Gran Travessa Massis Central Frances (GTMC) 2 de 3

4º dia: Trailus - Le Giraldes (78km, +1800m)
Sortida amb fortes rampes de pujada per bona pista durant uns 3 km aprox. fins la carena i pista puja-baixa amb molt bones vistes. Passem a tocar del monument nacional als maquis de la resistencia. Per carretera primer i després per una pista bona amb una llarga pujada molt regular arribem al Mont Mouchet (1.497m, ultim tros fort pepino, molt bon mirador pels 4 costats). Descens ràpid cap a Auzenc i Paulhac. A partir de la Vachellerie forta pujada (alguns trossos a peu, camí-sender amb molta pedra). Carretera i pistes forestals fins a Chanaleilles (una mica avorrit, molta pista amb explotació forestal). Després de Chazeau carregada de 5 minuts camí per dins el bosc. Arribo a Le Sauvage (dino a l'antiga hostatgeria), per aquí hi passa el camí de Santiago francés i hem trobo senderistes i alguna BTT (fins i tot m'he n'alegro després d'anar tant sol!!). Més pistes amb molts treballs forestals (tros incòmode amb forces troncs al mig del camí) fins que la cosa va canviant i passo per les pistes d'esquí nòrdic de Baroque des Bouviers (boscos molt més divertits). Alternem pista i sender i després del Coll des trois soeurs segueixo pista-sender pedregossa i algun tros molt enfangat. Baixada forta fins el petitíssim poblet de Le Giraldes on dormo a la Gite "Le Giraldes" (després de tants dies per fi puc parlar en català, aquella nit dorm a la gite un noi català que viu a Avignon i està fent una travessa en cavall).

5º dia: Le Giraldes - Pont de Montvert (84km, +1350m)
Sortim en forta pujada durant 1km aprox i després boscos i el bucòlic llac de Charpal (és molt gran, suposo que és la platja d'aquesta gent). Segueixo per pistes pedregosses que són pistes d'esquí de fons fins a Laubert. Llarg tros rodador per camps i prats fins una baixada forta que porta al fantàstic Castell de Tournel. Sender tècnic i molt guapo fins el turístic poble de Bagnols les Bains. Són les 11 i la resta de ruta és molt solitària i sense pobles, agafo una pizza per dinar i la coloco al portaquets de la bici (quedarà una mica remenada però després de tants dies de menjar frances serà un plaer). Llarg tros de pujada (carretera i bones pistes) per la serra del Mont Lozere. Llarga pista fins el Col de Finiels (Pistes d'esquí du Mont Lozere). Pistes puja-baixa i llarga baixada al turístic poble de Pont de Montvert (amb el dia tan solitari que he passat i la gentada que hi ha aquí!!). Nit a l'Auberge des Cevennes. Aquest poble és la porta d'entrada al Parc Natural des Cevennes i hi passa un sender molt transitat que és diu el GR70 anomenat Camí de Stevenson (que era un escriptor que per culpa d'un desengany amorós als anys 1900 va recorrer la zona de les Cevennes amb un ruc i en va fer un llibre).

6º dia: Pont de Montvert - Nivoliers (78km, +1650m)
Llarg tros per carretera secundària en pujada fins el coll de Perpau (frondosos boscos). Després bones pistes en baixada fins el poble de Bedoues. Seguirem per camí trencacames fins el poble de Florac (molts serveis pero no gaire interessant).
A partir d'aquí seguirem per pista molt trencacames el riu Tarn tota l'estona. Passaem pel bonic poble d'Ispagnac i Quezac (rètols dels carrers en occità!!). Sender molt guapo fins a Montbrun (algun tros a peu, tècnic). A Castelbouc (poble enganxat a la roca) comença un llarguíssim sender amb trossos molt guapos a tocar del riu i alguna carregada. Abans d'arribar a Ste Enimie tros de sender molt tècnic i incòmode amb arrels i pedres grosses. Dino al poble (molt turístic, gorgues del Tarn). És al migdia i fa molta calor, forta pujada per carretera durant 8km i 500m fins el coll de Coperlac (bones vistes de les gorgues del Tarn). Després molta carretera secundària i canvi de paisatge total (grans plans anomenats "Causses" amb molt de vent i poca vegetació). Després de Mas St. Chely a le Buffe agafo la variant per sender (per variar de la carretera i evitar el fort vent). És un sender pedregós en lleugera pujada mantingut 99% ciclable. Per carretera arribem de Hures a Nivoliers. Nit a la gite-Auberge du Canet. És increible la gent que hi ha a la gite en aquest cul de món (pel que he pogut veure aquests dies hi ha molta gent gran que fa senderisme).

Continua el relat a la 3º part.