de Gerona.Al norte limita con el municipio de Gerona; al sur, con los de Riudellots de la Selva y Campllong; al este, con los de Quart y Llambilles; y al oeste, con los de Vilablareix y Aiguaviva.Dispone de Estación de ferrocarril de la línea Barcelona-Portbou.Agricultura de secano y ganadería. Destaca la Iglesia de Sant Cugat, de estilo gótico, con elementos renacentistas. Fornells de la Selva és un municipi de la província de Girona, situat a la comarca del Gironès, que forma part de l'àrea urbana de la ciutat de Gerona.Al nord limita amb el municipi de Girona; al sud, amb els de Riudellots de la Selva i Campllong; a l'est, amb els de Quart i Llambilles; ia l'oest, amb els de Vilablareix i Aiguaviva.Dispone d'Estació de ferrocarril de la línia Barcelona-Portbou.Agricultura de secà i ramaderia. Destaca l'església de Sant Cugat, d'estil gòtic, amb elements renaixentistes
Photo
475 ft
Aiguaviva
Antiguamente Aiguaviva de Girona tenía una población eminentemente agrícola , basada en el cultivo de secano , de cereales , legumbres y melones , con explotaciones -en general- de reducidas dimensiones , explotadas casi en su cincuenta por ciento por los mismos propietarios . Este carácter agrícola ha sido siempre inseparable con la imagen del pueblo y ya a mediados de siglo XIX tenía como principales cultivos el trigo , las legumbres, las patatas , la cebada , la avena , el maíz , el cáñamo y algo de vino , de aceite y de hortalizas . Como vemos un sistema de policultivo que no dejaba mucho espacio para la moderna expansión agrícola y centrada en el sistema de explotación catalán caracterizada por la casa de campo con sus instalaciones anexas de corrales , pajares y eras rodeadas de las tierras de cultivo y los pequeños huertos . Esta tradición agrícola se complementaba con alguna actividad como era la producción de ladrillos en algunas de las tejares que se habían construido surcando el término y que hoy se encuentran totalmente desaparecidas . Este unitarismo de la actividad económica de la villa , junto con el foco de atracción que supone la vecina ciudad de Girona comportaron la emigración de los brazos más jóvenes hacia la capital . En los últimos años pero esta tendencia regressista del censo demográfico se ha visto detenido y se observa un aumento de su censo , propiciado por la nueva tendencia de abandonar las grandes ciudades para recobrar la tranquilidad del campo y por el cambio experimentado por municipio, que cuenta con muchas industrias que ofrecen puestos de trabajo . Actualmente la agricultura también ha cambiado . Han desaparecido las pequeñas explotaciones , dando paso a otras muy grandes . Los primeros asentamientos datan de la época romana . Las escabusseres restos de una antigua torre sepulcral romana , a pesar de su mala conservación y la escasez de sus elementos nos hacen saber este antiguo poblado . Esta zona había sido escogida por los asentamientos romanos como así nos lo denotan no sólo estos restos , sino la preservación de una torre sepulcral romana ( mucho mejor conservada ) en el vecino término de Vilablareix y los restos también encontradas en Benlloch .A pesar de las características campesinas del pueblo , la villa no pudo quedar al margen de los destrozos de las guerras como la que se produjo en mayo de 1809, durante la guerra del francés , cuando las tropas de la división italiana encomendadas por el general Lechi , que venía de Vic con la intención de colaborar en el sitio de Girona , quemaron el pueblo y asaltaron la mayoría de masías de los alrededores . Durante el corto tiempo de dominación napoleónica , el pueblo de Aiguaviva formaba parte del cantón de Girona y junto con Vilablareix y Estanque del cantón de Aiguaviva . Antigament Aiguaviva de Girona tenia una població eminentment agrícola , basada en el cultiu de secà , de cereals , llegums i melons , amb explotacions - en general- de reduïdes dimensions , explotades gairebé cinquanta per cent pels mateixos propietaris . Aquest caràcter agrícola ha estat sempre inseparable amb la imatge del poble i ja a mitjan segle XIX tenia com a principals cultius el blat , els llegums , les patates , l'ordi , la civada , el blat de moro , el cànem i una mica de vi , d'oli i d'hortalisses . Com veiem un sistema de policultiu que no deixava molt espai per a la moderna expansió agrícola i centrada en el sistema d'explotació català