La Ruta del Tigre. Etapa 3. Vall de Roures-El Caro

Tota la ruta

Etapa anterior

Etapa següent

Tercera i última etapa de la Ruta del Tigre, és una etapa molt diferent en quant a duresa comparada amb les dues anteriors. De primer, sortim per carretera cap a Beseit, seguim per pista ample fins el corriol del riuet de les Valls on haurem de tornar a empènyer, fruirem per la pista planera dels Estrets d'Arnes, baixarem per la via verda des de Horta de Sant Joan i intentarem pujar al Caro per asfalt. Finalment ens resulta impossible pujar al Caro degut als forts vents, amb una força impresionant que ens tiraba a terra, posant en perill la nostra integritat física i impossible de ciclar. Finalment optem per deixar els deu últims kilòmetres per una altra ocasió.

Sortim tard de Vall de Roures, de fet, no tenim més opció que sortir tard ja que el esmorzar el serveixen a les nou tocades. Però ha valgut la pena esperar, l'esmorzar ha estat de qualitat i molt abundant. Sortim de Vallderoures per la carretera cap a Beseit, tot just passat l'engorjat pel matarranya trobem un túnel que tot just passar-lo prenem la pista de l'esquerra. Ben aviat deixem Besseit a la dreta mentre anem pujant vora el riu Ulldemor. Seguim les indicacions cap a Arnes, i, tot just passat el pont sobre el riuet de les Valls, tombem a ma dreta per una pista que ben aviat es converteix en un corriol feréstec i solitari de pujada a trams inciclable. Gaudim de vistes a la nostra dreta del Molló mentre anem penetrant per l'estret de les Valls. En arribar a les ruïnes del Mas de les Valls, tombem cap a l'esquerra per un corriol que coincideix a trams amb un torrent, també haurem d'empènyer, i arribem al coll de La Ferrera. A partir d'aquest punt, el que queda de ruta és molt fàcil.

Prenem una pista de baixada que ens porta a l'entrada del corriol vorà el riu Estrets. Al principi és un corriol força aeri, hem d'estar atents a creuar el riu a gual segons ens indica el cartell ja que el pont preparat per creuar ja no hi és. Gaudim dels Estrets mentre anem ciclant fins trobar la pista amb masos a banda i banda, amb terres de conreu, arbres fruiters i oliveres. Arribem a la carretera que va a Arnes, la creuem davant l'escultura de pedra amb amb dos forat amb vistes a les roques de Sant Benet i ens dirigim a Horta de Sant Joan.

Després de creuar la població, preparem els focus i prenem la via verda, ciclem ràpidament mentre anem trobant força turistes amb bicicleta, arribem a la Fontcalda, però no podem creuar per la quantitat d'aigua que porta el riu i a més, estan pintant el pont. Seguim avall, fem un mos a l'antiga estació de Benifallet, alerta amb el preu, i seguim fins a Xerta. Fins ara, l'espai per on transcorre la via verda, és un espectacle de bosc, pobles, muntanyes amb cingleres i valls profundes per on corren rierols. Però arribant a Xerta, ens trobem amb el riu Ebre i el seu assut on, es pren aigua del riu per conduir-la cap als canals. D'aquesta manera han prosperat els arbres fruiters, sobretot els cítrics que gràcies als canals és poden regar sense problema.

Arribem a Roquetes vora Tortosa i deixem la via verda, prenem la carretera que ens hauria de permetre pujar al Caro, trobem un vent de ponent que va pujant d'intensitat. Una ràfega em tira a una cuneta, anem guanyant alçada i ens apropem als peus del Caro amb l'esperança que la muntanya ens pari el vent. Tot al contrari, anem pujant fins que en un revolt una ràfega no ens tira a terra pels pels, descavalquem i a un company li surt la bicicleta volant, per sort la te ben agafada i no se li escapa de les mans, perilla la nostra integritat, queden deu kilòmetres per arribar al punt d'inici, la part més important de la ruta ja està feta i aquests deu kilòmetres no els canviaran de lloc. Decidim parar en aquest punt i donar la ruta per finalitzada.

IBP index 110