La Ruta dels Maquis. De Serrateix a Montbordó, Sant Cugat del Racó i Castelladral

[CA] La Ruta dels Maquis. De Serrateix a Montbordó, Sant Cugat del Racó i Castelladral

El recorregut que aquí es proposa gira a l'entorn de l'anomenada Ruta dels Maquis i discorre entre la divisòria de les comarques del Berguedà i el Bages combinant la visita a un punt d'excepcional interès paisatgístic, el turó de Montbordó, amb la visita a monuments arquitectònics notables: el monestir de Serrateix, amb la seva imponent església romànica, claustre neoclàssic i dependències monacals; l'església preromànica de Sant Pere de Serrateix; l'església de Sant Cugat del Racó, al municipi de Navàs, al Bages, d'estil romànic llombard, amb planta de creu grega coronada per un cimbori singular, i, finalment, l'antic nucli de Castelladral, ara en el municipi de Navàs.

La Ruta dels Maquis ha estat pensada per ser feta amb BTT. Senyalitzada com a sender de gran recorregut GR 179, uneix Berga i Castellnou de Bages travessant camins històrics que, al segle XX, van ser escenari d'episodis de la resistència antifranquista, el més conegut dels quals va ser la mort del guerriller Ramon Vila i Capdevila prop de la Torre de Castellnou de Bages.
Ruta senyalitzada.

Cal anar a Serrateix per la carretera BV-4235 provinent de Navàs, població situada al peu de la C-16 o Eix del Llobregat (km 73 entre Manresa i Berga). L'itinerari surt de l'esplanada del monestir de Serrateix, davant mateix de l'entrada a l'església.

0,00 km (729 m). Monestir de Serrateix. S'ha de tornar a la carretera BV-4235 passant pel costat de l'església de Sant Pere i, després, per l'interior del petit nucli de Serrateix. Un cop a la carretera, cal seguir-la cap al N en direcció a Viver.

2,33 km (746 m). Bifurcació. Cal deixar la carretera i prendre una pista que surt esbiaixada a mà esquerra per sota d'una bassa d'aigua. Se segueix per la pista en direcció N pujant suaument i deixant tres desviacions a mà esquerra.

2,76 km (786 m). Montbordó. Acabada la visita, es torna enrere i es continua, carretera enllà, cap a Viver. La carretera gira pronunciadament al SE.

El Montbordó és el puig culminant d'aquests entorns, amb una vista extraordinària sobre la Catalunya central, Prepirineu oriental, serres prelitorals i el Pirineu occidental i oriental. La visió, en un dia clar, permet reconstruir el marc d'alguns dels fets cabdals de la història del Principat, des del seu poblament primigeni a l'època dels ibers, l'època feudal, l'ocupació del territori i la seva explotació agrícola a partir de les masies i els conreus, l'enorme extensió que va arribar a tenir la vinya a finals del segle XIX posada de manifest per les feixes, visibles arreu, la sobreexplotació del bosc i les seves conseqüències darreres, ben patents en l'extensió dramàtica que van atènyer els grans incendis de finals del segle XX.

Permet, també, reconstruir part del camí seguit pels maquis des dels passos a través de les llunyanes serres prepirinenques del Cadí i el Moixeró -que els comunicaven, a través de l'Alt Urgell i la Cerdanya, amb la frontera- fins a les terres industrialitzades del Bages, Cardener i Llobregat, on esperaven trobar complicitats. Gran panoràmica dedicada a aquest excepcional punt de mira.

3,80 km (749 m). Bifurcació. Cal deixar la carretera i prendre la pista de mà dreta en direcció gairebé S, senyalitzada com a GR 179, amb marques blanques i vermelles.

4,30 km (719 m). Els Plans. Es passa entre els edificis d'aquest mas i es continua seguint les marques del GR en direcció SE i, posteriorment, S, en franca baixada per anar a cercar el fons de la riera de Sant Cugat.

5,22 km (655 m). Es deixa un trencall a la dreta i es continua baixant amb la riera a mà esquerra seguint sempre les marques del GR per la pista principal en direcció S. Més avall, es deixen altres desviacions secundàries (km 5,50, a la dreta; km 6,00, a la dreta i, 50 m després, a l'esquerra; km 6,40, a l'esquerra, i km 6,75, a l'esquerra).