caracteritzada per la casa de camp amb les seves instal · lacions annexes de corrals , pallers i eres envoltades de les terres de cultiu i els petits horts . Aquesta tradició agrícola es complementava amb alguna activitat com era la producció de maons en algunes de les teuleries que s'havien construït solcant el terme i que avui es troben totalment desaparegudes . Aquest unitarisme de l'activitat econòmica de la vila , juntament amb el focus d'atracció que suposa la veïna ciutat de Girona van comportar l'emigració dels braços més joves cap a la capital . En els últims anys però aquesta tendència regressista del cens demogràfic s'ha vist aturat i s'observa un augment del seu cens , propiciat per la nova tendència d'abandonar les grans ciutats per recuperar la tranquil · litat del camp i pel canvi experimentat per municipi , que compta amb moltes indústries que ofereixen llocs de treball . Actualment l'agricultura també ha canviat . Han desaparegut les petites explotacions , donant pas a altres molt grans . Els primers assentaments daten de l'època romana . Les escabusseres restes d'una antiga torre sepulcral romana , malgrat la seva mala conservació i l'escassetat dels seus elements ens fan saber aquest antic poblat . Aquesta zona havia estat escollida pels assentaments romans com així ens ho denoten no només aquestes restes , sinó la preservació d'una torre sepulcral romana ( molt millor conservada ) en el veí terme de Vilablareix i les restes també trobades en Bell-lloc . Malgrat les característiques camperoles del poble , la vila no va poder quedar al marge de les destrosses de les guerres com la que es va produir al maig de 1809 , durant la guerra del francès , quan les tropes de la divisió italiana encomanades pel general Lechi , que venia de Vic amb la intenció de col · laborar en el lloc de Girona , van cremar el poble i van assaltar la majoria de masies dels voltants . Durant el curt temps de dominació napoleònica , el poble d'Aiguaviva formava part del cantó de Girona i juntament amb Vilablareix i Estany del cantó d'Aiguaviva .
Photo
825 ft
Brunyola
La existencia de pobladores en el territorio de Brunyola se remonta a la Prehistoria , la época del Paleolítico inferior y medio . Los primeros datos documentales sobre el poblamiento en la Alta Edad Media se remontan a la época carolingia. Hay que esperar hasta el año 1227, para tener noticias de la existencia de los caseríos más antiguos , algunos de los cuales han perdurado hasta nuestros días . En esta fecha, sesenta y cinco caseríos de las parroquias de Brunyola y Sant Dalmai declaran ser propios de Pelegrina Balenyà , señora del castillo de Brunyola , a la que le hacen censo y tarea. La disminución de la población en las tierras de Brunyola va ligada con el malestar de los agricultores que sobreviven . Fruto de ello, surge un odio contra los judíos , a los que se les considera los autores de estos males. El 1392 , algunos habitantes del término del castillo de Brunyola participan , conjuntamente con habitantes de otras parroquias , en el asalto al barrio o judería de Girona. Son delatados , descubiertos y juzgados y la autoridad real les impone una pena de 100 florines de oro . El gran conflicto , sin embargo, tiene lugar a partir del año 1462 , con la revuelta de los payeses contra sus señores , y que afecta a toda la Cataluña vieja , especialmente en tierras de la Montaña . Los agricultores de Brunyola toman parte activa en la lucha por sus libertades , reclamando la abolición de los malos usos . En 1486, después de 25 años de luchas , el rey Fernando II dicta la Sentencia Arbitral de Guadalupe que pone paz entre los señores y los agricultores . Por disposición en la Real Célula del 12 de febrero de 1806 , la baronía de Brunyola fue incorporada a la Corona . En 1809 , durante la guerra del francés , hubo tropas del ejército napoleónico estacionadas al término de Brunyola . Los soldados iban por los cortijos todo requisando los animales de transporte y alimentos y no dudaban en pasar por las armas a todo sospechoso de ser enemigo . El período 1936-39 es de triste recuerdo . La iglesia de Sant Fruitós fue saqueada , su mobiliario quemado en frente del templo, y las campanas fueron desarmadas y expoliadas ; dos curas fue asesinados en el término y muchos hombres fueron movilizados al frente de guerra . El coste humano de la guerra civil