(GI) Pobles de la Provincia de Girona (18) Sant Gregori-San Marti Llémana-Bescanó-Salt y el restaurante Can Reixach.

El Río Ter a su paso por Girona

El río Ter nace en Ulldeter a 2.480 metros de altitud al pie de un circo glaciar en la comarca pirenaica del Ripollés, Catalunya, muy cerca de la población de Setcases y, después de una longitud de poco más de 200 km, desemboca en el Mar Mediterráneo aguas abajo de Torroella de Montgrí. El río Ter, de una longitud de 208 kilómetros, es el más largo y caudaloso (25m³/s) de las cuencas internas catalanas. Nace en Ulldeter, en los Pirineos Orientales, y atraviesa las comarcas del Ripollés, Osona, Selva, y el Gironés, pasando por la ciudad de Gerona, y el Bajo Ampurdán, desembocando en el Mediterráneo en la Gola del Ter, entre las poblaciones de Estartit y Pals. Entre Osona y la Selva se encuentra el sistema de embalses Sau-Susqueda-Pasteral, destinados a regular el caudal, a la producción eléctrica, y al aporte de 8 m³/s hacia el área metropolitana de Barcelona para consumo.En el río Ter, junto al Llobregat, se instalaron muchas colonias industriales textiles que impulsaron la industrialización catalana, como es ejemplo el Canal Industrial del Ter de Manlleu. En su cauce hay instaladas cerca de 200 presas, hoy en día muchas destinadas a la producción de electricidad, ya que la producción textil se trasladó a finales del siglo XX a países asiáticos y Europa del Este, aunque muchas industrias se reciclaron y utilizan la fuerza hidráulica. En cambio la agricultura de regadío no es muy abundante, y está presente principalmente en las comarcas de Gerona y el Bajo Ampurdán, con la presa de Colomés, que irriga una producción de frutales. El riu Ter neix a Ulldeter a 2.480 metres d'altitud al peu d'un circ glacial a la comarca pirinenca del Ripollès, Catalunya, molt a prop de la població de Setcases i, després d'una longitud de poc més de 200 km, desemboca al Mar Mediterrani aigües avall de Torroella de Montgrí. El riu Ter, d'una longitud de 208 quilòmetres, és el més llarg i cabalós (25m³ / s) de les conques internes catalanes. Neix a Ulldeter, als Pirineus Orientals, i travessa les comarques del Ripollès, Osona, Selva, i el Gironès, passant per la ciutat de Girona, i el Baix Empordà, desembocant a la Mediterrània a la Gola del Ter, entre les poblacions de Estartit i Pals. Entre Osona i la Selva es troba el sistema d'embassaments Sau-Susqueda-Pasteral, destinats a regular el cabal, a la producció elèctrica, i l'aportació de 8 m³ / s cap a l'àrea metropolitana de Barcelona per consumo.En el riu Ter, al costat del Llobregat, es van instal · lar moltes colònies industrials tèxtils que van impulsar la industrialització catalana, com és ara el Canal Industrial del Ter de Manlleu. En el seu llit hi ha instal · lades prop de 200 preses, avui dia moltes destinades a la producció d'electricitat, ja que la producció tèxtil es va traslladar a la fi del segle XX a països asiàtics i Europa de l'Est, encara que moltes indústries es van reciclar i utilitzen la força hidràulica. En canvi l'agricultura de regadiu no és molt abundant, i està present principalment a les comarques de Girona i el Baix Empordà, amb la presa de Colomés, que irriga una producció de fruiters.

