Gombrèn-Castellar de N'Hug-Fonts del Llobregat-Santuari de Montgrony-Gombrèn (IBP:100)

Desnivell acumulat + real: 1.350 m.

Bonica sortida pre-pirinenca per trobar fresca en plè estiu. Se surt de Gombrèn en lleuger ascens per la ctra., que de seguida deixem per prendre la pista asfaltada que puja cap al santuari de Montgrony. Just després del punt assenyalat del Gorg dels Banyuts (val la pena baixar-hi en un moment), hem abandonat la pista asfaltada per prendre un camí a l'esquerra en forta pujada (en alguns trams cal empènyer), que ens retorna més amunt a la pista asfaltada: la tornem a agafar i ens dirigim cap a Castellar de N'Hug (tot i l'asfalt, és un tram bonic i amb molt poc trànsit). Després d'una breu visita al poble, prenem les escales que, des de l'aparcament de cotxes de la part baixa de la població, ens porten cap a les Fonts del Llobregat, on fem les 4 fotos de rigor.
Sortim per l'altre extrem del camí que porta a les fonts (part baixa) i remuntem cap a Castellar de N'Hug prenent un petit tram de carretera. Superem la població, retrobem la carretera en pujada i prenem una pista que ens condueix a l'ermita de Sant Joan de Cornudell, situada en una elevació que li confereix un aspecte majestuós tot i les seves petites dimensions.
A partir d'aquí, anem alternant pista i corriol, boscos i pastures alpines i enllacem amb el tram final de la pista que porta al Santuari de Montgrony: aquest impressionant indret es composa d'un hostal amb una balconada magnífica i del santuari pròpiament dit, magníficament esculpit junt a les roques i al qual s'hi accedeix a través d'unes escales. Si seguiu pujant les ecales (unes 140 segons les indicacions), arribareu a l'església romànica de Sant Pere de Montgrony (paga la pena).
Deixem el santuari per una baixada trialera (la més complicada del dia) i anirem alternant corriols i pista, passant pels colls de Pardinella i de Grats, baixant fins a les immediacions de Gombrèn. Cal dir que el darrer "repetxó" que apareix al perfil de la ruta, tot i no arribar als 200m de denivelll, és molt dur i totalment inciclabe: a més, en alguns trams es fa perdedor (cal estar atents al GPS i a les marques vermelles).
La tornada final a Gombrèn es fa evitant la carretera, prenent el camí Ral.