Ivars d'Urgell-El Tarròs-Pilar d'Almenara-Castellserà
near Ivars d'Urgell, Catalunya (España)
Viewed 1498 times, downloaded 66 times
Trail photos
Itinerary description
Ascensió a El Pilar d'Almenara (457 m) del repte 100 cims en btt. Cim nº 157 de la FEEC. Ciclable fins a 50 metres del cim.
Sortim d’Ivars d’Urgell pels camí del Tarròs, un camí planer que hi va força recte, quan hem fet 1,8 quilòmetres travessem la Séquia Segona del Canal d’Urgell. Arribem al Tarròs i agafem la carretera que en direcció Tàrrega, uns dos-cents metres, però en tenim prou per veure que com les gasten per aquí els cotxes, travessem la carretera i anem a veure el monument a Lluís Companys, President de Catalunya assassinat pels franquistes.
Agafem un camí que ens porta a Tornabous en un tres i no res, marxem cap al poblet Ibèric del Molí d’Espigol, tancat i barrat, i sense cap rètol amb horaris d’obertura, amb el 1.086.031,77 euros d’euros que pujava el pressupost ja devia donar per posar-hi un rètol informatiu,en marxem doncs sense visitar-lo; el cammí arriba de seguida al Canal d’Urgell.
Segim el camí, que va pel costat del canal, aigua amunt, l’aigua a la dreta i a l’altre costat algun arbre de tant en tant es l’únic que ens acompanya, llevat d’una de les velles caselles del canal, com que està mig enrunada ens permet fer el xafarder, en a questes cases hi vivia el canaler que s’encarregava del manteniment de les estructures i la distribució de l’aigua així com la plantació i manteniment dels arbres. Arribem a un trencant a mà esquerra i agafem el camí que ens porta cap a Santa Maria de Montmagastrell.
En marxem seguint les marques del GR-3, primer baixem una mica fins a unes granges i a partir d’allà ja comencem a pujar, el pendent no es fort, en tres quilometres guanyarem cent metres, quan fa una mica que hem començat a pujar arribem a la masia Ramonillo on travessem el canal i al final de la pujada arribem a un tram pla i després arribem a la carretera fem un parell de quilòmetres de carretera i la deixem per agafar un sender amb fort pendent i algunes pedres que fan uns graons, aquest primer tram el fem a peu més amunt millora i ja sobre la bici arribem al cim del Pilar d'Almenara.
Al arribar a dalt anem cap la torre i la visitem, unes escales per fora ens permeten pujar fins a una porta i d’aquí per unes escales de gat arribem a dalt de tot on tenim una vista panoràmica ja que el desnivell amb la plana es d’uns 150 metres, quan en baixem anem cap a la dreta on hi ha el vèrtex geodèsic, i seguint un sender, per on puja el GR, a pocs metres hi ha les runes de l’ermita de Sant Vicenç. Marxem pel mateix sender per on hem pujat, que de baixada, llevat de dos graons, si que el fem sobre la bici. Travessem la carretera i agafem un camí que passa per una zona molt àrida, baixem fins a trobar el canal d’Urgell i el seguim una mica fins arribar a un pont per on el travessem, a l’altre banda de seguida en marxem per un marge que baixa a uns camps, on s’intueix un sender, aviat arribem a un camí bó i per diversos camins acabem de baixar a Castellserà.
Travessem la població i, ara ja de pla o suau baixada, anem cap a la Séquia Segona, la deixem per anar cap al castell del Remei, hi arribem pel cantó del pantà, una raconada molt maca, passem pel costat de l’església de la Mare de Déu del Remei, i marxem per diversos camins que ens porten a trobar un altre cop la séquia, la seguim uns centenars de metres i després de travessar-la marxem cap a Ivars, una mica abans d’arribar-hi, a la dreta, hi ha un diposit d’aigua que es una construcció circular d’uns 12 metres d’alçada que fou construït els anys 40 per a funcions de dipòsit d’aigua municipal i que actualment està en desús.
Sortim d’Ivars d’Urgell pels camí del Tarròs, un camí planer que hi va força recte, quan hem fet 1,8 quilòmetres travessem la Séquia Segona del Canal d’Urgell. Arribem al Tarròs i agafem la carretera que en direcció Tàrrega, uns dos-cents metres, però en tenim prou per veure que com les gasten per aquí els cotxes, travessem la carretera i anem a veure el monument a Lluís Companys, President de Catalunya assassinat pels franquistes.
Agafem un camí que ens porta a Tornabous en un tres i no res, marxem cap al poblet Ibèric del Molí d’Espigol, tancat i barrat, i sense cap rètol amb horaris d’obertura, amb el 1.086.031,77 euros d’euros que pujava el pressupost ja devia donar per posar-hi un rètol informatiu,en marxem doncs sense visitar-lo; el cammí arriba de seguida al Canal d’Urgell.