Sant Gregori

San Gregorio es el primer pueblo de entrada al Valle de Llémena. Un mosaico de paisajes bucólicos desde la llanura agrícola hasta la montaña de Sant Grau, donde las posibilidades lúdicas, culturales y gastronómicas ofrecen una magnífica estancia. Los habitantes de San Gregorio son conocidos con el gentilicio: Gregoriano, Gregoriana, Gregorianos o Gregorianes.Amb una extensión de 49,17 km2 y situado a 112 metros sobre el nivel del mar, San Gregorio se encuentra situado al norte del Gironès. Limita al sur con Salt y Bescanó, al este con Sarrià de Ter, Girona y Sant Julià de Ramis, al norte con Canet d'Adri y Palol de Revardit y al oeste con Sant Martí de Llémena y Sant Julià del Llor y Bonmatí. San Gregorio incluye, asimismo, los pueblos de Cartellà, Sant Medir, Taialà, Ginestar, Constantins y parte del núcleo de Domeny, espacios de inspiración artística que esconden los lugares más apaivagants del municipio. A tan sólo cinco minutos de la ciudad de Girona, se puede disfrutar de espacios ajenos al paso del tiempo. Entre la placidez de los pastos y los campos, sus caminos nos guían, ya sea a pie, bicicleta o caballo, a un rico patrimonio cultural de ermitas, castillos, masías medievales, molinos, fuentes y muchos otros lugares que explican la cultura y la historia de nuestro país. Sant Gregori és el primer poble d’entrada a la Vall de Llémena. Un mosaic de paisatges bucòlics des de la plana agrícola fins a la muntanya de Sant Grau, on les possibilitats lúdiques, culturals i gastronòmiques ofereixen una magnífica estada. Els habitants de Sant Gregori són coneguts amb el gentilici: Gregorià, Gregoriana, Gregorians o Gregorianes.Amb una extensió de 49,17 km2 i situat a 112 metres sobre el nivell del mar, Sant Gregori es troba situat al nord del Gironès. Limita al sud amb Salt i Bescanó, a l’est amb Sarrià de Ter, Girona i Sant Julià de Ramis, al nord amb Canet d’Adri i Palol de Revardit i a l’oest amb Sant Martí de Llémena i Sant Julià del Llor i Bonmatí. Sant Gregori inclou, així mateix, els pobles de Cartellà, Sant Medir, Taialà, Ginestar, Constantins i part del nucli de Domeny, espais d’inspiració artística que amaguen els indrets més apaivagants del municipi. A tan sols cinc minuts de la ciutat de Girona, hom pot gaudir d’espais aliens al pas del temps. Entre la placidesa de les pastures i els camps, els seus camins ens guien, ja sigui a peu, bicicleta o cavall, a un ric patrimoni cultural d’ermites, castells, masos medievals, molins, fonts i molts altres indrets que expliquen la cultura i la història del nostre país.

Río Llèmena

Llèmena

Llorà

Llorà

Sant Martí de Llèmena

Los pobladores más antiguos de Sant Martí de Llémena vivían en cuevas neolíticas situadas en los riscos y las alturas abruptas que dominan la vall.Fins el siglo XI no se tienen noticias sobre las cuatro parroquias de Sant Martí de Llémena: San Martín, Llorà, las sierras (que entonces se llamaba "Cárcer") y Granollers de Rocacorba. Durante la edad media, la sede de Girona dominaba la zona, que acabó siendo real. Pero, Granollers de Rocacorba no, ya que constituyó una la baronía de Granollers, centrada en el castillo del mismo nombre. En la segunda mitad del siglo XV, el término se vio implicado en las guerras remensas. Sin embargo, la población de las parroquias se mantuvo hasta el siglo XVIII. Como reflejo de este fenómeno, aumentan la cantidad de masías en la zona.Durant la guerra Civil, Sant Martí de Llémena vivió el conflicto con una intensidad moderada, de los 1.129 habitantes, 16 vecinos de Sant Martí de Llémena murieron en el frente luchando junto republicano y durante los primeros años de dictadura, en la sierra de Rocacorba fue un buen escondite para el asentamiento de los maquis (grupos guerrilleros contrarios a la dictadura. Els pobladors més antics de Sant Martí de Llémena vivien en coves neolítiques situades en els cingles i les alçades abruptes que dominen la vall.Fins al segle XI no es tenen notícies sobre les quatre parròquies de Sant Martí de Llémena: Sant Martí, Llorà, les Serres (que aleshores es deia “Càrcer”) i Granollers de Rocacorba. Durant l’edat mitjana, la seu de Girona dominava la zona, que acabà sent reial. Però, Granollers de Rocacorba no, ja que constituí una la baronia de Granollers, centrada en el castell del mateix nom. A la segona meitat del segle XV, el terme es va veure implicat en les guerres remences. Malgrat això, la població de les parròquies es va mantenir fins al segle XVIII. Com a reflex d’aquest fenomen, augmenten la quantitat de masos a la zona.Durant la guerra Civil, Sant Martí de Llémena va viure el conflicte amb una intensitat moderada, dels 1129 habitants, 16 veïns de Sant Martí de Llémena van morir al front lluitant al costat republicà i durant els primers anys de dictadura, a la serra de Rocacorba va ser un bon amagatall per l’assentament dels maquis (grups guerrillers contraris a la dictadura)