fue de nueve soldados muertos . Los años inmediatos posteriores al conflicto bélico , el término de Brunyola era el escondite de un grupo de maquis por lo que un desacato de soldados fue destinado al pueblo . Ángel Helada fue uno de esos maquis que fue capturado en el mas de los Allorons 1944. El siglo XIV ya se cultivaba el avellano . El 1320 está documentada la venta de una avellaneda que posee Martín Castellano a un habitante en el término de Santa Coloma . En el capbreu en 1336 hay varios agricultores que confiesan té tener pequeñas parcelas, plantadas de avellanos , para la Almoina. En tiempos de la revuelta remensa la avellana forma parte de la dieta de los habitantes en el castillo de Brunyola ya que el 23 de febrero de 1486 , el pavorde de la Almoina anota en el libro de cuentas " compré para dicho castillo de · en hijo de · Pons une medianeras de avallanes ; costó doce sueldos " . En la década de los 50 y los 60 del siglo pasado se arranca bosques para la plantación de nuevas avellanares y aún hoy en día Brunyola es el mayor productor de este fruto seco en la Selva . L'existència de pobladors al territori de Brunyola es remunta a la Prehistòria , l'època del Paleolític inferior i mitjà . Les primeres dades documentals sobre el poblament a l'Alta Edat Mitjana es remunten a l'època carolíngia . Cal esperar fins a l'any 1227 , per tenir notícies de l'existència dels masos més antics , alguns dels quals han perdurat fins als nostres dies . En aquesta data , seixanta-cinc masos de les parròquies de Brunyola i Sant Dalmai declaren ser propis de Pelegrina Balenyà , senyora del castell de Brunyola , a la qual li fan cens i tasca. La disminució de la població a les terres de Brunyola va lligada amb el malestar dels agricultors que sobreviuen . Fruit d'això , sorgeix un odi contra els jueus , als quals se'ls considera els autors d'aquests mals . El 1392 , alguns habitants del terme del castell de Brunyola participen , conjuntament amb habitants d'altres parròquies , en l'assalt al barri o call de Girona . Són delatats , descoberts i jutjats i l'autoritat reial els imposa una pena de 100 florins d'or . El gran conflicte , però, té lloc a partir de l'any 1462 , amb la revolta dels pagesos contra els seus senyors , i que afecta tota la Catalunya vella , especialment en terres de la Muntanya . Els agricultors de Brunyola prenen part activa en la lluita per les seves llibertats , reclamant l'abolició dels mals usos . En 1486 , després de 25 anys de lluites , el rei Ferran II dicta la Sentència Arbitral de Guadalupe que posa pau entre els senyors i els pagesos . Per disposició a la Reial Cèl · lula del 12 de febrer de 1806, la baronia de Brunyola va ser incorporada a la Corona . En 1809 , durant la guerra del francès , hi va haver tropes de l'exèrcit napoleònic estacionades al terme de Brunyola . Els soldats anaven pels masos tot requisant els animals de transport i aliments i no dubtaven a passar per les armes a tot sospitós de ser enemic . El període 1936-1939 és de trist record . L'església de Sant Fruitós va ser saquejada , el seu mobiliari cremat al davant del temple , i les campanes van ser desarmades i espoliades ; dos capellans ser assassinats en el terme i molts homes van ser mobilitzats al front de guerra . El cost humà de la guerra civil va ser de nou soldats morts . Els anys immediats posteriors al conflicte bèl · lic , el terme de Brunyola era l'amagatall d'un grup de maquis de manera que un desacatament de soldats va ser destinat al poble . Àngel Gelada ser un d'aquests maquis que va ser capturat al mas dels Allorons 1944 . El segle XIV ja es conreava l'avellaner . El 1320 està documentada la venda d'una avellaneda que posseeix Martín Castellà a un habitant al terme de Santa Coloma . Al capbreu en 1336 hi ha diversos agricultors que confessen te tenir petites parcel · les, plantades d'avellaners , per l'Almoina . En temps de la revolta remença l'avellana forma part de la dieta dels habitants al castell de Brunyola ja que el 23 de febrer de 1486, el paborde de l'Almoina anota en el llibre de comptes " vaig comprar per a aquest castell de · en fill de · Pons uneix mitgeres de avallanes ; va costar 12 sous " . A la dècada dels 50 i dels 60 del segle passat s'arrenca boscos per a la plantació de noves avellanedes i encara avui dia Brunyola és el major productor d'aquest fruit sec a la Selva .