6,96 km (600 m). Bifurcació tot just després d'haver creuat la riera. Es continua pel trencall de la dreta; es torna a passar a l'altra banda de la riera, que discorre de nou a l'esquerra del recorregut. Immediatament després (km 7,05, 593 m), es deixa a mà dreta una pista que puja fortament, passa pel costat del mas de l'Albereda i, ja a dalt de tot, surt a la carretera de Castelladral a Serrateix a l'alçada de l'Hostalet. Cal seguir per la pista per on es venia sempre en direcció sud deixant algun trencall secundari a banda i banda. Més endavant (km 9,40, 540 m), la pista deixa de baixar, puja suaument, descriu una àmplia ziga-zaga i desemboca a la carretera de Sant Cugat del Racó.

11,24 km (572 m). Carretera de Castelladral a Sant Cugat del Racó. Es gira a l'esquerra (E) i se segueix per la carretera que baixa durant 1,2 km. Després, s’ascendeix suaument fins a Sant Cugat.

13,80 km (561 m). Sant Cugat del Racó. Abans d'arribar-hi, al N del nucli, hi ha una àrea de repòs i una font. Magnífic edifici romànic presidint un petit grup de cases. L'itinerari torna enrere i es dirigeix a Castelladral per la carretera de vinguda. S'arriba al punt on sortia la pista (km 16,35, 573 m) i es continua per la carretera remuntant fortament durant 1 km més fins a situar-se sobre la Rovira. A partir d'aquí, l'itinerari remunta, però ja molt suaument.

18,10 km (654 m). Carretera de Castelladral a Serrateix. Es continua a l'esquerra (S).

18,80 km (674 m). Castelladral. Petit poble adscrit al municipi de Navàs. Es comunica amb Súria per la B-423 (9 km). Val la pena, també, de pujar al turó del Castellot, des d'on hi ha una molt bona vista. Es torna enrere, en direcció N, per la carretera de Serrateix i, ja sense interrupcions, es torna al punt d'inici de la ruta.

25,15 km (729 m). Serrateix. Fi del recorregut.

Els maquis a la història recent de Catalunya

Maquis: denominació que es va emprar durant l'ocupació alemanya de França, juntament amb maquisard, per referir-se als guerrillers, i a Catalunya durant els primers anys de la lluita antifranquista. El nom prové de la llengua corsa i es refereix al paisatge de tipus arbustiu mediterrani que cobreix els terrenys erms. Per motius obvis, durant la dictadura franquista, i després per una gasiva actitud col•lectiva, el maquis català ha estat un fet silenciat. L'origen dels maquis es troba en l'exili a França després de la guerra d'Espanya (1936-1939), en la participació dels combatents catalans i espanyols en la resistència contra el nazisme i en l'episodi de la invasió de la Val d'Aran durant la tardor del 1944, un acte de força que esperava el suport de França, Anglaterra i EUA i que va fracassar. Després de la retirada, els moviments de resistència majoritaris varen optar per la lenta feina política d'erosió del règim dictatorial de Franco (una opció que, es miri com es miri, tampoc no va reeixir del tot). Més abrandats, impulsius o generosos, pel motiu que fos, alguns combatents, provinents principalment del moviment anarquista d'àmbit rural i urbà amb Josep Lluís Faceries, Marcel·lí Massana, Quico Sabaté i Ramon Vila Capdevila al capdavant, optaren per continuar la lluita armada amb el convenciment que, tot i les nul·les possibilitats, era l'única resposta possible a la situació. Van estar vint-i-quatre anys de vida duríssima dedicada bàsicament al sabotatge de línies elèctriques i fèrries duta a terme en un entorn de repressió, por, silencis i complicitats. La mort de Ramon Vila prop de la Torre de Castellnou de Bages marca, a Catalunya, el final d'una època que, tot just ara, comença a ser desvelada.

Ramon Vila i Capdevila, conegut a la seva terra natal, l'Alt Llobregat, com a Maroto, a França com a Capitain Raymond i, més tard, com a Caracremada per la policia espanyola, va néixer el 1908 a l'ara deshabitat poblet de Peguera, a l'Alt Berguedà (els rasos de Peguera són ben visibles des de Montbordó). Fill d'una humil família, d'adolescent es va interessar pels moviments socials i es va involucrar en les lluites polítiques sindicals. Exiliat el 1939, activista en la resistència francesa contra l'ocupació alemanya (les seves accions llegendàries al maquis de Rochechouart, a l'Haute Vienne, li van valdre el sobrenom de Capitain Raymond), passà, acabada la II Guerra Mundial, a la lluita armada dintre del Principat. A cavall de la frontera, va viure precàriament entre la Catalunya Nord i la Sud essent detingut algunes vegades per la policia francesa. Protagonista de nombrosos actes de sabotatge, però involucrat també en diversos fets clarobscurs i desgraciats, és desautoritzat per la CNT, organització a la qual pertany. Després d'uns anys d'inactivitat, afectat per aquells fets, cansat i sense gaires esperances, Vila torna a la lluita, però abaixa la guàrdia i es torna imprudent: actua com si ja no li importés ser trobat. Finalment, és abatut en una emboscada de la Guàrdia Civil la matinada del 7 d'agost de 1963 a la Creu del Perelló (a 3,50 km al S de Sant Cugat del Racó), entre Castellnou de Bages i Balsareny. La notícia de la seva mort s'estén ràpidament pels entorns: en Maroto és mort, l'han matat les caderneres... Va ser enterrat fora murs al cementiri de Castellnou de Bages.