Iglesia de el Plá de Sant Joan

Iglesia de Sant Gregori

Bescano

Las piezas arqueológicas muestran un pasado remoto, rico y diverso: asentamientos paleolítico del monte de en Rigau y la villa • romana de Montfullà; poblado ibérico y campo de silos de Estanyol, castillos medievales de Bescanó; capillas de lujo prerrománicos de Vilanna. Previuen topónimos íberos como Taceram (Ter) y visigóticos como el mas Wualard de Trullars. Las parroquias medievales estructuran durante la alta Edad Media sobre cuatro villas romanas: Vilanna, Montfullà, Estanyol y Bescanó. El dominio condal se mantiene en Montfullà y Bescanó, pero los endeudamientos de los reyes hacen que los burgueses de Girona compren rentas y funden caseríos donde se refugiarán del hambre de 1333 y la peste negra de 1348. El siglo XV es tiempo de maldades. Los edificios son dañados por los terremotos del 1427. Los nuevos estados europeos presionan Cataluña. Girona es fortalecida para guardar la entrada en la península. Bescanó comparte los continuos asedios sobre la ciudad, la defensa, la destrucción y la sangría de los tributos que reclaman tanto la ciudad como los enemigos acosados​​. Durante las guerras carlistas a Vilanna se produces los fusilamientos sumarísimos de carlistas (1851) que precipitaron la abolición del cuerpo de los mozos de escuadra. Entre la segunda a tercera guerra carlista se implantan las escuelas públicas de Bescanó y Estanyol. Apenas a finales del siglo XIX Bescanó empieza a salir del Antiguo Régimen: en 1880 se construye la carretera nacional y en 1893 el tren Girona - Olot. Grober y Bonmatí hacen puentes sobre el Ter para acceder a las fábricas textil, símbolo del cambio y progreso socioeconómico del siglo XX. Estalla la guerra civil, y en Bescanó y Estanyol se forman comités antifascistas que asumirán las tareas de defensa y gobierno municipal hasta lograr el control político del ayuntamiento. En años 60, se desarrollan industrias cárnicas, comercios, talleres ... que atraen la inmigración de los alrededores. El pantano de Susqueda hace olvidar los aguaceros.Cierra el tren de Olot. Una guardería pública sustituye la de la fábrica. Crece el ensanche y edifican los primeros pisos en el barrio obrero casas nuevas. De los 80 a esta parte, se aprovecha la impulsa económico del entorno metropolitano de Girona, que se traduce en un crecimiento urbanístico y poblacional, sostenido y sostenible, dotado de todos los sirve públicos que pueden tener y mantener. Les peces arqueològiques mostren un passat remot, ric i divers: assentaments paleolític del puig d’en Rigau i la vil•la romana de Montfullà; poblat ibèric i camp de sitges d’Estanyol, castells medievals de Bescanó; capelles i masos preromànics de Vilanna. Previuen topònims ibers com Taceram (Ter) i visigòtics com el mas Wualard de Trullars. Les parròquies medievals s’estructuren durant l’alta edat Mitjana sobre quatre vil·les romanes: Vilanna, Montfullà, Estanyol i Bescanó. El domini comtal es manté a Montfullà i Bescanó, però els endeutaments dels reis fan que els burgesos de Girona comprin rendes i fundin masos on es refugiaran de la fam de 1333 i la pesta negra de 1348. El segle XV és temps de malvestats. Els edificis són malmesos pels terratrèmols del 1427. Els nous estats europeus pressionen Catalunya. Girona és fortificada per guardar l’entrada a la península. Bescanó comparteix els continus setges sobre la ciutat, la defensa, la destrucció i la sagnia dels tributs que reclamen tant la ciutat com els enemics assetjats. Durant les guerres carlines a Vilanna es produeixes els afusellaments sumaríssims de carlins (1851) que precipitaren l’abolició del cos dels mossos d’esquadra. Entre la segona a tercera guerra carlina s’implanten les escoles públiques de Bescanó i Estanyol. Tot just a finals del segle XIX Bescanó comença a sortir de l’Antic Règim : el 1880 es construeix la carretera nacional i el 1893 el tren Girona – Olot. Grober i Bonmatí fan ponts sobre el Ter per accedir a les fàbriques tèxtil, símbol del canvi i progrés socioeconòmic del segle XX. Esclata la guerra civil, i a Bescanó i Estanyol es formen comitès antifeixistes que assumiran les tasques de defensa i govern municipal fins aconseguir el control polític de l’ajuntament. Al anys 60, es desenvolupen indústries càrniques, comerços, tallers… que atrauen la immigració de la rodalia. El pantà de Susqueda fa oblidar els aiguats Plega el tren d’Olot. Una guarderia pública substitueix la de la fàbrica. Creix l’eixample i s’edifiquen els primers pisos al barri obrer cases noves. Dels 80 ençà, s’aprofita l’impulsa econòmic de l’entorn metropolità de Girona, que es tradueix en un creixement urbanístic i poblacional, sostingut i sostenible, dotat de tots els serveix públics que poden tenir i mantenir

