La Ruta del Tigre. Caro-Morella-Vall de Roures-Roquetes.

Després dels dies dels preparatius adients per fer La Ruta del Tigre, ja som a l'ombra del Caro a punt per començar aquesta nova aventura. És una ruta descrita en el llibre que va publicar el propi autor de la ruta, l'Elies Bel. Val la pena portar-lo a sobre durant la ruta per la informació que facilita dels indrets per on passem.

Ves a la etapa 1

Ves a la etapa 2

Ves a la etapa 3

Aquesta ruta recorre el massís dels Ports de Tortosa Beseit, a cavall de tres comunitats, Catalunya, el País Valencià i Aragó. Es una ruta força dura, el terreny es bastant abrupte, amb cingleres altives i valls engorjades, recorre paratges força feréstecs i solitaris. Trobarem pobles molt apartats l'un de l'altra, la despoblació de la zona es nota a cada poble amb cases mig desballestades. El turisme de cap de setmana dona la possibilitat de perdre't per qualsevol llogarret on poder estar tranquil i ajudar a mantenir la poca població que hi queda. També hi trobarem moltes masies aïllades, amb granges de bestiar. Cal dir que la majoria de poblets tenen el seu encant, en tots ens em sentit ben tractats. Els allotjaments en les poblacions de Morella i Vall de Roures han estat molt més be, amb una relació qualitat preu molt bona. L'alimentació va ser abundant i de qualitat, tant per sopar com per esmorzar.

L'entorn que ens trobarem, alterna els boscos de pi i alzina a les zones més abruptes amb prats de pastura, terres de conreu, arbres fruiters i oliveres als llocs més planers. La infinitat de valls, molt estretes, fa que hi hagi multitud de torrents, que, degut a les intenses pluges dels últims dies abans de la travessa, fa que baixin carregats d'aigua, en alguns cassos ens haurem de descalçar per creuar-los. Trobarem espais de gran bellesa com els estrets d'Arnes o les roques de Masmut. La fauna ens pot sorprendre en el moment menys pensat, se't pot creuar una bona guineu pel mig del camí, et pots trobar cries de cabra hispànica o una manada de cries de cabra hispànica amb els adults al capdavant amb la seva característica cornamenta.

En quant al terreny per on discorre la ruta, hi trobarem de tot, pista cimentada o asfaltada, sobretot en les pujades més dretes, la pista sense cimentar transcorr per terreny dur i pedregós, en alguns cassos amb molta pedra, força grossa, al igual que en els corriols que solen ser molt pedregosos, la majoria de baixada, amb tanta pedra no es pot agafar gaire velocitat. Tot aquest pedregar posa a prova els pneumàtics, no costa gaire esberlar-los o que es tallin els tacs amb moltes possibilitats de punxada.

La nostra intenció era fer la ruta circular en tres dies. Cal dir que aquesta traça que em fet, segueix fidelment la ruta proposada pel seu autor, seguint totes les pistes i corriols. Les tres etapes són ben diferent, la primera reparteix molt be els corriols, pistes, pujades i baixades al llarg de tota la etapa i ve a ser un entrenament previ de lo que serà la segona. A la segona etapa la major part de la duresa es concentra a la primera part del recorregut, a més, degut a les pluges dels darrers dies, els corriols baixaven plens d'aigua, al igual que els rius i els torrents que ens varen fer perdre molt temps. En arribar a la pista que porta al Boixar, la velocitat augmenta considerablement. La tercera etapa és la més suau de totes, haurem d'empenyer una estoneta abans d'arribar a l'estret d'Arnes, però en arribar a Horta de Sant Joan, prenem la pista de la via verda fins a Roquetes a gran velocitat. Penseu a portar el llum. L'autor acaba la ruta a Roquetes, en el nostre cas teniem previst tancar el cercle i pujar al punt de sortida. Cal dir que en arribar a Roquetes ens varem trobar un vent de ponent molt fort, a mida que arribàvem als peus del Caro augmentava d'intensitat fins que ens tombava. Les ràfegues tenien una força impressionant. Ens quedaven deu kilòmetres per acabar la ruta, però perillava la nostra integritat física per lo que vàrem decidir aturar-nos i donar per finalitzada la ruta.