Entre 1943 i 1952, l'estadística de fets relacionats amb els maquis, tot i ser significativa, demostra que la resistència no tenia un arrelament popular profund ni massiu (1): a Catalunya hi va haver 75 sabotatges, 367 atracaments, 232 maquis detinguts, moriren assassinades 13 persones, 24 foren segrestades i resultaren morts 114 maquis, 15 guàrdies civils, 6 policies i 3 militars. És difícil valorar el grau d'acceptació popular del maquis català. En un entorn de grans necessitats materials, por i desesperança, la població, els guerrillers i els mateixos guàrdies civils poden ser entesos, a hores d'ara, com a víctimes i protagonistes de la història tràgica d'un temps que ja ens és llunyà. No tot és d'un sol color i, més enllà de les xifres fredes, hi ha les vides viscudes, els patiments i les esperances de tots aquells que mereixen el reconeixement com a persones (la qual cosa no significa, ni nega, l'aprovació).

(1) Font: F. Aguado i Sánchez. El maquis en España. Madrid, 1975.

La vista panoràmica des de Montbordó

Aquest turó, d'escassa altitud, però de condicions excepcionals, posseeix en dies clars una vista excepcional.

[ES] La Ruta dels Maquis. De Serrateix a Montbordó, Sant Cugat del Racó y Castelladral

El recorrido que aquí se propone gira en torno a la denominada Ruta dels Maquis y discurre entre la divisoria de las comarcas del Berguedà y el Bages combinando la visita a un punto de excepcional interés paisajístico, el cerro de Montbordó, con la visita a monumentos arquitectónicos notables: el monasterio de Serrateix, con su imponente iglesia románica, claustro neoclásico y dependencias monacales; la iglesia prerrománica de Sant Pere de Serrateix; la iglesia de Sant Cugat del Racó, en el municipio de Navàs, en el Bages, de estilo románico lombardo, con planta de cruz griega, coronada por un cimborio singular y, por último, el antiguo núcleo de Castelladral, ahora en el municipio de Navàs.

La Ruta dels Maquis ha sido pensada para ser realizada en BTT. Señalizada como sendero de gran recorrido GR 179, une Berga y Castellnou de Bages cruzando caminos históricos que, en el siglo XX, fueron escenario de episodios de la resistencia antifranquista, el más conocido de ellos la muerte del guerrillero Ramon Vila Capdevila cerca de la Torre de Castellnou de Bages.
Ruta señalizada.

Hay que ir a Serrateix por la carretera BV-4235 procedente de Navàs, población situada al pie de la C-16 o Eix del Llobregat (km 73 entre Manresa y Berga). El itinerario sale de la explanada del monasterio de Serrateix, delante mismo de la entrada a la iglesia.

0,00 km (729 m). Monasterio de Serrateix. Hay que volver a la carretera BV-4235 pasando junto a la iglesia de Sant Pere y, después, por el interior del pequeño núcleo de Serrateix. Una vez en la carretera, hay que seguirla hacia el N en dirección a Viver.

2,33 km (746 m). Hay que dejar la carretera y tomar una pista que sale sesgada a mano izquierda por debajo de una balsa de agua. Se sigue por la pista en dirección N, en suave ascenso, dejando tres desvíos a mano izquierda.

2,76 km (786 m). Montbordó. Acabada la visita, se vuelve atrás y se sigue por la carretera hacia Viver. La carretera gira pronunciadamente al SE.

El Montbordó es el cerro culminante de estos entornos, con una extraordinaria vista sobre la Catalunya Central, el Prepirineo catalán, las sierras prelitorales y el Pirineo occidental y oriental. La visión, en un día claro, permite reconstruir el marco de algunos de los hechos cruciales de la historia del Principado, desde su poblamiento primigenio en época de los íberos, la época feudal, la ocupación del territorio y su explotación agrícola a partir de las masías y los cultivos, la enorme extensión que llegó a tener la vid a finales del siglo XIX manifestada por los bancales, visibles en todas partes, la sobreexplotación del bosque y sus consecuencias últimas, muy evidentes en la dramática extensión que alcanzaron los grandes incendios de finales del siglo XX.