Salt

Salt es un municipio de la comarca del Gironés, en la provincia de Girona, Comunidad Autónoma de Catalunya.El municipio está situado junto a la ciudad de Gerona con la que forma conurbación. Es el segundo municipio más poblado del área urbana de Gerona.El término municipal tiene una extensión de 6,47 Km2, siendo uno de los más pequeños de las comarcas de Gerona. Está situado en el extremo centro oeste de la comarca del Gironés. La acción continua y regular del río Ter constituye, probablemente, el elemento más determinante y significativo de su medio natural. El término municipal de Salt se encuentra a 83,7 metros sobre el nivel del mar.La red hidrográfica del municipio de Salt está compuesta básicamente por el río Ter que atraviesa el municipio de oeste a este y limita el término municipal de Salt con San Gregorio y Gerona, estableciendo la frontera norte del municipio. Además del Ter, la red de aguas superficiales presenta otros elementos: por un lado, los desagües naturales de los últimos contrafuertes de las Guillerías: la Maçana, el Marroc y la riera Mus, que confluyen directa o indirectamente al río Ter. Y por otra parte, los regadíos artificiales que cuelgan de la acequia Monar, que está conectada con el Ter. Todos ellos permiten regar la zona comprendida entre el río y la acequia. Con la excepción de este pequeño espacio agrícola delimitado por el río y la acequia, Salt es una gran área urbanizada fruto de un proceso que conoció su momento más álgido en la década de los setenta y ochenta.La protección de las Deveses de Salt, ha permitido preservar un espacio de gran interés natural. Las deveses, la zona natural, se encuentra situada cerca de un área fuertemente humanizada. Pese a esto, se han conocido y protegido un gran número de especies en peligro de extinción y al mismo tiempo reintroducir algunas especies como la cigüeña y la nutria.La cubierta vegetal del llano se explica a partir de la influencia que ejerce el río Ter, ya que la vida de las comunidades vegetales de mayor interés depende de este importante curso fluvial. La vegetación está estrechamente vinculada al agua, ya sea la vegetación acuática, con la presencia de comunidades de lentejas de agua y potamogeton; la de aguas encharcadas, con carrizales y espadañares; o la de bosque de ribera, con berrazas, salcedas, alisedas, acacias, plátanos, alamedas y choperas.Finalmente encontramos las huertas y las deveses, que son los espacios naturales asociados a la vegetación de mayor interés humano. La primera documentación encontrado sobre el municipio de Salt, data del año 823, llamado como Salto.Durante la mayor parte de la Edad Media, la población estaba formada únicamente por masías junto a la acequia del Monar. A partir del siglo XVI hay constancia de un núcleo de casas agrupadas, en la actual calle de la Ferreria Vella.La población continuó siendo escasa y dedicada únicamente a la agricultura hasta que a mediados del siglo XIX empezaron a instalarse industrias textiles que aprovechaban la fuerza hidráulica de la acequia del Monar. Fue agregado al municipio de Gerona en 1975 y se segregó