Segim el camí, que va pel costat del canal, aigua amunt, l’aigua a la dreta i a l’altre costat algun arbre de tant en tant es l’únic que ens acompanya, llevat d’una de les velles caselles del canal, com que està mig enrunada ens permet fer el xafarder, en a questes cases hi vivia el canaler que s’encarregava del manteniment de les estructures i la distribució de l’aigua així com la plantació i manteniment dels arbres. Arribem a un trencant a mà esquerra i agafem el camí que ens porta cap a Santa Maria de Montmagastrell.
En marxem seguint les marques del GR-3, primer baixem una mica fins a unes granges i a partir d’allà ja comencem a pujar, el pendent no es fort, en tres quilometres guanyarem cent metres, quan fa una mica que hem començat a pujar arribem a la masia Ramonillo on travessem el canal i al final de la pujada arribem a un tram pla i després arribem a la carretera fem un parell de quilòmetres de carretera i la deixem per agafar un sender amb fort pendent i algunes pedres que fan uns graons, aquest primer tram el fem a peu més amunt millora i ja sobre la bici arribem al cim del Pilar d'Almenara.
Al arribar a dalt anem cap la torre i la visitem, unes escales per fora ens permeten pujar fins a una porta i d’aquí per unes escales de gat arribem a dalt de tot on tenim una vista panoràmica ja que el desnivell amb la plana es d’uns 150 metres, quan en baixem anem cap a la dreta on hi ha el vèrtex geodèsic, i seguint un sender, per on puja el GR, a pocs metres hi ha les runes de l’ermita de Sant Vicenç. Marxem pel mateix sender per on hem pujat, que de baixada, llevat de dos graons, si que el fem sobre la bici. Travessem la carretera i agafem un camí que passa per una zona molt àrida, baixem fins a trobar el canal d’Urgell i el seguim una mica fins arribar a un pont per on el travessem, a l’altre banda de seguida en marxem per un marge que baixa a uns camps, on s’intueix un sender, aviat arribem a un camí bó i per diversos camins acabem de baixar a Castellserà.
Travessem la població i, ara ja de pla o suau baixada, anem cap a la Séquia Segona, la deixem per anar cap al castell del Remei, hi arribem pel cantó del pantà, una raconada molt maca, passem pel costat de l’església de la Mare de Déu del Remei, i marxem per diversos camins que ens porten a trobar un altre cop la séquia, la seguim uns centenars de metres i després de travessar-la marxem cap a Ivars, una mica abans d’arribar-hi, a la dreta, hi ha un diposit d’aigua que es una construcció circular d’uns 12 metres d’alçada que fou construït els anys 40 per a funcions de dipòsit d’aigua municipal i que actualment està en desús.
Waypoints
Comments (4)
You can add a comment or review this trail
La malva major o malva de cementiri (Malva sylvestris) és una planta herbàcia de la família de les malvàcies present a bona part d'Europa, Àsia occidental i el nord d'Àfrica. Té una distribució generalment mediterrània, i a Catalunya és freqüent a terres baixes i muntanyes baixes no gaire plujoses.[2] En català, la malva major es coneix també pels noms de formatgets, malva borda, malva comuna, malva de camp, malva de fogasseta, malva de prat, malva vera, malvera, o vauma. "'Malva'" prové del grec "malakos", en referència al caràcter emol·lient de la planta. "Sylvestris" prové del llatí silva, en referència a l'hàbitat on creix.
Text tret de la Viquipèdia i que està sota la llicencia http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/ https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/ivars-durgell-el-tarros-pilar-dalmenara-castellsera-17488540/photo-11035812
El rave bord o rave petit (Raphanus raphanistrum) és una planta de la família de les Brassicàcies. Aquesta planta es coneix popularment amb el nom de "ravenissa", un nom genèric que inclou diverses espècies de males herbes. Noms derivats d'aquest són ravanissa, rafanistre, raveguissa, ravenís, ravenissa blanca, ravenissa borda i ravenisses. Entre altres noms cal mencionar citró, erviana, enviana, raveguí, ravenet, ervianes i esmolata.
El rave bord es pot sovint confondre amb una altra mala herba molt comuna coneguda amb el nom de "ravenissa", la mostassa borda (Sinapis arvensis). Es pot distingir fàcilment però comparant els pètals, car els de la flor del rave bord tenen les venes ben marcades i de color morada. Hom diu que és un avantpassat del rave comestible (Raphanus sativus) però les varietats silvestres no tenen l'arrel tuberosa i morada característica del rave.
Text tret de la Viquipèdia i que està sota la llicencia http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/ https://ca.wikiloc.com/rutes-outdoor/ivars-durgell-el-tarros-pilar-dalmenara-castellsera-17488540#wp-17490152/photo-11036085
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Algun tramo antes d llegar a castellsera te pierdes, xo en general buena ruta.
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Hola ruta molt maca. Només que nosaltres un cop passat el Pont del Canal d'Urgell no hem sapigut trobar el marge, no hi havia traça, hem seguit pel lateralndret del Canal dins trobar el camí bo encara que fen una mica mes de volta. Gràcies per compartir.