Photo
549 ft
Sant dalmay
Sant Dalmai es una población del término municipal de Vilobí d'Onyar en la comarca de la Selva . Según los datos del padrón municipal a fecha de 12 de enero de 2010 , San Dalmai tiene 549 habitantes . Su fiesta mayor se celebra alrededor de los días 6 y 8 de diciembre .Destaca la ermita de Sant Llop . El acceso se puede hacer por un camino que pasa por delante de la iglesia de Sant Dalmai y sube por la colina . La ermita conserva la estructura de planta rectangular con un ábside semicircular en la cabecera . La bóveda ligeramente apuntada deja ver los empujones del encañizado utilizado en su construcción que podría ser de los siglos XII -XIII . No se sabe cuando se abandonó el culto . Sant Dalmai tiene su origen en el nombre de un cristiano que vivió en el siglo III y que hizo muchos milagros y fue obispo de Pavía . Fue martirizado , y la Iglesia lo canonizó . Sant Dalmai és una població del terme municipal de Vilobí d'Onyar a la comarca de la Selva. Segons les dades del padró municipal a data de 12 de gener de 2010, Sant Dalmai té 549 habitants. La seva festa major se celebra al voltant dels dies 6 i 8 de desembre. Destaca l'ermita de Sant Llop. L'accés es pot fer per un camí que passa per davant de l'església de Sant Dalmai i puja pel turó. L'ermita conserva l'estructura de planta rectangular amb un absis semicircular a la capçalera. La volta lleugerament apuntada deixa veure les empentes del encanyissat utilitzat en la seva construcció que podria ser dels segles XII-XIII. No se sap quan es va abandonar el culte. Sant Dalmai té el seu origen en el nom d'un cristià que va viure al segle III i que va fer molts miracles i va ser bisbe de Pavia. Va ser martiritzat, i l'Església el va canonitzar.
Photo
475 ft
Salitja
Salitja es un pueblo del municipio de Vilobí d'Onyar, en la comarca de la Selva. Está situado en la orilla izquierda del río Onyar y cerca del volcán de la Crosa; a unos 10 kilómetros de la ciudad de Girona. Las Fuentes de Salitja, con su ermita es el aliviadero natural del volcán, de donde sale el arroyo de las Fuentes, afluente del río Onyar. La fecha más antigua en que se documenta es del año 1019. La Iglesia de Santa María de Salitja es del siglo XVII. Como gran infraestructura se encuentra el aeropuerto de Gerona-Costa Brava. Tiene una población de unos 300 habitantes. Sus campos son cultivados con cereales de invierno, maíz y hortícolas para el uso particular. Hay algunas granjas de vacas lecheras y de cerdos. No hay ninguna industria importante. Algunos caseríos son bastante antiguos y grandes, como Can Boadas, Can Tries, Can Bes, Can Colomer, limita con las poblaciones de Sant Dalmai, Estanyol, Aiguaviva, Riudellots de la Selva y Vilobí d'Onyar. Salitja és un poble del municipi de Vilobí d'Onyar, a la comarca de la Selva. Està situat a la riba esquerra del riu Onyar i prop del volcà de la Crosa; a uns 10 quilòmetres de la ciutat de Girona. Les Fonts de Salitja, amb la seva ermita és el sobreeixidor natural del volcà, d'on surt el rierol de les Fonts, afluent del riu Onyar. La data més antiga en què es documenta és de l'any 1019. L'Església de Santa Maria de Salitja és del segle XVII. Com a gran infraestructura es troba l'aeroport de Girona-Costa Brava. Té una població d'uns 300 habitants. Els seus camps són cultivats amb cereals d'hivern, blat de moro i hortícoles per a l'ús particular. Hi ha algunes granges de vaques lleteres i de porcs. No hi ha cap indústria important. Alguns masos són força antics i grans, com Can Boadas, Can Tries, Can Bes, Can Colomer, limita amb les poblacions de Sant Dalmai, Estanyol, Aiguaviva, Riudellots de la Selva i Vilobí d'Onyar.