Permite, asimismo, reconstruir parte del camino seguido por los maquis desde los pasos a través de las lejanas sierras prepirenaicas del Cadí y el Moixeró -que les comunicaban, a través de L'Alt Urgell y la Cerdanya, con la frontera- hasta las tierras industrializadas del Bages, Cardener y Llobregat, donde esperaban hallar complicidades. Gran panorámica dedicada a este excepcional punto de mira.

3,80 km (749 m). Hay que dejar la carretera y tomar la pista de mano derecha en dirección casi S, señalizada como GR 179, con marcas blancas y rojas.

4,30 km (719 m). Els Plans. Se pasa entre los edificios de esta casa de labranza y se siguen las marcas del GR en dirección SE y, posteriormente, S, en franco descenso para ir a buscar el fondo del arroyo de Sant Cugat.

5,22 km (655 m). Se deja un desvío a la derecha y se sigue bajando con el torrente a mano izquierda siguiendo siempre las marcas del GR por la pista principal en dirección S. Más abajo, se dejan otros desvíos secundarios (km 5,50, a la derecha; km 6,00, a la derecha y, 50 m después, a la izquierda; km 6,40, a la izquierda, y km 6,75, a la izquierda).

6,96 km (600 m). Bifurcación justo después de cruzar el torrente. Se sigue por el desvío de la derecha; se pasa de nuevo al otro lado del torrente, que discurrirá otra vez a la izquierda del recorrido. Inmediatamente después (km 7,05, 593 m), se deja a mano derecha una pista que sube fuertemente, pasa junto a la masía de L'Albereda y, ya en lo alto, sale a la carretera de Castelladral a Serrateix a la altura de L'Hostalet. Hay que seguir por la pista por la que se venía siempre en dirección S dejando algún desvío secundario a ambos lados. Más adelante (km 9,40, 540 m), la pista deja de bajar, sube suavemente, describe un amplio zigzag y desemboca en la carretera de Sant Cugat.

11,24 km (572 m). Carretera de Castelladral a Sant Cugat del Racó. Se gira a la izquierda y se sigue por la carretera que baja durante 1,2 km y que, después, asciende suavemente hasta Sant Cugat.

13,80 km (561 m). Sant Cugat del Racó. Antes de llegar, al N de la aldea, hay un área de reposo y una fuente. Magnífico edificio románico presidiendo un pequeño núcleo de casas. El itinerario vuelve atrás y se dirige a Castelladral por la carretera de la ida. Se llega al punto en el que salía la pista (km 16,35, 573 m) y se sigue por la carretera subiendo fuertemente durante 1 km más hasta situarse sobre la Rovira. A partir de ahí, el itinerario remonta, pero ya muy suavemente.

18,10 km (654 m). Carretera de Castelladral a Serrateix. Se sigue por la izquierda (S).

18,80 km (674 m). Castelladral. Pequeño pueblo adscrito al municipio de Navàs. Se comunica con Súria por la B-423 (9 km). También merece la pena subir al cerro del Castellot, desde el que se disfruta de una muy buena vista. Se vuelve atrás, en dirección N, por la carretera de Serrateix y, ya sin interrupciones, hay que volver al punto de inicio de la ruta.

25,15 km (729 m). Serrateix. Fin del recorrido.

Los maquis en la historia reciente de Catalunya

Maquis: denominación que se utilizó durante la ocupación alemana de Francia, junto con maquisard, para referirse a los guerrilleros, y en Catalunya durante los primeros años de la lucha antifranquista. El nombre proviene de la lengua corsa y se refiere al paisaje de tipo arbustivo mediterráneo que cubre los terrenos yermos. Por motivos obvios, durante la dictadura franquista, y después por una mezquina actitud colectiva, el maquis catalán ha sido un hecho silenciado. El origen de los maquis se halla en el exilio a Francia después de la guerra de España (1936-1939), en la participación de los combatientes catalanes y españoles en la resistencia contra el nazismo y en el episodio de la invasión de la Val d'Aran durante el otoño de 1944, un acto de fuerza que esperaba el apoyo de Francia, Inglaterra y Estados Unidos y que fracasó. Tras la retirada, los movimientos resistentes mayoritarios optaron por el lento trabajo político de erosión del régimen dictatorial de Franco (una opción que, se mire como se mire, tampoco prosperó totalmente). Más motivados, impulsivos o generosos, por el motivo que fuera, algunos combatientes, procedentes sobre todo del movimiento anarquista de ámbito rural y urbano con Josep Lluís Faceries, Marcel·lí Massana, Quico Sabaté y Ramon Vila Capdevila a la cabeza, optaron por continuar la lucha armada con el convencimiento de que, a pesar de las nulas posibilidades, era la única respuesta posible a la situación. Fueron veinticuatro años de vida durísima dedicada básicamente al sabotaje de líneas eléctricas y férreas realizada en un entorno de represión, miedo, silencios y complicidades. La muerte de Ramon Vila cerca de la Torre de Castellnou de Bages marca, en Catalunya, el final de una época que sólo hoy empieza a ser desvelada.

