JUNEDA-Corriols(StBonifaci-Omellons-Arbeca-Floresta)-Juneda

Sortim de Juneda en direcció a La Floresta. Aquest tram ens servirà d'escalfament ja que és a partir d'allí on comença la part de la ruta amb més encant.

De La Floresta ens dirigim cap a Sant Bonifaci però deixem el camí més habitual i pugem cap al Tossal de Mont-ros, que ens quedarà a mà dreta. Primera ascensió dura de la jornada i preludi del primer corriol del dia. Bastant aragallat en el primer tram i que millora després fins deixar-nos al camí habitual d'accés a Sant Bonifaci. D'aquí tornem a enfilar pit amunt per pista amb considerable desnivell primer i corriol després per acabar planejant fins a la N240 prop de Vinaixa. Creuem un parell de finques en paral•lel a la carretera per tornar a baixar en direcció a Sant Bonifaci. Tot just s'acaba el tram de reg asfàltic trenquem a mà dreta i creuem una finca per anar a buscar un corriol de pujada que ens fa gaudir d'allò més. Tornem a estar a tocar de la N240. És el punt més alt del dia, gairebé sis-cents metres (hem sortit de dos-cents seixanta cinc). Planegem una mica en direcció cap a Vinaixa per trencar cap a l'esquerra per anar a buscar el segon corriol costa avall del dia: ràpid i sense excessives dificultats tècniques, l'adrenalina es dispara. Donem a un camí principal, asfaltat en algun tram, que seguim fins a la Cabana del Tomàs per deixar-lo i desviar cap a Sant Bonifaci. A l'ermita fem una mossada i ens relaxem una mica. Allí tenim temps de tenir quatre paraules amb uns caçadors de les rodalies de BCN que no tenem massa clar que és el respecte i la seguretat.

Cinc quilòmetres i mig ens separen dels Omellons per camí principal i pista asfaltada. A partir d'aquí vindrà l'altra part de la ruta per disfrutar.

Creuem el poble i enfilem la part alta, entre el Restaurant el Drac i l'església, amb una rampa de prop del 20% per dirigir-nos cap a la zona de les pedreres. Entretinguda baixada per corriol, després planegem per camí per tornar a pujar per la via romana, que comença en camí per acabar en corriol, força tècnic en la seva part final. Quan sortim al camí principal tornem en direcció a Els Omellons uns set-cents metres per trencar després a mà esquerra i després de set-cents metres més tornem a entrar en un entretingut corriol, creuarem el camí pel que veníem per anar a buscar un altre divertit corriol després de creuar per una finca d'oliveres. L'adrenalina torna a estar a flor de pell. Tornem a donar al camí on hem agafat la via romana però una mica més a prop d'Arbeca.

Deixem el camí principal per un corriol tot ple de pedres i que la seva part final hem de fer-la a peu (almenys nosaltres). Passem per darrera de l'abocador reconvertit en circuit de motocross per entrar en una altra zona de corriols i senders amb algun tobogan que ens obliga a posar peu a terra. Creuem un altre cop la pista de l'IRIDA i continuem per un sender bastant aeri que ens obliga a anar amb compte. Creuem un camp de blat (d'aquí a un parell de mesos no s'hi podrà passar) per remontar amb la bici al coll una espona gairebé vertical d'uns vint metres marcada amb esglaons. A partir d'aquí gairebé un quilòmetre de corriol fins a petar a la carretera de La Floresta a Arbeca. Majoritàriament ciclable amb algun pas una mica aeri i amb alguna rampa que ens obliga a posar, de nou, peu a terra.

Creuem la carretera i continuem per un sender, inicialment en pujada per després planejar i baixar. Un parell de quilòmetres ràpids, sense complicacions, per disfrutar. Uns tres-cents metres de camí per trencar a mà esquerra i pujar l'últim corriol de la jornada i que en algun tram ens obliga a baixar de la bicicleta.

Després ja enllacem amb el camí de La Floresta, prop de la Font Vella (el mateix pel que hem vingut al matí) i d'aquí a Juneda tranquil·lament comentant la sortida.

Han estat quatre hores i quart de pedal, poc més de cinquanta-quatre quilòmetres i gairebé nou-cents metres de desnivell que han servit per donar la benvinguda de nou al company Albert, operat del menisc les vigílies de Nadal. Bona ruta per tornar a disfrutar de la btt!

Ha estat també el nostre particular homenatge als companys de Balaguer atropellats fatalment el passat diumenge. Que en pau descansin i molts ànims a les famílies.