(GI) RIOS DE LA PROVINCIA DE GIRONA(05). Siguiendo el Onyar hasta su nacimiento y regreso siguiendo el Ter por el carril bici

Download

Trail photos

Photo of(GI) RIOS DE LA PROVINCIA DE GIRONA(05). Siguiendo el Onyar hasta su nacimiento y regreso siguiendo el Ter por el carril bici

Author

garrigacom

with 1 trail buddy

29,999 840 10132

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 35.9 mi
Elevation gain: 1,686 ft
Technical difficulty: Moderate
Elevation loss: 1,686 ft
Max elevation: 768 ft
TrailRank: 61
Min elevation: 153 ft
Trail type: Loop

Time: 8 hours 57 minutes
Coordinates: 4540
Uploaded: October 23, 2014
Recorded: October 2014

2 Claps 1 comment

near la Creueta, Catalunya (España)

Viewed 6568 times, downloaded 264 times

Trail photos

Itinerary description

Esta ruta pretende seguir el Río Onyar desde girona hasta su nacimiento, siguiendo su recorrido lo más cerca posible. Para ello hemos descargado la ruta de Joan Benet, siguiendo el Río Onyar y nos ha permitido conocer nuevos caminos, pero tambien hemos tenido sorpresas y para atravesarlo hemos tenido que descalzarnos y sortear numerosas dificultades provocadas por las últimas riadas. Por esto queremos aconsejar a todos los que vayan a seguirla, se informen antes, o lo hagan en tiempos de sequedad, ya que cerca del pueblo de Franciac, tambien hay una zona que la altura de las hierbas nos han inpedido el paso con la bicicleta y hemos tenido que adentrarnos por campos de cultivo, con el riesgo que esto lleva consigo.
Salida de Girona por el camino del antiguo ferrocarril que cubría el trazado desde la Capital a Sant Feliu de Guixols, actualmente vía verde y carril bici. Pasada la N-II y el primer puente del río, en el primer camino que encontramos a la derecha nos dirigimos hacia el río, que cruzaremos pasado el puente de la carretera C-65. Aquí hay que buscar el camino más adecuado que dependerá de la estación del año y que nos llevará a Fornells de la Selva. Siguiendo lo más cerca posible la vía del tren llegaremos a Riudellots y de aquí siguiendo el río por la derecha y luego por la izquierda llegaremos a Franciac.
PItch & Putt, paso por debajo de la AP-7,paso sobre la C-25 y llegada a Vilobí. Aquí nos hemos equivocado y hemos dado una vuelta no deseada, pero al final hemos vuelto a encontrar el río en la zona de la resclosa d'en Borra. De aquí tomamos la dirección a la urbanizacion de Más LLunes, donde seguimos la GI-540 que nos llevará al carril bici Olot-Girona, a comer en el restaurante de Bonmatí Duc de l'Obac y luego por el mismo carril bici llegamemos a Girona.

LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE

Aquesta ruta pretén seguir el Riu Onyar des girona fins al seu naixement, seguint el seu recorregut el més a prop possible. Per a això hem descarregat la ruta de Joan Benet, seguint el Riu Onyar i ens ha permès conèixer nous camins, però també hem tingut sorpreses i per travessar-hem hagut de descalçar i sortejar nombroses dificultats provocades per les últimes riuades. Per això volem aconsellar a tots els que vagin a seguir-la, s'informin abans, o ho facin en temps de sequedat, ja que prop del poble de Franciac, també hi ha una zona que l'altura de les herbes ens han inpedido el pas amb la bicicleta i hem hagut de endinsar-nos per camps de conreu, amb el risc que això comporta.
Sortida de Girona pel camí de l'antic ferrocarril que cobria el traçat des de la Capital a Sant Feliu de Guíxols, actualment via verda i carril bici. Passada la N-II i el primer pont del riu, en el primer camí que trobem a la dreta ens dirigim cap al riu, que creuarem passat el pont de la carretera C-65. Aquí cal buscar el camí més adequat que dependrà de l'estació de l'any i que ens portarà a Fornells de la Selva. Seguint el més a prop possible la via del tren arribarem a Riudellots i d'aquí seguint el riu per la dreta i després per l'esquerra arribarem a Franciac.
Pitch & Putt, pas per sota de l'AP-7, pas sobre la C-25 i arribada a Vilobí. Aquí ens hem equivocat i hem fet una volta no desitjada, però al final hem tornat a trobar el riu a la zona de la resclosa d'en Borra. D'aquí agafem la direcció a la urbanització de Mas Llunes, on seguim la GI-540 que ens portarà al carril bici Olot-Girona, a dinar al restaurant de Bonmatí Duc de l'Obac i després pel mateix carril bici arribarem a Girona .

