Lleida-Canal d'Aragó i Catalunya-Desembocadura a la Granja d'Escarp-Camí del Riu-Lleida

** ATENCIÓ: Aquesta ruta passa per la desapareguda palanca de Montoliu que es va eliminar a l'estiu de 2022. Com que la ruta acaba passant per la palanca, el que caldrà fer és tornar a Lleida pel marge esquerre del riu, passant per Albatàrrec. És una llàstima que no hagin posat una passarel·la de fusta en lloc de l'antiga palanca... **

En moltes de les rutes que fem acabem pedalant pel costat del Canal d'Aragó i Catalunya. Una de les coses pendents era anar fins allà on acaba, a la seva desembocadura al Segre, a la Granja d'Escarp. Avui hi hem anat. Sembla mentida que un canal tan cabalós i, fins i tot, tan majestuós acabi sent tan poca cosa. Però, com diu el Miquel, això només vol dir que tant el disseny com el seu maneig s'han fet i es fan correctament. El gran canal, després de recórrer 124 km des de la presa de Joaquín Costa o Barasona, regar vora de 150.000 ha gestionades per 132 comunitats de regants, arriba al Segre com si fos un una séquia o un reg qualsevol. El poc cabal que circula per aquell tram arriba al Segre entre canyes i herbes. Trobareu més informació sobre el canal a www.cayc.es. De fet, en aquesta ruta també passarem per la desembocadura del Canal de Seròs i del Canal d'Urgell, també grans canals que arriben al Segre. El Canal d'Urgell hi arriba esgotat, tal com ha de ser, però el Canal de Serós, en tenir el doble aprofitament per a reg i per a energia, arriba amb més cabal. A més, com que arribem fins l'Aiguabarreig Segre-Cinca i com que la tornada la fem riu Segre amunt, pel camí del riu, al final ens ha quedat una ruta ben hidràulica. I més encara, també aprofitem per a visitar els Monestirs d'Avinganya i de Santa Maria d'Escarp i la basílica paleocristiana de Bovalar, fent una ruta lúdico-festiva-hidràulico-cultural. Dia complet!

Per a anar a trobar el Canal d'Aragó, sortim de Lleida resseguint la via del TGV fins a l'estació de manteniment de Montagut i ens dirigim cap a Santa Maria de Gimenells. Quan trobem el canal, poc després de passar per Raimat, ja no el deixarem fins a la desembocadura. El camí de servei està en força bon estat i s'hi pot pedalar bé. A més, el camí fa una lleugera baixada. Un tram de la ruta surt de Catalunya i passem prop de Fraga. A mesura que ens apropem al final, el canal va perdent secció i cabal. Una vegada passat Seròs, ens desviem un moment a veure el Monestir d'Avinganya i tornem a buscar el canal. Al cap de poc veiem el monestir de Santa Maria d'Escarp, que indica que arribem a la fi del canal. Tal com deia abans, costa de creure, veient el braçalet d'aigua que queda, que aquest canal sigui tan important aigües amunt.

Després de buscar infructuosament el punt concret de desguàs, continuem la ruta passant pel monestir, creuant el Segre i arribant fins el mirador de l'Aiguabarreig Segre-Cinca. La vista és impressionant. Quin bé de déu d'aigua i natura! Com que havíem de reomplir els bidons, hem entrat a la Granja i hem començat la tornada des d'allà. Anem a buscar el Segre per la carretera i trenquem per una pista que ja no deixarem fins a Lleida. Les vistes del Segre són precioses. Avui baixava bastant ple i feia il·lusió de veure. Semblava un riu seriós i tot! Un riu salvatge i ple de vida. Una altra vegada, passat el Monestir d'Avinganya, que veiem a l'altre costat del riu, i una vegada passat Seròs, ens desviem del camí del riu per a visitar la basílica paleocristiana de Bovalar. Aneu-hi amb temps i passeu-hi una estona. Val la pena llegir els cartells i conèixer el nostres patrimoni cultural. Passem per la desembocadura del Canal de Seròs i al cap de poc creuem el Segre per continuar per la seva vora dreta (recordeu que els costat dels rius sempre s'anomenen tenint en compte el moviment de l'aigua). Pedalem ràpid per pistes de terra en bon estat. La ruta és llarga i cal arribar a una hora decent a dinar. A Torres de Segre tornem a creuar el riu i pedalem per asfalt per davant de Sudanell, Montoliu i per la presa de Butsènit. A la zona coneguda com los Patamolls de Montoliu és on trobem la desembocadura del Canal d'Urgell. En aquest cas encara fa més tristor perquè el canalet que arriba no està revestit i està ple d'herbes. Creuem una altra vegada el Segre per la Palanca de Montoliu i tirem riu amunt passant pels Aiguamolls de Rufea. Entrem a Lleida per la partida Sot de Fontanet i ens acomiadem abans de creuar el Segre per darrera vegada per la Passarel·la dels Maristes.

En resum, una ruta llarga però rodadora, amb uns pendents molt suaus que permeten portar un bon ritme, sobretot quan hi ha gana!! Un dia fantàstic, bon temps, bona companyia i bons paisatges. Què més es pot demanar??!!

Au, salut i pedals. Bona ruta!!

.