Photo
419 ft
Vilobi
Vilobí d' Onyar es un municipio de la comarca de la Selva que forma parte del área urbana de Girona . Su término municipal comprende 3 pueblos: Salitja , Sant Dalmai y Vilobí . Este último es el centro administrativo del término .La población de Vilobí emplazada en un terreno llano a la derecha del río Onyar ha ido creciendo en torno a su iglesia parroquial de San Esteban y el antiguo castillo donde está el centro histórico y el resto de la población ha seguido la carretera de Santa Coloma . Habitantes (2006 )Salitja 303.Sant Dalmai 484.Vilobí d' Onyar 1931 Sus orígenes son del tiempo de la romanización del territorio , muy cerca, pasaba una importante comunicación romana , la Vía Augusta . Los restos arqueológicos encontrados en la zona son de la época del Paleolítico Medio . La primera documentación escrita aparece en 882 con el nombre de Villa Albini . Uno de sus personajes más destacados fue el remença Pere Antoni que participó en la crisis de la agricultura catalana en el siglo XV .Está situado en el nordeste de la depresión prelitoral , en la cuenca media del río Onyar que atraviesa el término de noreste a sureste. Los bosques de Vilobí son de encinas , pinos y alcornoques .El punto más alto del municipio se encuentra en el cráter de la Muleta de Sant Dalmai , en la ermita de Sant Llop situada en el cráter del volcán de la Crosa . El volcán de considerables dimensiones , compartido con el municipio de Bescanó , actualmente es un espacio protegido dentro del Plan de Espacios de Interés Natural ( PEIN ) . Está emplazado en la falla que separa las Guilleries de la llanura de la Selva . El Aeropuerto de Gerona-Costa Brava está dentro de este término municipal . Las fuentes más destacadas de ingresos de la población eran la ganadería y la agricultura , que evolucionó de la tradicional al iniciarse la mecanización de las labores del campo . La construcción del Aeropuerto de Girona - Costa Brava , 1967 , ha transformado la economía , ya que ha sido elegido por las compañías de bajo coste y es el punto de llegada de millones de turistas . Vilobí d'Onyar és un municipi de la comarca de la Selva que forma part de l'àrea urbana de Girona . El seu terme municipal comprèn 3 pobles : Salitja , Sant Dalmai i Vilobí . Aquest últim és el centre administratiu del terme . La població de Vilobí emplaçada en un terreny pla a la dreta del riu Onyar ha anat creixent al voltant de la seva església parroquial de Sant Esteve i l'antic castell on hi ha el centre històric i la resta de la població ha seguit la carretera de Santa Coloma . Habitants ( 2006 ) Salitja 303.Sant Dalmai 484.Vilobí d'Onyar 1931 Els seus orígens són del temps de la romanització del territori , molt a prop, passava una important comunicació romana , la Via Augusta . Les restes arqueològiques trobades a la zona són de l'època del Paleolític Mitjà. La primera documentació escrita apareix en 882 amb el nom de Vila Albini . Un dels seus personatges més destacats va ser el remença Pere Antoni que va participar en la crisi de l'agricultura catalana al segle XV . Està situat al nord-est de la depressió prelitoral , a la conca mitjana del riu Onyar que travessa el terme de nord-est a sud-est . Els boscos de Vilobí són d'alzines , pins i sureres . El punt més alt del municipi és al cràter de la Muleta de Sant Dalmai , a l'ermita de Sant Llop situada al cràter del volcà de la Crosa . El volcà de considerables dimensions , compartit amb el municipi de Bescanó , actualment és un espai protegit dins del Pla d'Espais d'Interès Natural ( PEIN ) . Està emplaçat a la falla que separa les Guilleries de la plana de la Selva . L'Aeroport de Girona-Costa Brava està dins d'aquest terme municipal . Les fonts més destacades d'ingressos de la població eren la ramaderia i l'agricultura , que va evolucionar de la tradicional en iniciar la mecanització de les feines del camp . La construcció de l'Aeroport de Girona - Costa Brava , 1967 , ha transformat l'economia , ja que ha estat elegit per les companyies de baix cost i és el punt d'arribada de milions de turistes .