Waypoints

Descalzos por el rio

Fornells de la selva

Fornells de la Selva es un municipio de la provincia de Girona, situado en la comarca catalana del Gironés, que forma parte del área urbana de la ciudad de Gerona.Al norte limita con el municipio de Gerona; al sur, con los de Riudellots de la Selva y Campllong; al este, con los de Quart y Llambilles; y al oeste, con los de Vilablareix y Aiguaviva.Dispone de Estación de ferrocarril de la línea Barcelona-Portbou.Agricultura de secano y ganadería. Destaca la Iglesia de Sant Cugat, de estilo gótico, con elementos renacentistas. Fornells de la Selva és un municipi de la província de Girona, situat a la comarca del Gironès, que forma part de l'àrea urbana de la ciutat de Gerona.Al nord limita amb el municipi de Girona; al sud, amb els de Riudellots de la Selva i Campllong; a l'est, amb els de Quart i Llambilles; ia l'oest, amb els de Vilablareix i Aiguaviva.Dispose d'Estació de ferrocarril de la línia Barcelona-Portbou.Agricultura de secà i ramaderia. Destaca l'església de Sant Cugat, d'estil gòtic, amb elements renaixentistes.

Riudellots de la selva

Riudellots de la Selva es un municipio de la provincia de GIrona,en Catalunya. Situado en la comarca de la Selva, al este de la misma y en el límite con la de la del Gironés, a poca distancia de la ciudad de Girona.En Riudellots de la Selva finaliza el llamado Eix Transversal (C-25) de Cervera a Gerona. El término está atravesado también por la N-II y la AP-7. Dispone de estación de ferrocarril de la línea Barcelona-Portbou y está cercano al aeropuerto de Gerona-Costa Brava.Agricultura de secano y de regadío, ganadería, industria agropecuaria y turismo. Riudellots de la Selva és un municipi de la província de Girona, a Catalunya. Situat a la comarca de la Selva, a l'est de la mateixa i en el límit amb la de la del Gironès, a poca distància de la ciutat de Girona.En Riudellots de la Selva finalitza l'anomenat Eix Transversal (C-25) de Cervera a Girona. El terme està travessat també per la N-II i l'AP-7. Disposa d'estació de ferrocarril de la línia Barcelona-Portbou i està proper a l'aeroport de Girona-Costa Brava.Agricultura de secà i de regadiu, ramaderia, indústria agropecuària i turisme

