LA GUERRA CIVIL ALS POBLES DEL IES ERMENGOL IV

Download

Trail photos

Photo ofLA GUERRA CIVIL ALS POBLES DEL IES ERMENGOL IV

Author

a.segarra01

4 1 9

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 17.26 mi
Elevation gain: 604 ft
Technical difficulty: Moderate
Elevation loss: 676 ft
Max elevation: 1,122 ft
TrailRank: 17
Min elevation: 682 ft
Trail type: One Way

Coordinates: 203
Uploaded: December 3, 2015

Be the first to clap

near El Tarròs, Catalunya (España)

Viewed 481 times, downloaded 1 times

Trail photos

Waypoints

Monument al President Lluis Companys

És un monument honorífic a Lluís companys i Jover. Aquest va nàixer el 21 de Juny de 1882 a la població del Tarròs (municipi de Tornabous). Va ser un polític català d'ideologia catalanista i republicana, del partit Esquerra Republicana de Catalunya. Fou president del Parlament de Catalunya (1932-1933) i ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president, gran part a l'exili, de la Generalitat de Catalunya en època de la República (1934 i 1936-1940) i president d'ERC (1933-1934). L'any 1939 s'exilià a França. El detingueren els alemanys a La Baule i l'extradiren a Espanya on al 1940 morí afusellat a Monjuïc. En aquest espai hi trobem l’escultura de l’artista targarí Antoni Boleda i aquesta està envoltada d’arbres i arbusts, bancs per seure, una font i una zona de pàrquing.

Centre d'Interpretació President Lluís Companys

El centre és nou i consta d'una exposició permanent dedicada a Lluís Companys. Consta d'un espai de 353 metres quadrats i té un disseny modern i multifuncional. La seva principal funció és difondre la trajectòria i el pensament polític de Lluís Companys. En el seu interior trobem plafons explicatius, un espai de projecció audiovisual i documents didàctics. A l'exterior trobem diferents bancs interactius, en cada un d'aquests hi ha poesies que s'han dedicat al president per part de diferents autors. També hi trobem una escultura de Lluís Companys cedida per l'escultor Miguel Ángel González. L'entrada té el preu de 2 euros i està obert a grups de dimarts a diumenge.

Creu del Terme de La Fuliola

La Creu del terme de la Fuliola vara ser destruïda al llarg de la Guerra Civil. Les creus de terme estan plenes de simbolisme i no estrictament religiós. Es situaven a l'entrada de les poblacions o vora els camins. S'interpreten com una delimitació de les poblacions que servien per donar la benvinguda o acomiadar a les persones que transitaven per la població. La creu de terme de la Fuliola, és actualment una reproducció feta al segle XX a partir de restes de l’antiga creu i de fotografies de la mateixa. L’original es va destruir durant la guerra de 1936-1939. La creu és d'estil gòtic. Té unes línes molt sòbries i els braços del creuer units per sengles angles. A una banda i trobem la Crucifixió amb la Verge i als peus de la creu Sant Joan. A l’altra banda apareix la Verge amb medallons al·lusius a la seva condició de Mare de Déu. La creu es troba damunt un capitell de factura moderna, octogonal, amb representacions de sants. El fust de la creu, és llis completament.

Creu del Terme de Boldú

La creu del Terme de Boldú també fou destruïda al llarg de la Guerra Civil (1936-1939). Posterior a aquesta els veïns i les veïnes de la localitat la varen reconstruir. Aquesta creu tingué més sort que la de La Fuliola i es va poder reconstruir amb molta similitud a la seva inicial. L'estil d'aquesta creu també és gòtic-renaixentista. Esta esculpida directament a la pedra. A la part superior de la creu trobem esculpides vuit figures masculines.

Fossa Comuna al cementiri de Castellserà

L'any 1938 (vint mesos desprès de l'inici de la guerra) l'exercit franquista arribava al riu Segre, les forces repuglicanes es van desplegar per les poblacions del voltant. El Castell el Remei, amb l'avenç de les tropes franquistes sobre Catalunya, es va convertí en polvorí i hospital militar. El 20 de gener del 1939 quan s'estava manipulant amb projectils de camions, en va esclatà un. La reacció va provocar una gran explosió que acaba amb la vida dels soldats que eren al carrer i de vuit civils. Tots els soldats, del bàndol republicà, van ser enterrats a una fossa del cementiri de Castellserà. D'aquests se'n sap la identitat de 66, 17 no s'han pogut identificar.

Trinxeres dels Tossals

A la serra de les Quadres, a Bellmunt d'Urgell , hi trobem dos tossals que van tenir un paper important al Front del Segre. L'espai es troba totalment foradat per trinxeres, refugis ,búnquers i passadissos subterranis, que controlaven els republicans. Quan es va formar el cap de pont de Balaguer per part de les tropes feixistes del general Franco va suposar una seriosa amenaça pel Govern de la República ja que des d’aquesta zona de la Noguera, majoritàriament plana portava a l'existència de pocs existien geogràfics per arribar a Barcelona. Entre abril i desembre de 1938, l’Exèrcit de la República va construir una sèrie de línies de defensa per evitar l’avenç franquista. Al terme de Montgai, cota 379, es conserven diverses defenses que van ser utilitzades com a observatori d’artilleria del XVIII Cos d’Exèrcit de la República. Des d’aquest lloc es podia controlar molt territori d' entre Lleida i les serres del Prepirineu.

Monument als Caiguts

La creu que trobem a la sortida del poble de Bellcaire commemora l'afusellament en aquest punt de 19 balaguerins a l'inici de la Guerra Civil. Posteriorment es varen traslladar al cementiri de Balaguer, a l'anomenat Panteó dels 19. Actualment la creu es troba en un estat bastant lamentable, trencada i desgastada a causa d'efectes climàtics.

Fossa militar al cementiri de Linyola

El monument es troba en l'interior del cementiri. Una gran creu i una placa brinden homenatge a tots els soldats de Linyola del bàndol republicà que lluitaren a la zona de ponent en la Guerra Civil Espanyola.

Monument a les víctimes de la Guerra

Linyola va ser un dels pobles de Catalunya amb més morts com a conseqüència de la Guerra Civil i testimoni de tota la crueltat d'una guerra. Per tot això s'ha decidit dedicar aquest espai al record i al reconeixement tant dels desapareguts com d'aquells que van seguir al poble i van haver de conviure amb el dolor que va comportar la seva pèrdua. Amb el fi d'homenatjar-ho s'ha construït un monument davant l'Ajuntament de Linyola. Aquest consisteix en la instal·lació d'una escultura commemorativa, obra de l’artista Catherine Huaman. També s’ha instal·lat una cartellera informativa que serveix per contextualitzar el període històric de la guerra civil i un mural on consten els noms dels setanta linyolencs morts durant la seva estada al front de guerra, a conseqüència dels bombardejos sobre la població civil i en camps de concentració i d’extermini durant la segona guerra mundial. El moment més important de la Guerra Civil a la població fou a primers d’abril de 1938. En aquest període les forces franquistes van avançar fins al riu Segre, on van establir la línia de front, que quedà estabilitzada durant nou mesos. Durant aquest període, Linyola es va convertir en pas obligat de les forces republicanes cap al front i en un dels objectius de l’exèrcit franquista. Els bombardejos de l’artilleria, situada al sector de Balaguer, i de l’aviació italiana els dies 11 i 29 de maig de 1938 van provocar nombrosos morts. Al cementiri de la població, les seves tombes i un fossar de soldats sense identificar són el testimoniatge d’aquests esdeveniments.

Comments

You can add a comment or review this trail