(GI) Pobles de la Provincia de Girona (34) Viladesens - Gauses - Vilopriu - Valldaviá - Saus - Vilaür - Calabuig - Orriols.

Ermita de la Mora

Gauses

Gaüses es una entidad de población del municipio del Baix Empordà de Vilopriu, situado a 2 km de Camallera. En 2005 tenía 55 habitantes. Actualmente se divide en dos barrios: Gaüses de Arriba, donde se encuentra la iglesia de Santa María, y Gaüses de Abajo, donde está situada la plaza Francesc Macià. Las principales estructuras arquitectónicas de valor artístico son la iglesia situada en Gaüses de Arriba, donde antes hacían misa con los pueblos de al lado y aún se sigue haciendo por la gente del pueblo. Y la Ermita de San Roque, donde una vez al año se realiza una romería. Esta ermita fue restaurada por la gente del pueblo durante los años ochenta, ya que se encontraba en ruinas. Las principales festividades locales son la romería de San Roque y la fiesta mayor que se celebra por la madre de Dios de agosto Gaüses és una entitat de població del municipi baixempordanès de Vilopriu, situat a 2 km de Camallera. El 2005 tenia 55 habitants. Actualment es divideix en dos barris: Gaüses de Dalt, on es troba l'església de Santa Maria, i Gaüses de Baix, on està situada la plaça Francesc Macià. Les principals estructures arquitectoniques de valor artístic són l'església situada a Gaüses de Dalt, on abans feien missa amb els pobles del costat i encara se segueix fent per la gent del poble. I l'Ermita de Sant Roc, on una vegada a l'any es realitza un aplec. Aquesta ermita va ser restaurada per la gent del poble durant els anys vuitanta, ja que es trobava en ruïnes. Les principals festivitats locals són l'aplec de Sant Roc i la festa major que se celebra per la mare de Déu d'agost

Vilopriu

Vilopriu es un municipio de la comarca del Bajo Ampurdán, provincia de Girona, Catalunya. Está situado al noroeste de la comarca en el límite con las del Gironés y el Alto Ampurdán. Incluye los agregados de Gaüses, Pins y Valldavià. La primera noticia escrita que tenemos de Vilopriu (Villa Elpirici) aparece en un documento de 959 en el que se relacionan las posesiones del noble Riculf. Por otro documento del año 1216, sabemos que el conde Hugo IV de Empúries mandó edificar un nuevo castillo en Vilopriu en el lugar donde ya había existido una antigua fortaleza. De esta fecha es visible, entre otros, los restos la torre del homenaje. Bien pronto el castillo pasó a manos de los Palol que era una familia de linaje fundamentalmente militar. Los Palol poseían también otros castillos como el de Palol de Onyar y el de Palol de Revardit que eran mucho más importantes, por esto casi nunca habitaron el de Vilopriu, tenían en él a los caseros y también se alojó un cuerpo de guardia. A principios del siglo XVI se cubrió el patio de armas para construir la sala mayor del castillo de la que todavía se pueden ver, en el muro de mediodía, dos magníficas ventanas góticas geminadas. Los descendentes de la familia Palol conservaron los derechos sobre el castillo y sobre muchas de sus tierras, hasta el siglo XX en que el castillo pasó a manos del ayuntamiento. Encontramos documentada la Parroquia de Sant Pere (San Pedro) de Vilopriu el año 1078. Muy probablemente fue construida a receso de la primitiva fortaleza. Otros documentos ponen de manifiesto la extrema decadencia que sufrió la iglesia durante siglos debido al abandono de la nobleza que administraba el castillo, sólo interesada en el rendimiento de sus tierras. Esto provocó una muy precaria situación de sus feligreses. No fue hasta el siglo XVII, tras varias guerras y otras calamidades que Vilopriu, como la mayoría de las poblaciones del campo catalán, experimentó un notable resurgimiento del que son testimonio las fechas inscritas en los dinteles de varias casas: can *Massot, can Felip y can Mallol, fueron las más importantes. El rector Joan Rotllan emprendió la reforma del templo de Vilopriu el año 1683 que no acabó hasta el 1693. De estas fechas son también las pinturas que han aparecido bajo la decoración que se hizo en el S.XVIII para instalar un magnífico retablo barroco que fue quemado a comienzos de la Guerra Civil. Vilopriu és un municipi de la comarca del Baix Empordà, província de Girona, Catalunya. Està situat al nord-oest de la comarca al límit amb les del Gironès i l'Alt Empordà. Inclou els agregats de Gaüses, Pins i Valldavià. La primera notícia escrita que tenim de Vilopriu (Vila Elpirici) apareix en un document de 959 en el qual es relacionen les possessions del noble Riculf. D'altra document de l'any 1216, sabem que el comte Hug IV d'Empúries va manar edificar un nou castell a Vilopriu en el lloc on ja havia existit una antiga fortalesa. D'aquesta data és visible, entre d'altres, les restes la torre de l'homenatge. Ben aviat el castell va passar a mans dels Palol que era una família de llinatge fonamentalment militar. Els Palol posseïen també altres castells com el de Palol de Onyar i el de Palol de Revardit que eren molt més importants, per això gairebé mai van habitar el de Vilopriu, tenien en ell als casolans i també es va allotjar un cos de guàrdia. A principis del segle XVI es va cobrir el pati d'armes per construir la sala major del castell de la qual encara es poden veure, al mur de migdia, dues magnífiques finestres gòtiques geminades. Els descendents de la família Palol van conservar els drets sobre el castell i sobre moltes de les seves terres, fins al segle XX en què el castell va passar a mans de l'ajuntament. Trobem documentada la Parròquia de Sant Pere (Sant Pere) de Vilopriu l'any 1078. Molt probablement va ser construïda a recés de la primitiva fortalesa. Altres documents posen de manifest l'extrema decadència que va sofrir l'església durant segles causa de l'abandó de la noblesa que administrava el castell, només interessada en el rendiment de les seves terres. Això va provocar una molt precària situació dels seus feligresos. No va ser fins al segle XVII, després de diverses guerres i altres calamitats que Vilopriu, com la majoria de les poblacions del camp català, va experimentar un notable ressorgiment del que són testimoni les dates inscrites en les llindes de diverses cases: can * Massot, can Felip i can Mallol, van ser les més importants. El rector Joan Rotllan va emprendre la reforma del temple de Vilopriu l'any 1683 que no va acabar fins al 1693. D'aquestes dates són també les pintures que han aparegut sota la decoració que es va fer al segle XVIII per instal·lar un magnífic retaule barroc que va ser cremat al començament de la Guerra Civil.