Franciac

El pueblo de Franciac, al norte del término, cerca del límite con Riudellots, a la derecha del Onyar, a 324 m. de altitud y casi junto a la carretera de Francia, forma un pequeño núcleo de viejos caseríos y algunas casas modernas, que reúne casi un centenar de vecinos. Su iglesia parroquial dedicada a San Mateo Evangelista conserva en la parte norte un muro de época románica, pero fue totalmente reconstruida en la segunda mitad del siglo XVIII. Sobre todo la puerta principal tiene la fecha del 1773 y en la sacristía la del 1762. Entre sus altares más antiguos, hay que mencionar el del Rosario y del de San Isidro. El lugar es conocido desde el siglo XIII como una parroquia rural del arcedianato de la Selva. Cerca de la antigua cruz de Franciac, en el camino real de Girona, los bandoleros del siglo XVII cometieron muchos atracos. El poble de Franciac, al nord del terme, prop del límit amb Riudellots, a la dreta de l'Onyar, a 324 m. d'altitud i gairebé a tocar de la carretera de França, forma un petit nucli de vells masos i algunes cases modernes, que aplega un centenar i escacs de veïns. La seva església parroquial dedicada a Sant Mateu Evangelista conserva a la part nord un mur d'època romànica, però fou totalment reconstruïda a la segona meitat del segle XVIII. Sobretot la porta principal té la data del 1773 i en la sagristia la del 1762. Entre els seus altars més antics, cal fer esment del del Roser i del de sant Isidre. El lloc és conegut des del segle XIII com una parròquia rural de l'ardiaconat de la Selva. Prop de l'antiga creu de Franciac, al camí ral de Girona, els bandolers del segle XVII hi cometeren molts atracaments

Ràpids.

