La Molina-Masella- TOSSA D’ALP -Coll de la Vall-Cabana de la Mena-Collada de Comafloriu-Coll de Pal-La Molina

Ascensió a la Tossa d'Alp (2.536 m) del repte 100 cims en btt. Cim nº 88 de la FEEC. Ciclable fins al cim.

Sortim de la Molina, per fer l’ascensió a la Tossa d’Alp, ho fem baixant per la carretera de la Masella que seguim cap a dos quilòmetres i deixem per agafar un camí, que segueix baixant fins arribar a la cruïlla de refugi de la Font dels Ocells, aquí fem una pujada que ens retorna a la carretera que havíem deixat i que creuem per agafar el camí del Coll de Pal, deixant a la nostra dreta el pla de Masella.

El camí de seguida agafa forts pendents i amb el sol no massa bo. La pujada es fa feixuga i en algun tram baixem de la bici per empènyer-la o recuperar l’alè. L’entorn a mesura que anem pujant es molt bonic i va guanyant vistes cap al Puigmal, Carlit i d’altres cims. Arribem a les instal•lacions del Telecabina de la Molina i ja intuïm el cim.

Després d’una amb fot pendent entrem en un tram més suau que ens portarà fins al Refugi del Niu de l’Àliga, seguim pujant deixant el refugi a l’esquerra i de seguida arribem al cim de La Tossa. Una panoràmica de 360 graus ens permet admirar entre altre Montserrat, el Pedraforca, el Cadí, el Penyes Altes del Moixaró, el Puig Pedrós, el Carlit, El Canigo, el Puigmal, el Puigllançada, el Montseny, sadollats de tants cims i serralades marxem, amb recança, desfent el camí fins al refugi.

Passem entre el refugi i un turó i seguint les marques del GR 150-1 agafem un corriol amb fort pendent, rocallós i molt tècnic que fem a peu fins arribar al camí de les Mines, deixem el GR i anem cap al coll de la Vall, que està a tocar, seguim el camí que passa pel Carregador , de les mines de la Mena i que ens porta a la Cabana de la Mena. De la cabana veiem, fins on ens allarga la vista, el sender que ens portarà fins a la collada de Comafloriu, aquest sender, d’un parell de quilòmetres,fa pendent suau, amb algun repetjó i té un pendent lateral molt pronunciat i es força estret, això fa que sovint el pedal esquerre et toqui al terra i el fa perillós en forces trams, ja que la caiguda seria greu, per això cal valorar quan ciclar o empènyer al bici.

Arribem a la collada de Comafloriu amb la sensació que et deixa quan has estat amb la bici ens paratges impressionants, el sender segueix baixant, amb pendent suau, paral•lel al torrent de Comafloriu, que ens queda a l’esquerra, de tant en tant, però, fem algun petit sifó per travessar algun torrent. Arribem al coll de Pal.

Agafem la carretera que baixa cap a al pla de Masella, al inici està enquitranada, quan hem fet cap a dos quilòmetres s’acaba l’asfalt, just quan entrem a la província de Girona. Seguim baixant pel camí cap a un quilòmetre i el deixem per agafar-ne un que marxa cap a la dreta i que augmenta el pendent fins arribar als Pletissalls. Agafem el camí que baixa del Torrent negre i que ens porta amb suau pendent al llac de la Molina i després pujant una mica al llac de Prat Agre, tots dos artificials. Una suau baixada ens porta a la pista Llarga i per la carretera fins on hem deixat el cotxe.

Agrair a rutabike.com , per compartir aquesta ruta.