(GI) Sarrià de Dalt, por las Masías de Can Comas a Palol de Revardit y comer en el Restaurante de Can Miá

Iglesia de Sant Pau

Can bota

Can bota

Can Comas

Indicador de Límites territoriales

Can Farinelis

Sant Martí de La mota

Palol de Revardit

Palol de Revardit es un municipio de la provincia de Girona, Catalunya, situado en la comarca del Pla de l'Estany, al sur de Banyoles. Además de la capital municipal, incluye los núcleos de Riudellots de la Creu y San Martín de la Mota.El conjunto de este territorio ha tenido un poblamiento antiguo, como lo demuestra la existencia del dolmen neolítico de la Mota y también en otros lugares se han encontrado testigos de ocupación de la época romana: tejas, ánforas, vidrios, cerámica y monedas. Tiene una superficie muy extensa de bosques suaves, pinos y encinas, hecho que, con la combinación controlada de edificaciones, conforma un paisaje natural privilegiado, y que anima a recorrerlo sea a pie o en coche. El castillo: Los orígenes de este castillo los encontramos el año 1075 que murió el obispo Bernat Bernat de Carcasona, hijo de Cornellá del Terri y personaje de una gran relevancia que se encontraba de viaje por estas tierras.Actualmente, de este castillo, restan lienzos de muralla y fragmentos del edificio principal que hoy se ha convertido en masía. Destaca, pero, la torre gótica, cuadrada, de considerable anchura y alzada que sobresale delante mismo de la iglesia de San Miguel y que pese a su austeridad es una construcción espectacular. Más separada hay una antigua torre circular que formaba parte de este recinto. El pozo de hielo: El pozo de hielo de Palol es una construcción singular, previsiblemente de los siglos XVII y XVIII y es uno de los más grandes de estas características en toda la comarca del Pla de l'Estany. Tiene una profundidad de unos 10,45 metros y un diámetro de 8,35 metros. Su muy buen estado de conservación hace pensar que se aprovechara, posiblemente, para el comercio del hielo. Este pozo de hielo tiene las oberturas laterales, que eran las más corrientes. Además, algunos pozos tenían de cenitales. Era un pozo bastante sepulto y, a veces, se construían totalmente bajo tierra, por ganar aislamiento. La pared de piedra con una planta circular es la más habitual en la mayoría de estos pozos. Palol de Revardit és un municipi de la província de Girona, Catalunya, situat a la comarca del Pla de l'Estany, al sud de Banyoles. A més de la capital municipal, inclou els nuclis de Riudellots de la Creu i Sant Martín de la Mota.El conjunt d'aquest territori ha tingut un poblament antic, com ho demostra l'existència del dolmen neolític de la Mota i també en altres llocs s'han trobat testimonis d'ocupació de l'època romana: teules, àmfores, vidres, ceràmica i monedes. Té una superfície molt extensa de boscos suaus, pins i alzines, fet que, amb la combinació controlada d'edificacions, conforma un paisatge natural privilegiat, i que anima a recórrer sigui a peu o en cotxe. El castell: Els orígens d'aquest castell els trobem l'any 1075 que va morir el bisbe Bernat Bernat de Carcassona, fill de Cornellà del Terri i personatge d'una gran rellevància que es trobava de viatge per aquestes tierras.Actualmente, d'aquest castell, resten llenços de muralla i fragments de l'edifici principal que avui s'ha convertit en masia. Destaca, però, la torre gòtica, quadrada, de considerable amplada i alçada que sobresurt davant mateix de l'església de Sant Miquel i que malgrat la seva austeritat és una construcció espectacular. Més separada hi ha una antiga torre circular que formava part d'aquest recinte. El pou de gel: El pou de glaç de Palol és una construcció singular, previsiblement dels segles XVII i XVIII i és un dels més grans d'aquestes característiques a tota la comarca del Pla de l'Estany. Té una profunditat d'uns 10,45 metres i un diàmetre de 8,35 metres. El seu molt bon estat de conservació fa pensar que s'aprofités, possiblement, per al comerç del gel. Aquest pou de gel té les obertures laterals, que eren les més corrents. A més, alguns pous tenien de zenitals. Era un pou bastant soterrat i, de vegades, es construïen totalment sota terra, per guanyar aïllament. La paret de pedra amb una planta circular és la més habitual en la majoria d'aquests pous.

La Casanova

Can Pere Comas

Can Miá

Si el viajero circula por la carretera de Banyoles en Girona, o a la inversa, hacia la mitad del camino se encontrará con una señal que indica el camino que va hacia Palol de Revardit, un pequeño municipio que pertenecía al Girones pero que últimamente se ha integrado en la comarca del Pla de l'Estany. Palol de Revardit toma el nombre del arroyo que atraviesa su término municipal y que desemboca en el río Terri. Es un municipio con un núcleo central muy pequeño, con el castillo y la iglesia de protagonistas, y una multitud de masías dispersas en un espacio de unos 18 km2. Si seguimos el camino real que lleva al pueblo, después de hacer poco menos de un kilómetro, encontraremos un indicador a mano izquierda que dice: VEINAT DE CAN Mia. Continuaremos por este camino un kilómetro escaso más. Es una pista de tierra, en general muy bien conservada, que no presenta ningún tipo de dificultad; atraviesa un bosque de encinas espesas que, en verano, hacen sombra y dan una sensación de frescura y de paz increíble. Y como suele ocurrir con los lugares abrigados por árboles, en invierno se pueden sentir un calor y una intimidad muy patentes. Si el viatger circula per la carretera de Banyoles a Girona, o al revés, cap a la meitat del camí es trobarà amb un senyal que indica el camí que va cap a Palol de Revardit, un petit municipi que pertanyia al Gironès però que darrerament s'ha integrat a la comarca del Pla de l'Estany. Palol de Revardit pren el nom del rierol que travessa el seu terme municipal i que desemboca al riu Terri. És un municipi amb un nucli central molt petit, amb el castell i l'església de protagonistes, i una multitud de masies disperses en un espai d'uns 18 km2. Si seguim el camí ral que porta al poble, després de fer poc menys d'un quilòmetre, trobarem un indicador a mà esquerra que diu: VEINAT DE CAN Mia. Continuarem per aquest camí un quilòmetre escàs més. És una pista de terra, en general molt ben conservada, que no presenta cap tipus de dificultat; travessa un bosc d'alzines espesses que, a l'estiu, fan ombra i donen una sensació de frescor i de pau increïble. I com sol passar amb els llocs abrigats per arbres, a l'hivern es poden sentir una calor i una intimitat molt patents.