La Molina-Cap de la Comella-Castellar de n'Hug-Santuari de Montgrony-Ripoll

En aquesta ocasió farem la travessa des de La Molina fins a Ripoll passant per Castellar de n’Hug. Deixem el cotxe a l’estació de Ripoll i agafem el tren fins a La Molina. Des de l’estació de tren comencem a pujar, primer un tram per carretera i després agafem una pista a l’esquerra que ens portarà fins a l’aparcament de l’estació d’esquí de La Molina.
Aquí tornem a agafar la carretera, passem per dins el túnel i seguim fins a l’aparcament de les pistes d’esquí de Roc Blanc. Deixem la carretera i després de pujar les escales a mà dreta agafem una pista que enllaçarà amb la que ve del Pedró i que ens portarà fins al Cap de la Comella.
Des de l’estació del tren de La Molina fins a dalt són gairebé 12 km de pujada constant i en alguns moments les rampes són considerable però es gaudeixen d’unes vistes espectaculars. Un cop a dalt, seguim un petit tram pel mig del prat, i després de passar un parell de pastors (tanques del bestiar) agafem la pista de baixada que pel Cap de les Costes de l ’Huguet ens portarà fins a la Collada de les Tortes. En aquest tram si tenim sort podrem veure isards i alguna marmota. D’aquí seguim baixant per pista cap al Pla de Rus, on hi ha moltes vaques, i passem al costat de la Barraca de Rus. Seguim cap al Coll del Tossal de Rus fins a trobar un altre pastor. El passem i més endavant, marcat amb waypoint, hi ha un camí amb cadena a la dreta. L’agafem i comencem a baixar per la Collada del Tossal del Riols. És una baixada llarga i molt divertida. Val la pena gaudir-la. Passarem per Cal Pau Solana i arribarem a la casa de colònies de Ca l’Orriols o El Riols. Seguim recte amunt com si volguéssim entrar a la casa i al final hi ha un pastor i un corriol que gairebé no es veu. Aquí comença el primer tram que no és ciclable. Està marcat amb waypoint. Aquest corriol ens portarà fins a les Fonts del Llobregat. Quan sortim al corriol principal, si girem a la dreta deseguida soms a les Fonts del Llobregat. Si anem a l’esquerra pugem cap a Castellar de n’Hug per unes escales. Nosaltres vam anar fins a les fonts i després vam seguir avall fins al restaurant perquè vam tenir un problema amb la roda del darrera. Després des de l’aparcament s’ha d’anar fins al poble per carretera i es fa molt pesat. Jo recomanaria un cop vistes les fonts, seguir el camí fins al poble.
Bé, un cop feta la visita al poble, sortim per una pista que ens enllaça amb la carretera asfaltada que puja cap al Coll de la Creueta. La seguirem un tram fins a trobar el trencant del GR3 que baixa cap a Sant Joan de Cornudell. Aquest primer tram és ciclable fins a Can Torre. A partir d’aquí, passarem una tanca de ferro i el corriol es converteix en un caminet on haurem de baixar de la bici força sovint. Farem la collada de Can Torre i arribarem al Collet de Meians. A partir d’aquí ja torna a ésser pista ciclable i comencem a baixar cap al Santuari de la Mare de Déu de Montgroy. Aquí seguim pel GR3 en el que serà el tercer i últim tram que no és ciclable. Al principi sembla que no pugui ésser que s’hagi de passar per aquí, però de mica en mica va millorant i la veritat és que ens estalviem molta volta i asfalt. Seguim pel corriol fins al Coll de la Cirera on enllacem amb una pista ja totalment ciclable i amb una baixada super divertida que ens portarà fins a la carretera que va de Gombrèn a Campdevànol. Passarem per Quintà de Grats, el Pla de la Bauma i Can Llinars. Aneu amb compte que al final de la baixada hi ha una gran porta de ferro que tanca la pista i s’ha de passar amb la bici dreta pel pas que hi ha en un lateral. Un cop a la carretera, la seguim en direcció a Campdevànol i d’allà cap a Ripoll també per carretera.


A tenir en compte:

- La ruta no és 100% ciclable. Es fan tres trams del recorregut empenyent la bici.

- De les Fonts del Llobregat tant si es va cap a l’aparcament del restaurant com si es va cap a Castellar de n’Hug la bici a coll o empenyent. Jo penso que és millor tirar cap amunt per les escales. Camí més ample i després no s’ha de fer tot el tram de carretera fins al poble. Pensar que és un lloc on hi ha molta gent i fins al restaurant és molt més estret.

- És una ruta dura però val la pena pel paisatges i els llocs on es passa. També té la seva gracia agafar el tren amb la bici fins a la Molina.