LA SEGARRA EN BTT El Llor-Vicfred-Ivorra-Torà-Guisona-Bellveí.

Una altra ruta en btt per descobrir La Segarra, el seu paisatge, els castells,els pobles , la gent ...
Aquesta ruta surt del poble de El Llor. Deixem el cotxe a l'entrada. Hi ha lloc suficient. Sortim per la dreta de l'ermita de Sant Julià (foto).
Agafem la pista que porta al cementiri, i passat aquest, després del fondo del Clot dels Arenals, pujem cap el poble de Sant Guim de la Plana.
Sant Guim de la Plana. Val la pena donar un bon tomb al poble per fer-hi una visita. A destacar el Pessebre vivent dels Oficis Perduts que es realitza a l'interior de les cases i pels carrers del poble. Declarat d'interès turístic per la Generalitat de Catalunya.
Sortim del poble per pista en direcció al NE i ens dirigim a Vicfred. Poble molt petit.
Vicfred. El castell de Vicfred es troba a l'altiplà que separa la conca del riu Llobregós de la del riu Sió. Una ubicació excel·lent per vigilar els avanços de l'enemic. Vicfred marcava el límit entre en comtat d'Urgell i el de Cardona. Avui dia veiem una residència senyorial però l'origen va ser el d'un castell de frontera. És un monument protegit com Patrimoni Arquitectònic Català. De Vicfres anem per pista a Ivorra.
Ivorra. El nucli de població està situat al vessant d'un turó i conserva el seu aspecte medieval.
Desfem una mica de camí per retornar a la cruïlla que hem deixat enrera i també per pista ampla ens acostem a Torà.
Torà. Val la pena visitar el Casc Antic de Torà: Plaça de la Font, restes medievals de la muralla i portals de Torà, el Museu del pa, el nucli antic (Call Jueu) de Torà....entre d'altres.
A la sortida de Torà passem pel costat del Pont del Diable. Pont -aqüeducte del Diable, d'arc gòtic tot de pedra,situat en un barrancada o rasa a la nostra dreta. Difícil de fotografiar degut a la vegetació.
Vaig per pista de terra a tocar del Riu Llobregós...Can Senillosa...Torrent de Palou...fins la carretera LV-3114 de Palouet a Massoteres.
Massoteres. El nucli de població conserva el seu aspecte medieval. El nucli antic està format per un carrer quasi circular amb carrerons curts i coberts en alguns punts. Cal destacar Can Soler, de tipus renaixentista, amb portal de llinda, un Llotgeta a la cantonada, escuts heràldics a Cal Pintor, amb emblemes nobiliaris. S'entra al 'nucli antic per un portal o un carrer obert per la banda de migdia.
Per carretera vaig fins Guissona.
Guissona. Té el seu origen en la ciutat ibèrica de Iesso , que va ser conquerida pels romans i convertida en municipi, amb una muralla que s'estenia per una superfície major a la de l'actual casc antic. D'aquesta època han estat trobats nombroses restes, entre ells part d'uns banys termals. Va ser possiblement seu episcopal, traslladada a la Seu d'Urgell a causa de la invasió musulmana. Després de la reconquesta cristiana a 1020, va ser propietat dels bisbes de la diòcesi d'Urgell , que van construir un palau residencial a la ciutat i van fundar un monestir agustinià , convertit en col·legiata secular en el s. XV. El 12 de juny de 1837 es va produir prop de la vila una important batalla entre carlins i lliberals. Els carlins a el comandament de l'infant Sebastià van ser derrotats pel baró de Meer, capità general de Catalunya . Els carlins eren els de la Expedició Real que havia sortit de Navarra juntament amb el pretendent Carles Maria Isidre de Borbó . Els llocs d'interès: Restes de la muralla medieval, inclosa una de les portes d'accés, la Plaça Major porticada i l'Església de Santa Maria amb elements barrocs i neoclàssics .
Surto de Guissona per la L-311a, per la Partida de les Terraubes fins a Bellveí. Un poblet petit.
Bellveí. Topònim curiós, ja que, dins de la sèrie adjectivada amb bell, en aquest cas es refereix clarament al substantiu veí. Ho demostren l'existència de formes llatinitzades com Bellovicino i les formes evolutives catalanes Belvezí, Belvedí i Belvehí. El poble de Bellveí conserva racons típics en el nucli antic. Presideix l'antic clos la casa senyorial que té l'estructura d'un gran casal, amb finestrals de tipus renaixentista i un pati central que comunica els diversos apartaments amb portalades de grans dovelles. En la llinda del portal hi ha un escut d'armes. L'església parroquial de Sant Jaume es troba al centre del poble, amb la façana d'estil neoclàssic. El 1046 ja s'esmenta el lloc, quan el bisbe d'Urgell Guillem de Cerdanya reconeix el domini de Guillem Miró sobre Bellveí.
Surto de Bellveí per la pista que mena al cementiri, fins la pista que accedeix a El Llor per la part Nord.