Photo
408 ft
Sant Andreu de Salou
Sant Andreu Salou es un municipio de la comarca del Gironès , provincia de Girona . Limita con Campllong ( NE ) , Cassà de la Selva (E ) y con los municipios selvatanos de Caldes de Malavella ( S y W ) y Riudellots de la Selva ( NW ) . Tiene una extensión de 5,97 km2 , 132 metros de altitud y 159 habitantes ( 2012). El territorio es eminentemente llano , con una pequeña zona de bosque de pinos . Es drenado por una serie de arroyos que desaguan en el río y que forman los límites del término : son el arroyo de Verneda , que hace de mojón levante, el arroyo de Gotarra , que recorre todo el sector nororiental , y la arroyo de Benaula , que coincide con el límite occidental . La situación urbanística del municipio es la propia de los núcleos rurales alejados de los grandes ejes de comunicación . Se caracteriza por una baja dinámica de crecimiento , una gran dispersión de la población y la ausencia de un núcleo urbano que cohesione el municipio. El pueblo se distribuye en diferentes núcleos diseminados : el vecindario de Arriba ( ubicado en el centro del término municipal ) , vecindario de Abajo ( al norte) , vecindario de las Bosques (al sur ) y Sant Andreu Salou (en el centro norte) , este último es el núcleo administrativo y cultural donde está la iglesia y el Ayuntamiento . Una única vía principal (carretera local) une los 4 vecindarios y cruza el municipio de norte a sur y de este a oeste . El resto de vías son caminos rurales . Por el límite suroriental circula la carretera local de Caldes de Malavella en Cassà de la Selva , de donde sale el ramal hacia Sant Andreu Salou . Desde el núcleo del municipio , caminos y carreteras menores conectan con Cassà de la Selva y Riudellots de la Selva. Sant Andreu Salou és un municipi de la comarca del Gironès , província de Girona . Limita amb Campllong ( NE ) , Cassà de la Selva (E ) i amb els municipis selvatans de Caldes de Malavella ( S i W ) i Riudellots de la Selva ( NW ) . Té una extensió de 5,97 km2 , 132 metres d'altitud i 159 habitants ( 2012 ) . El territori és eminentment pla, amb una petita zona de bosc de pins . És drenat per una sèrie de rierols que desguassen al riu i que formen els límits del terme : són el rierol de Verneda , que fa de fita llevant, el rierol de Gotarra , que recorre tot el sector nord-oriental , i la riera de Benaula , que coincideix amb el límit occidental . La situació urbanística del municipi és la pròpia dels nuclis rurals allunyats dels grans eixos de comunicació . Es caracteritza per una baixa dinàmica de creixement , una gran dispersió de la població i l'absència d'un nucli urbà que cohesioni el municipi . El poble es distribueix en diferents nuclis disseminats : el veïnat de Dalt ( situat al centre del terme municipal ) , veïnat de Baix ( al nord ) , veïnat de les Boscos ( al sud ) i Sant Andreu Salou (al centre nord ) , aquest últim és el nucli administratiu i cultural on hi ha l'església i l'Ajuntament. Una única via principal ( carretera local ) uneix els 4 veïnats i creua el municipi de nord a sud i d'est a oest . La resta de vies són camins rurals . Pel límit sud-oriental circula la carretera local de Caldes de Malavella a Cassà de la Selva , d'on surt el ramal cap a Sant Andreu Salou . Des del nucli del municipi , camins i carreteres menors connecten amb Cassà de la Selva i Riudellots de la Selva
Comments (1)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Una ruta molt maca i variada.