Guilleries: La Vileta - Pont de Malafogassa - Sant Andreu de Bancells - Santa Maria de Vallclara

Les Guilleries són una zona boscosa i apartada de tot, però curiosament sempre hi trobes gent i espais humans. Avui es proposa una ruta amb btt per recórrer part d'aquest paratge que, en algun moment o altre, hi té present el pantà de Sau. El punt de partida és el trencall que hi ha al punt quilomètric 0,8 de la GI-541, entre Sant Hilari Sacalm i Sant Sadurní d'Osormort i que permet l'accés a les Cabanes als arbres i uns vivers.

Es començar a pedalar per una pujada suau i just després dels vivers es gira a l'esquerra, es planeja flanquejant-los fins que es passa un coll i comença una llargada baixada de gairebé nou quilòmetres que no té cap tram de descans. Se segueix la vall de la riera de Castanyadell i es passen alguns masos i trencalls, no cal fer-los cas, sempre s'ha de seguir la pista principal. Fins i tot, hi ha trams encimentats. És un tram on no hi ha cobertura de mòbil i hi ha alguns cartells de la Diputació de Barcelona completament esborrats.

Es passa pel costat de les runes del molí de Malagossa, a l'esquerra, i de seguida s'arriba al pont del mateix nom, on hi ha un càmping. És un paratge de gran bellesa i, aparentment, solitari.

Després de fer una visita al pont (travesseu-lo, que a l'altre costat hi ha bones fotos) es comença una bona pujada que també té la mateixa distància que la baixada que s'ha fet. Els primers trams són els més durs, amb tot de revolts. Es passa un mas i es va agafant alçada. En un moment hi ha molt bones panoràmiques sobre el pantà de Sau, Vilanova de Sau, el salt de la Minyona... un plaer. Després de fer uns quatre quilòmetres, la pujada suavitza. Es passa el mas Bancells i es van fent trams que combinen pujada dura amb altres més assequibles.

S'arriba al trencall de Sant Andreu de Bancells. Primer es troba la font del Rector (que no raja) i més endavant l'església i alguns masos. Es continua recte i es retroba la pista que s'havia deixat. De nou amb una pujada més o menys suau, s'arriba a la zona de Vallclara. Aquí s'hi va projectar una urbanització i un hostal. Avui, només queden algunes cases i l'hostal completament abandonat. Abans d'arribar-hi, cal girar a l'esquerra i baixar, en un anar i tornar, a la bonica ermita de Santa Maria de Vallclara, on també hi ha una font amb aigua.

De Vallclara es pren una pista que surt a la dreta, ampla i ben compactada, que serpenteja per tot el vessant de la muntanya. Els boscos són espesos i és de bon fer, amb algun pujantó de més bon fer que tot el camí recorregut fins aquí. S'arriba a la zona de Collsabena, on caldrà remuntar l'última dificultat de la jornada i després ja és tot baixada. Es passa pel costat d'alguna de les Cabanes als arbres i finalment a la Vileta, que és on hi ha la recepció. Des d'aquí, arribar al punt de sortida és un petit moment de baixada.

Qualifico la ruta de moderada bàsicament pel desnivell, és considerable i es fa gairebé tot en la segona part de la ruta. Pel que fa a l'orientació, els camins són amples, amb sorra ben compactada, i en alguns dels trencalls hi ha senyals. Ara bé, molts senyals estan esborrats i hi ha molts trencalls, així, el millor que es pot fer, és portar un bon track.