Ramon Vila Capdevila, conocido en su tierra natal, L'Alt Llobregat, como Maroto, en Francia como Capitaine Raymond y, más tarde, como Caracremada por la policía española, nació en 1908 en la ahora deshabitada aldea de Peguera, en L'Alt Berguedà (Els rasos de Peguera son muy visibles desde Montbordó). Hijo de una muy humilde familia, de adolescente se interesó por los movimientos sociales y se involucró en las luchas políticas sindicales. Exiliado en 1939, activista en la resistencia francesa en contra de la ocupación alemana (sus acciones legendarias en el maquis de Rochechouart, en la Haute Vienne, le valieron el mote de Capitain Raymond), pasó, al término de la Segunda Guerra Mundial, a la lucha armada dentro de Catalunya. A caballo de la frontera, vivió precariamente entre la Catalunya Nord y la Sud siendo detenido varias veces por la policía francesa. Protagonista de numerosos actos de sabotaje, pero involucrado también en diferentes hechos claroscuros y desgraciados, fue desautorizado por la CNT, organización a la que pertenecía. Tras unos años de inactividad, afectado por aquellos hechos, cansado y sin muchas esperanzas, Vila volvió a la lucha, pero bajó la guardia y se volvió imprudente: actuaba como si no le importara ser hallado. Finalmente, fue abatido en una emboscada de la Guardia Civil en la madrugada del 7 de agosto de 1963 en la Creu del Perelló (a 3,50 km al S de Sant Cugat del Racó), entre Castellnou de Bages y Balsareny. La noticia de su muerte se difundió rápidamente por los alrededores: Maroto está muerto, le han matado Les caderneres... Fue enterrado fuera de los muros del cementerio de Castellnou de Bages.

Entre 1943 y 1952, la estadística de hechos relacionados con los maquis, pese a ser significativa, demuestra que la resistencia no tenía un arraigo popular profundo ni masivo (1): en Catalunya se produjeron 75 sabotajes, 367 atracos, 232 maquis detenidos, murieron asesinadas 13 personas, 24 fueron secuestradas y resultaron muertos 114 maquis, 15 guardias civiles, 6 policías y 3 militares. Resulta difícil valorar el grado de aceptación popular del maquis catalán. En un entorno de grandes necesidades materiales, miedo y desesperanza, la población, los guerrilleros y los propios guardias civiles pueden ser entendidos, en este momento, como víctimas y protagonistas de la historia trágica de un tiempo que ya nos resulta lejano. No todo es de un solo color y, más allá de las frías cifras, se encuentran las vidas vividas, los sufrimientos y las esperanzas de todos aquellos que merecen el reconocimiento como personas (lo que no significa, ni niega, la aprobación).

(1) Fuente: F. Aguado Sánchez. El maquis en España. Madrid, 1975.

La vista panorámica desde Montbordó

Este cerro, de escasa altitud, pero de condiciones excepcionales, posee en días claros una magnífica vista.

[EN] La Ruta dels Maquis (the Maquis route). From Serrateix to Montbordó, Sant Cugat del Racó and Castelladral

The route we are proposing here takes us around the so-called Maquis route; it runs along the boundary between the Berguedà and Bages districts and combines a visit to a point of exceptional landscape interest, Turó de Montbordó, and a visit to outstanding architectural monuments: Serrateix monastery, with its imposing Romanesque church, neo-Classical cloister and monastic buildings, the pre-Romanesque church of Sant Pere de Serrateix, the church of Sant Cugat del Racó, in the town of Navàs, in Bages, Romanesque Lombard style, with a Greek cross ground plan, crowned by an unusual ciborium, all very interesting, and, lastly, the old town of Castelladral, in the municipality of Navàs.

The Maquis route is designed to be done by mountain bike. Signposted as GR-179, it joins Berga and Castellnou de Bages along historic roads which, in the 20th century, were the scene of episodes of the resistance to Franco, the most famous of which was the death of the guerrilla fighter Ramon Vila i Capdevila near the Torre de Castellnou de Bages.
Marked trail.