La Jonquera - Cantallops - Requesens - Avió estavellat - El Portús - Panissars

Una altra ruta extreta del llibre 'En BTT per l'Alt Empordà' de Josep Descamps i Santi Puig. I és una de les millors, ja que s'endinsa per l'Albera, amb uns paisatges impressionats i per uns espais carregats d'història. El punt de sortida és la vila de la Jonquera, on a l'entrada hi ha un gran aparcament.

Des d'aquí es comença travessant una urbanització que porta a una pista que puja a Sant Jaume de Canadal. Obvieu el camí a peu, ja que hi ha trams complicats de fer amb la btt. La pujada a Canadal és breu, però intensa i que comença a mostrar com serà la primera meitat de la ruta. Per sort, és curta i ben aviat s'hi arriba. Actualment, hi ha un restaurant.

Es continua per la via que també forma part del Pirinexus. Aquesta pista porta fins a la carretera de Catallops, que cal prendre a l'esquerra i seguir-la gairebé tres quilòmetres, fins al poble. Es passa el trencall de Santa Llúcia i al final s'arriba a Cantallops. Es travessa el poble (a la plaça hi ha una font) i se'n surt pel camí de Requesens.

Comença ara un dels trams més durs, la pujada al coll de Medàs. És llargota i bastant dura, però com que és pista es va remuntant prou bé. La part més dura és al principi. Al coll hi ha una tanca, que cal tancar un cop es passa. També hi ha diversos dòlmens, però es deixen per a noves oportunitats. Un cop dins de la finca de Requesens la pista és més amable i es tenen bones imatges del castell, que tampoc es visita en aquesta ocasió.

Un cop al trencall de les Pipes, cal anar cap al veïnat de Requesens. De nou una bona pujada amb diferents ziga-zagues van guanyant desnivell. Just abans d'arribar-hi, hi ha una font d'aigua rovellada i de seguida s'arriba al veïnat, on cal passar una altra tanca (i tancar-la).

Després de la vista, s'agafa una pista a la dreta que passa al costat de les construccions. Aquesta poc a poc va agafant alçada, i quan fa una corba i es passa un pas canadenc, aquesta s'intensifica de bona manera. Ara bé, és una pista que té una gran bellesa. Després d'un bon tros, es troba l'avió DC estavellat durant l'incendi del 1986. Primer hi ha una placa de record, a l'esquerra en una penya, i una mica més endevant, a la dreta, les restes de l'aparell.

Poc després de l'avió s'arriba al coll de l'Auleda, punt culminant de la ruta. Cal prendre la pista a la dreta i començar una suau baixada, amb molts trams ombrívols, que porta fins al coll del Pla de l'Arca, on s'entra a l'Estat francès. Es travessa i per la pista que surt al davant es baixa fins a la D-72, es gira a l'esquerra que amb bona baixada porta fins al Portús. Abans, prop del quilòmetre dos, hi ha una font.

Al Portús, es gira a l'esquerra, es remunta una mica i de seguida es gira a l'esquerra, cap al castell de Bellaguarda. La pujada ara és dura i s'intensifica un cop es deixen les cases. És un tram senyalitzat al 17%, però per sort només té un quilòmetre. Abans d'arribar al castell, es gira a la dreta cap al coll de Panissars i es deixa la visita del fort per una altra vegada.

Encara per pista asfaltada es va cap al coll de Panissars, es passa pel costat d'un cementiri militar, on caldrà tornar, i s'arriba a les restes que hi ha en aquest coll. Es tracta dels Trofeus de Pompeu, que marcaven l'entrada de la Hispània i de la Gàl·lia per les vies Augusta i Domitia. A més, s'hi va fer un monestir durant l'edat mitjana i encara fou on el 1285 Pere el Gran va derrotar el rei francès Felip l'Ardit.

Feta la visita, es retorna al cementiri i es pren una pista que surt al darrere. La primera part de la baixada està bé, però a la zona on hi ha els túnels del TGV es torna molt tècnica i amb trams poc ciclables. Un cop a baix, però, es molt més còmode i va seguint de nou la ruta Pirinexus i també el Camí de Sant Jaume per Montserrat.

Comença llavors una constant entre les grans vies de comunicació que hi ha a la zona, ponts per sorta de la via, de l'autopista... fins que es travessa l'autopista per dalt i s'arriba a una rotonda. S'entra a dins de la Jonquera pel carrer Major i cap a la dreta es travessa tota la vila, es passa per davant de l'Ajuntament i del Museu de l'Exili, fins que el mateix carrer ens deixa al punt de sortida.

És una ruta moderada però en la part alta d'aquesta qualificació, cal bon nivell físic per fer-la. Però molt emocionant i de bon fer. Pel que fa a l'orientació, és indispensable en molts trams un bon track i el GPS perquè, tot i que es van trobant indicadors, no sempre n'hi ha.