L'interior feréstec i solitari del cap de Creus: de Roses a Cadaqués amb BTT

Ruta amb BTT per una de les zones menys conegudes i freqüentades del cap de Creus. El recorregut s'inicia a la cala Montjoi i arriba fins a Cadaqués; la tornada la fem pel mateix camí, però amb algunes variacions que ens permeten arribar-nos fins al far de Cala Nans, al pi del Camp d'en Manyana i a la cala Jóncols.

Aquesta ruta no es pot fer a l'estiu ni en èpoques de forta insolació, perquè la calor és extrema, gairebé no hi ha fonts i les ombres són pràcticament inexistents (l'única font la trobarem passat els barracons de la Regullosa, en una raconada del torrent, a la vora del camí). La pista que seguim està tancada al trànsit a partir del mas de la Regullosa, amb la qual cosa trobarem molt poca gent per l'itinerari.

Tot això es veu recompensat per les fabuloses vistes que anirem trobant pel camí: des del cap de Norfeu fins al cap de Begur, passant per les illes Medes, el massís de Montgrí o el far del cap de Creus. També gaudirem d'una visió diferent de Cadaqués, lluny de la típica postal del poble.

Restes d'un passat no tan llunyà

Descobrirem indrets poc coneguts que amaguen històries curioses: a la platja de sa Sabolla, al costat del far de Cala Nans, hi ha les runes d'un antic forn de calç que posteriorment els cadaquesencs aprofitaren com a crematori de cadàvers infectats de còlera o altres epidèmies de l'època. Una mica més amunt d'aquesta cala (i després de fer un curt tram en què haurem de baixar de la bicicleta) arribarem al Camp d'en Manyana. En aquest indret hi havia hagut un singular arbre molt conegut a Cadaqués, el qual ha estat substituït per un pi jove que fa el que pot per sobreviure en un paratge tan desolat.

Altres indrets curiosos que trobarem pel camí són les restes de construccions de la Guerra Civil i la postguerra. La pista entre Roses i Cadaqués per la qual circularem va ser construïda per presoners republicans un cop acabada la guerra. Aquests presos s'allotjaven al camp de la Pelosa, a tocar d'on ara hi ha el xiringuito de la platja. Una mica més endavant, al costat de la cruïlla amb la pista que baixa del Pení, hi ha els barracons del Lloar, que funcionaren com a magatzems pel cos d’enginyers de l’exèrcit franquista. Finalment, passat el mas de la Regullosa trobarem els barracons homònims; aquí s'hi allotjaven els militars que controlaven l’execució de la pista. Cal dir que de totes aquestes construccions pràcticament no en queda res, només restes d'alguns murs molt malmesos.

La pedra seca és present arreu. Vells marges i barraques ens parlen de la forta humanització del feréstec cap de Creus. No deixeu d'admirar també aquest fantàstic patrimoni de l'arquitectura popular.