Vilaur

El término municipal, de 5,6 km2. se encuentra al sur del Fluvià ,. La orografía del terreno está formada por terrenos planos y con campos de cultivo, situados entre suaves elevaciones y pequeños cerros ocupados por el bosque. Es un municipio eminentemente agrícola, con cultivos de secano y forrajes, con algunas zonas cercanas al río cubiertas de plantaciones de árboles de ribera de los que se aprovecha la madera. La ganadería también ocupa un lugar importante en la economía del municipio, con algunas explotaciones de tipo familiar de tamaño medio. El núcleo histórico, el pueblo de Vilaür, se cita por primera vez en el año 1017, en una bula del papa Benedicto VII que confirma las propiedades que el monasterio de San Esteban de Banyoles tenía en este lugar, Los antecedentes más antiguos no tienen ningúna relación con el pueblo ni con el término municipal que fue delimitado por primera vez a principios del s. XIX. Pero en diversos lugares del actual municipio han aparecido restos que dejan constancia de la ocupación humana de estas tierras desde la Prehistoria. Los más antiguos aparecieron cerca de la carretera de la Escala a Orriols, a ras del término de Saus-Camallera. Era un pequeño entierro Neolítico con algunas puntas de flecha de sílex y restos de cerámica muy dañada. En otros lugares del término municipal se han encontrado trozos de cerámicas ibéricas y romanas, quizá procedentes de una pequeña cabaña o casa de campo de la época, bastante frecuentes en la comarca. Pero el origen del núcleo medieval de Vilaür debe situarse en la Edad Media, en torno a los siglos X-XI, que es cuando aparece por primera vez en la documentación escrita. De esta época data la iglesia parroquial, aunque su aspecto actual es el de un edificio románico del s. XII-XIII que fue muy reformado durante la baja Edad Media y en el transcurso de los siglos posteriores. La iglesia fue fortificada hacia el s. XV-XVI, levantándose una estructura encima del templo original que casi dobló la altura del edificio. El campanario es una pequeña torre de planta cuadrada o rectangular, con arcos de medio punto y cubiertos en dos vertientes, que se construyó en una época posterior al templo, tal vez cuando se fortificó. El terme municipal, de 5,6 km2. es troba al sud del Fluvià,. L’orografia del terreny està formada per terrenys plans i amb camps de conreu, situats entre suaus elevacions i petits turons ocupats pel bosc. És un municipi eminentment agrícola, amb conreus de secà i farratges, amb algunes zones properes al riu cobertes de plantacions d’arbres de ribera dels que s’aprofita la fusta. La ramaderia també ocupa un lloc important en l’economia del municipi, amb algunes explotacions de tipus familiar de dimensions mitjanes. El nucli històric, el poble de Vilaür, es cita per primera vegada l’any 1017, en una butlla del papa Benet VII que confirma les propietats que el monestir de Sant Esteve de Banyoles tenia en aquest lloc, Els antecedents més antics no tenen cap relació amb el poble ni amb el terme municipal que fou delimitat per primera vegada a començament del s. XIX. Però en diversos indrets de l’actual municipi han aparegut restes que deixen constància de l’ocupació humana d’aquestes terres des de la Prehistòria. Els més antics van aparèixer vora la carretera de l’Escala a Orriols, a ran del terme de Saus-Camallera. Era un petit enterrament Neolític amb algunes puntes de fletxa de sílex i restes de ceràmica molt malmesa. En altres llocs del terme municipal s’han trobat esquerdissos de ceràmiques ibèriques i romanes, potser procedents d’una petita cabana o casa de pagès de l’època, força freqüents a la comarca. Però l’origen del nucli medieval de Vilaür s’ha de situar a l’Edat Mitjana, entorn els segles X-XI, que és quan apareix per primera vegada a la documentació escrita. D’aquesta època data l’església parroquial, encara que el seu aspecte actual és el d’un edifici romànic del s. XII-XIII que va ser molt reformat durant la baixa Edat Mitjana i en el decurs dels segles posteriors. L’església fou fortificada cap el s. XV-XVI, aixecant-se una estructura al damunt del temple original que quasi va doblar l’altura de l’edifici. El campanar és una petita torre de planta quadrada o rectangular, amb arcades de mig punt i coberts a dues vessants, que es va construir en una època posterior al temple, potser quan es va fortificar.

Orriols

Orriols

Pins

Valldaviá

Saus

Viladasens