para constituir nuevamente un municipio independiente en 1983. Salt és un municipi de la comarca del Gironès, a la província de Girona, Comunitat Autònoma de Catalunya.El municipi està situat al costat de la ciutat de Girona amb la qual forma conurbació. És el segon municipi més poblat de l'àrea urbana de Gerona.El terme municipal té una extensió de 6,47 Km2, sent un dels més petits de les comarques de Girona. Està situat a l'extrem centre oest de la comarca del Gironès. L'acció contínua i regular del riu Ter constitueix, probablement, l'element més determinant i significatiu del seu medi natural. El terme municipal de Salt es troba a 83,7 metres sobre el nivell del mar.La xarxa hidrogràfica del municipi de Salt està composta bàsicament pel riu Ter que travessa el municipi d'oest a est i limita el terme municipal de Salt amb Sant Gregori i Girona, establint la frontera nord del municipi. A més del Ter, la xarxa d'aigües superficials presenta altres elements: d'una banda, els desguassos naturals dels darrers contraforts de les Guilleries: la Maçana, el Marroc i la riera Mus, que conflueixen directament o indirectament al riu Ter. I per altra banda, els regadius artificials que pengen de la sèquia Monar, que està connectada amb el Ter. Tots ells permeten regar la zona compresa entre el riu i la sèquia. Amb l'excepció d'aquest petit espai agrícola delimitat pel riu i la sèquia, Salt és una gran àrea urbanitzada fruit d'un procés que va conèixer el seu moment més àlgid en la dècada dels setanta i ochenta.La protecció de les Deveses de Salt, ha permès preservar un espai de gran interès natural. Les Deveses, la zona natural, es troba situada prop d'una àrea fortament humanitzada. Malgrat això, s'han conegut i protegit un gran nombre d'espècies en perill d'extinció i alhora reintroduir algunes espècies com la cigonya i la nutria.La coberta vegetal de la plana s'explica a partir de la influència que exerceix el riu Ter, ja que la vida de les comunitats vegetals de major interès depèn d'aquest important curs fluvial. La vegetació està estretament vinculada a l'aigua, ja sigui la vegetació aquàtica, amb la presència de comunitats de llenties d'aigua i Potamogeton; la d'aigües embassades, amb canyissars i espadañares; o la de bosc de ribera, amb berrazas, salzedes, vernedes, acàcies, plàtans, alberedes i choperas.Finalmente trobem les hortes i les Deveses, que són els espais naturals associats a la vegetació de major interès humà. La primera documentació trobat sobre el municipi de Salt, data de l'any 823, anomenat com Salto.Durante la major part de l'Edat Mitjana, la població estava formada únicament per masies al costat de la sèquia del Monar. A partir del segle XVI hi ha constància d'un nucli de cases agrupades, en l'actual carrer de la Ferreria Vella.La població va continuar sent escassa i dedicada únicament a l'agricultura fins que a mitjan segle XIX van començar a instal · lar indústries tèxtils que aprofitaven la força hidràulica del rec del Monar. Va ser agregat al municipi de Girona el 1975 i es va segregar per a constituir novament un municipi independent el 1983.