La tramuntada (Variante en dos días de bttfigueres)

Cadaqués

És el poble més oriental de Catalunya i de l'Alt Empordà. El terme municipal ocupa la major part de la costa de llevant de la península del cap de Creus. Aïllat per les muntanyes del Pení de la resta de l'Alt Empordà, Cadaqués va viure de cara al mar i pràcticament separat (per terra) de la resta de la comarca fins a les acaballes del segle XIX. És un poble en el qual podem trobar mica lepidolita. El terme municipal de Cadaqués s'estén a l'extrem de llevant de la península del cap de Creus, punt més oriental de la península Ibèrica, en terrenys tallats irregularment pels vessants finals de la serra de Prades, que en arribar al mar, formen una costa molt accidentada, amb petites platges.[2] Una sèrie d'elements geològics, arquitectònics i ambientals configuren la imatge característica de Cadaqués: la llicorella grisa, les oliveres i les garrigues verdes, les terrasses fetes amb parets seques de gran perfecció que s'enfilen fins a les carenes i, sobretot, les cases blanques. La vila de Cadaqués, ubicada al fons de la badia del mateix nom, està abocada al mar i aïllada de l'interior per la muntanya del Pení i el puig dels Bufadors, que encerclen el territori. Des d'es Baluard, la vila s'obre a banda i banda, formant dues grans corbes sobre la badia, resseguida per la riba. Aquests sectors, a ponent (des de la meitat del Llané Gros) i a llevant (fins a la part posterior de les cases del carrer de Colom) de l'antiga vila queden, junt amb aquesta, també compresos dins l'àmbit del conjunt històric.[2] El nucli antic, que estigué emmurallat (encara se'n conserva el portal, emblanquinat), ocupa un turó rocós al cim del qual s'alça la característica i blanca església de Santa Maria, i s'estén fins arran de mar, fins a la cala del Llané Gran. Un seguit de carrers i carrerons estrets i costeruts, empedrats amb lloses i còdols de pissarra, i placetes recollides formen el conjunt arquitectònic del nucli antic de Cadaqués.[2]

Casa Salvador Dalí

2012-04-29T09:34:37Z

Coll de les Portes

2012-04-29T16:40:10Z

Coll Vilamanicle

2012-04-29T17:13:17Z

Delfià

2012-04-29T17:34:40Z

Dolmen Creu d'en Corbetella

2012-04-29T07:27:22Z

Dolmen del Cap de l'home

2012-04-29T07:09:10Z

Font del Monjos

2012-04-29T14:31:03Z

Indicacions

2012-04-29T11:18:26Z

Inicio primer día/Fin segundo día

Punto de inicio

Llança

El territori del municipi de Llançà està habitat des de temps prehistòrics, com ho demostren diferents vestigis arqueològics, com ara el dolmen del puig d'Esquers i el de la Tomba de l'Abat.[2] En la Segona Guerra Púnica, les tropes de l'exèrcit romà, comandades pels germans Publi i Gneu Corneli Escipió, van desembarcar a Empúries i a Deciana (Llançà),[3] amb la finalitat estratègica de tallar el subministrament a l'exèrcit d'Anníbal Barca que pretenia conquerir l'imperi romà. El 862 Deciana fou abandonada i traslladada cap a l'interior, prop de la costa però oculta des del mar, on ara és la vila, per amagar-se dels pirates sarraïns.[4] El 1344 el comte Ramon Berenguer I d'Empúries va empresonar a Llançà molts cavallers del Rosselló, que donaven suport al rei d'Aragó Pere el Cerimoniós. El 1692, arran d'un naufragi, es va construir la capella del Port. El segle XVIII hi ha un gran desenvolupament de l'economia amb la producció i l'exportació de vi i oli. A mitjan segle es construeix el temple parroquial de sant Vicenç i s'urbanitzen els voltants. Fins a l'arribada del turisme la dècada del 1960, al port hi havia algunes barraques de pescadors i prou. El 1991 va ser nomenada ciutat pubilla de la sardana.

Mas Bufador

2012-04-29T12:08:46Z

Mas d'en Figa

2012-04-29T08:18:16Z

Mas del Rebassar

2012-04-29T11:00:22Z

Mas Palou

Port de la Selva

2012-04-29T12:34:38Z

Portlligat

L'orografia de Portlligat està caracteritzada per una petita badia separada de la Mediterrània pel "tap" que fan la gran Illa de Portlligat (imatge que va ser immortalitzada per Dalí en algunes de les seves obres, com ara La madonna de Portlligat, Crucifixió i L'últim sopar), i la petita Sa Farnera. La boca d'entrada a la badia de Portlligat per mar és el canal que s'obre entre Sa Farnera i el litoral, però també s'hi pot accedir pel petit pas que hi ha entre l'Illa de Portlligat i el litoral, Ses Buquelles,[1] tot i que, per la seva poca profunditat i la gran quantitat de roques que vetllen, només és apta per a embarcacions molt petites. Portlligat és una de les zones on es troba mica lepidolita.

Prop del Pení

2012-04-29T08:08:02Z

Puig de la Guillosa

2012-04-29T14:58:27Z

Roses

2012-04-29T06:52:23Z

Sant Pere de Roda

2012-04-29T14:30:03Z

Sant Silvestre

2012-04-29T16:47:40Z

Santa Elena

2012-04-29T14:53:40Z

Vilamaniscle

2012-04-29T17:18:08Z