Girona - Sant Menna - Sant Roc - Aiguaviva - Roca Dalmaua - Vilablareix

Aquesta és una ruta relativament curta, propera a Girona, per poder fer un petit entrenament o bé quan no es té massa temps per fer una sortida. El punt de sortida és la plaça de Salt, des d'on cal dirigir-se pel carrer de Salt, que un cop entra en aquest municipi es converteix en avinguda de la Pau i encara torna a canviar el nom a camí dels Carlins. Es passa per la zona de l'Esai Gironès i es travessa l'autopista per un pont.

Es continua per la carretera i aviat surt un carril bici en el lateral, cal posar-s'hi i de seguida s'arriba a Sant Menna. Aquí comença el tram més complicadot de la sortida, la pujada fins a Sant Roc, per la carretera. Si bé hi ha alguna rampa forta, és relativament senzilla de fer i un cop a dalt, cal girar a l'esquerra per visitar l'ermita. Es desfà el camí, es torna a l'asfalt i es passa pel costat de la fàbrica Burés.

Caldrà prendre una pista que surt a l'esquerra i iniciar una bona baixada. Es travessa la riera del Masroc i, després, a la dreta, hi ha les restes del pou de glaç d'Aiguaviva. Es continua amb una bona pujada i quan se surt del bosc, hi ha el poble. Cal travessar-lo i arribar fins davant de l'estanc-restaurant-botiga de queviures. A l'altre costat de la carretera, a l'alçada del semàfor, hi ha un caminet que cal prendre.

Aquest camí porta a unes cases, es remunta, es travessa la carretera que va a l'aeroport i es continua recte per un camí que té alguna casa a cada costat. Fins que s'arriba a la Pedra Dalmaua, una pedra basàltica que segons diu la llegenda, servia perquè Sant Dalmau Moner hi reposés de camí a Santa Coloma. Actualment, un espai de repòs i un monument recorden aquest punt.

Es continua a l'esquerra, de seguida es troba la carretera de l'aeroport, que caldrà seguir un trosset cap a la dreta, fins que apareix un trencall a l'esquerra i caldrà pendre'l. Es un camí asfaltat que passa primer pel mas Isern, després unes granges i després de pujar, travessar uns camps, cal girar a la dreta, per un camí molt ombrívol fins que surt a un mas. Es passa pel costat i de seguida se'n troba un altre, que cal travessar.

Després hi ha el pas inferior a l'autopista, cal fer-lo, travessar el riu i continuar pel costat oposat d'on es venia. A cada costat ara hi ha camps de fruiters, fins que s'arriba a l'entrada de Vilablareix. Es travessa la carretera i s'entra al nucli urbà. Es passa per la plaça de l'Ajuntament i tot recte s'arriba a l'institut.

Aquí, es gira a la dreta fins que s'arriba a la rotonda del Konig, es gira a l'esquerra i es fa el llarg carrer d'accés a Girona que porta fins a la plaça de Salt, inici de la ruta.

Pel que fa la dificultat, només la pujada a Sant Roc i, després, del pou de glaç fins a Aiguaviva pot portar alguna dificultat, la resta, és planer i de molt bon fer, per tant, la qualifico com a fàcil. Pel que fa a l'orientació, doncs millor portar el track, ja que hi ha molts camins agrícoles i rurals que porten a confusió, a més, no hi ha cap tipus de senyalització.