Salt

Salt es un municipio de la comarca del Gironés, en la provincia de Girona, Comunidad Autónoma de Catalunya.El municipio está situado junto a la ciudad de Gerona con la que forma conurbación. Es el segundo municipio más poblado del área urbana de Gerona.El término municipal tiene una extensión de 6,47 Km2, siendo uno de los más pequeños de las comarcas de Gerona. Está situado en el extremo centro oeste de la comarca del Gironés. La acción continua y regular del río Ter constituye, probablemente, el elemento más determinante y significativo de su medio natural. El término municipal de Salt se encuentra a 83,7 metros sobre el nivel del mar.La red hidrográfica del municipio de Salt está compuesta básicamente por el río Ter que atraviesa el municipio de oeste a este y limita el término municipal de Salt con San Gregorio y Gerona, estableciendo la frontera norte del municipio. Además del Ter, la red de aguas superficiales presenta otros elementos: por un lado, los desagües naturales de los últimos contrafuertes de las Guillerías: la Maçana, el Marroc y la riera Mus, que confluyen directa o indirectamente al río Ter. Y por otra parte, los regadíos artificiales que cuelgan de la acequia Monar, que está conectada con el Ter. Todos ellos permiten regar la zona comprendida entre el río y la acequia. Con la excepción de este pequeño espacio agrícola delimitado por el río y la acequia, Salt es una gran área urbanizada fruto de un proceso que conoció su momento más álgido en la década de los setenta y ochenta.La protección de las Deveses de Salt, ha permitido preservar un espacio de gran interés natural. Las deveses, la zona natural, se encuentra situada cerca de un área fuertemente humanizada. Pese a esto, se han conocido y protegido un gran número de especies en peligro de extinción y al mismo tiempo reintroducir algunas especies como la cigüeña y la nutria.La cubierta vegetal del llano se explica a partir de la influencia que ejerce el río Ter, ya que la vida de las comunidades vegetales de mayor interés depende de este importante curso fluvial. La vegetación está estrechamente vinculada al agua, ya sea la vegetación acuática, con la presencia de comunidades de lentejas de agua y potamogeton; la de aguas encharcadas, con carrizales y espadañares; o la de bosque de ribera, con berrazas, salcedas, alisedas, acacias, plátanos, alamedas y choperas.Finalmente encontramos las huertas y las deveses, que son los espacios naturales asociados a la vegetación de mayor interés humano. La primera documentación encontrado sobre el municipio de Salt, data del año 823, llamado como Salto.Durante la mayor parte de la Edad Media, la población estaba formada únicamente por masías junto a la acequia del Monar. A partir del siglo XVI hay constancia de un núcleo de casas agrupadas, en la actual calle de la Ferreria Vella.La población continuó siendo escasa y dedicada únicamente a la agricultura hasta que a mediados del siglo XIX empezaron a instalarse industrias textiles que aprovechaban la fuerza hidráulica de la acequia del Monar. Fue agregado al municipio de Gerona en 1975 y se segregó para constituir nuevamente un municipio independiente en 1983. Salt és un municipi de la comarca del Gironès, a la província de Girona, Comunitat Autònoma de Catalunya.El municipi està situat al costat de la ciutat de Girona amb la qual forma conurbació. És el segon municipi més poblat de l'àrea urbana de Gerona.El terme municipal té una extensió de 6,47 Km2, sent un dels més petits de les comarques de Girona. Està situat a l'extrem centre oest de la comarca del Gironès. L'acció contínua i regular del riu Ter constitueix, probablement, l'element més determinant i significatiu del seu medi natural. El terme municipal de Salt es troba a 83,7 metres sobre el nivell del mar.La xarxa hidrogràfica del municipi de Salt està composta bàsicament pel riu Ter que travessa el municipi d'oest a est i limita el terme municipal de Salt amb Sant Gregori i Girona, establint la frontera nord del municipi. A més del Ter, la xarxa d'aigües superficials presenta altres elements: d'una banda, els desguassos naturals dels darrers contraforts de les Guilleries: la Maçana, el Marroc i la riera Mus, que conflueixen directament o indirectament al riu Ter. I per altra banda, els regadius artificials que pengen de la sèquia Monar, que està connectada amb el Ter. Tots ells permeten regar la zona compresa entre el riu i la sèquia. Amb l'excepció d'aquest petit espai agrícola delimitat pel riu i la sèquia, Salt és una gran àrea urbanitzada fruit d'un procés que va conèixer el seu moment més àlgid en la dècada dels setanta i ochenta.La protecció de les Deveses de Salt, ha permès preservar un espai de gran interès natural. Les Deveses, la zona natural, es troba situada prop d'una àrea fortament humanitzada. Malgrat això, s'han conegut i protegit un gran nombre d'espècies en perill d'extinció i alhora reintroduir algunes espècies com la cigonya i la nutria.La coberta vegetal de la plana s'explica a partir de la influència que exerceix el riu Ter, ja que la vida de les comunitats vegetals de major interès depèn d'aquest important curs fluvial. La vegetació està estretament vinculada a l'aigua, ja sigui la vegetació aquàtica, amb la presència de comunitats de llenties d'aigua i Potamogeton; la d'aigües embassades, amb canyissars i espadañares; o la de bosc de ribera, amb berrazas, salzedes, vernedes, acàcies, plàtans, alberedes i choperas.Finalmente trobem les hortes i les Deveses, que són els espais naturals associats a la vegetació de major interès humà. La primera documentació trobat sobre el municipi de Salt, data de l'any 823, anomenat com Salto.Durante la major part de l'Edat Mitjana, la població estava formada únicament per masies al costat de la sèquia del Monar. A partir del segle XVI hi ha constància d'un nucli de cases agrupades, en l'actual carrer de la Ferreria Vella.La població va continuar sent escassa i dedicada únicament a l'agricultura fins que a mitjan segle XIX van començar a instal · lar indústries tèxtils que aprofitaven la força hidràulica del rec del Monar. Va ser agregat al municipi de Girona el 1975 i es va segregar per a constituir novament un municipi independent el 1983.

Comments (1)

Josep Mª Güell May 31, 2020
Hola Garriga si he seguido tu ruta del rio Onyar y me ha gustado, es una ruta larga muy ciclable y con entornos muy bonitos principalmente por la zona superior del rio Onyar.
Dos cosas:
Al acercarse a Franciac yo he tenido que renunciar a pasar por los campos como tu ya mencionas y he ido a dar la vuelta y pasar por caminos y no atravesar por campos.
Creo que cuando gravaste la ruta a partir de Mas Llunes debias ir con el gps parado (posiblemente por las pilas) y al volverlo a conectar cerca de Bonmati te ha carcado una linea recta todo este tramo.

You can add a comment or review this trail