Girona - Canet d'Adri - Rocacorba (Puigsou 991,8m)

Rocacorba (track gravat des d’Adri, on s’acaba l’asfalt i comença la pista)

Moltes persones anomenen Rocacorba el Puigsou (991,8m), on es troba un bosc d’antenes visible des de molts quilòmetres de distància. Des d’aquest àpex i davallant cap al sud, seguint la carena de turons abonyegats, s’arriba a l’ermita de Rocacorba, encimbellada en un cairell de la penya conegut popularment com el “barco” perquè el penyal està cavorcat i té una certa retirada a la proa d’un vaixell. Des del punt de vista geològic, es denomina Rocacorba a aquest conjunt de materials sedimentaris de l’Eocè.

A la base de la proa d’aquest barco, que solca l’alzinar del solell de Rocacorba, hi ha una taula d’orientació per tal d’admirar l’Albera, les serres de Rodes, el Montgrí, les illes Medes, les muntanyes de Begur i les Gavarres. En primer terme, es veu l’estany de Banyoles i també l’ermita de Sant Patllari. Per visitar l’ermita i la seva eixida, que és damunt la “roca corba”, cal sol·licitar la clau o bé anar-hi en hores d’ofici.

El Puigsou va servir per fer alguns amidaments geodèsics que portaren a definir el metre patró de París. El pas fins al cim està barrat i el visitant no pot veure el vèrtex geodèsic, però en canvi contempla la rampa de llançament de paracaigudistes que hi ha a la fi de la carretera. Des d’aquí, uns es llencen cap a l’abisme amb ala de pendent, i la majoria només s’ha aboca amb la seva imaginació.

Text extret de “Vèrtexs i miradors”
Quaderns de la REVISTA de GIRONA 152
Josep M. Dacosta Oliveres

Nota:
- De Sant Gregori fins on comença el track gravat (Adri) hi ha 8,5km d'asfalt, que es recorren en una mitja horeta superant un desnivell de 210 metres. Arribar fins a Girona (Pont de Fontajau) son 5km més.