Lleida - Sèquia Quarta del Canal d’Urgell-Les Borges Blanques-Canal d’Urgell-Camí del Riu-Lleida

Aquest es el quart itinerari del conjunt de quatre rutes circulars que uneixin Ponts, on neix el Canal d’Urgell amb el fi del canal quan torna les aigües sobrants al Segre, d’aquesta manera podem fer la totalitat del Canal d’Urgell en jornades d’un dia, que ens permet d’anar sense equipatge i ens estalviem allotjaments i també és útil quan no disposem de quatre dies seguits, que és el temps que necessitaríem si ho féssim tot seguit. Com que son rutes circulars ens permet escollir l’ordre en que les vulguem fer.

Aquests son els enllaços dels altres tres recorreguts:

- 1er itinerari - Ponts-Agramunt

- 2on itinerari - Agramunt-Tàrrega

- 3er itinerari - Tàrrega-Les Borges Blanques


IBP índex: 39
El temps és amb les parades descomptades.

Aquesta ruta va tota l’estona a la vora de l’aigua seguint primer la Sèquia Quarta des de Lleida a tocar el Canal d’Urgell, en sentit contrari de l’aigua, a les Borges Blanques i d’aquí seguim el canal fins que retorna les aigües al Segre d’on retornem a Lleida pel Camí del Riu, al anar pel costat dels canals ens assegura poc desnivell acumulat i tot i el quilometratge fa que sigui fàcil i rodadora.

Sortim de Lleida, al costat del Segre passant pel polígon industrial del Segre i anem abuscar la L-11 passant per sota la rotonda de la N-240 i just al sortir, quan s’acaba la barana del voral de la carretera, hi ha una fita que indica l’entrada d’un corriol que ens porta, empenyent la bici, on la Sèquia Quarta fa l’últim salt i desapareix canalitzada per sota la rotonda, a partir d’aquí l’anirem seguint, aigua amunt, al inici es revirat i ressegueix el Polígon dels Frares fins a travessar la carretera.

A l’altre cantó de la carretera, anem per una banqueta formada per tres fileres de plàtans, aquestes banquetes tenien com objectiu evitar les esllavissades al canal, desprès d’un revolt entrem a una part més oberta i que fa lleuger pendent per això trobem onze salts a la sèquia per reduir la velocitat de l’aigua, la pujada s’acaba a un petit coll on hi trobem una de les caselles (n’hi havia una cada quatre quilòmetres) que la Casa Canal oferia als encarregats de cuidar la banqueta i els ullals per distribuir l’aigua, es la Casella del Lisa.

En aquest punt es creuen la Sèquia Quarta i el Canal Auxiliar d’Urgell, nosaltres continuem per la sèquia, ara ens acostem a la N-240 i marxem paral•lels, podem escollir per quin cantó anem ja que hi ha dos camins, el que va al costat de la carretera es més bo però nosaltres escollim l’altre perquè quedem més lluny de la carretera i no hi ha gravilla com a l’altre, així anem uns tres quilòmetres per un tram força esclarissat d’arbres encara que els tenim al nostre cantó, arribem a un pont que ens permet travessar la sèquia i ens separem la carretera i aviat tornem a creuar la sèquia.

Aviat arribem a la Font de Paradell, que esta força malmesa degut a que la construcció del canal va fer pujar el nivell de les aigües freàtiques pel que va fer que s’inundessin 14 o 15 dels 18 graons que tenia, marxem de la font amb poquets arbres que van minvant fins apassar una zona ben oberta, arribem al pont del Marca però no creuem la sèquia que ara torna a ser més generosa amb les ombres, fem un parell de giragonses i arribem al pantà del Bas, un dels petits embasaments, 12.000 metres cúbics de capacitat, que anirem trobant fins arribar a Juneda, i a l’esquerra hi ha el pont Negre que tampoc travessem, entrem ara a una banqueta estreta amb uns altíssims plàtans, alguns passen dels 30 metres, passem pel costat del pantà del Cos amb 10.500 m3 de capacitat i aviat arribem a Juneda.

A la sortida de Juneda trobem el salt de la Primera Màquina, on hi havia instal•lada una mini central elèctrica que aprofitava el salt per fer electricitat, ara està desmantellada i sols resten quatre ferros de la maquinaria, passem pel costa del pantà del Tancat amb la mateixa capacitat que el del Bas, anirem una estona per un senderó al costat d’una pista asfaltada fins que ens desviem a la dreta i arribem al salt de la Segona Màquina, també desballestada, i com l’altre podem passar per sobre el salt per un petit pontet de ferro.

La sèquia gira cap a la dreta i en un parell de revolts arribem al primer dels Nou Salts que es vam fer per salvar un desnivell de 23 metres en uns 300 metres de distància, com que anem aigua amunt haurem de salvar aquest petit desnivell, el lloc es molt bonic trencant una mica monotonia de les aigües plàcides que anem trobant en el recorregut, actualment hi ha una central hidroelèctrica que aprofitant el desnivell produeix uns 2.000.000 de Kw/h anuals.

Per sobre dels Nou Salts ja veiem a la llunyania les Borges Blanques, seguim ara amb el pendent suau que caracteritza gairebé tota la ruta, i arribem a una desviació que cap a la dreta ens porta a la font Vella, deixant definitivament la Sèquia Quarta una mica abans del Collet que és on comença, passem dons pel costat de la font i arribem al Canal d’Urgell que ens porta de seguida a les Borges Blanques, travessem de gairell el poble enfilant-nos per un revirat pas enlairat de vianants i retrobar el canal per sortir de la població.

Al inici trobem una banqueta de quatre fileres de plàtans, això dura poca estona perquè aviat s’esclarissen els arbres, tot el trajecte des de les Borges Blanques fins al Patamolls de Montoliu, que es on el canal retorna les seves aigües al Segre, és aigua avall per tant, encara que lleugera, anirem generalment baixant i això farà que portem un bon ritme de pedaleig, així serpentejant una mica arribem de seguida a la Casella del Tei.

Seguim canal avall i passem per sota el tren de gran velocitat, aviat veiem a la nostra dreta un mar de plaques d’acer inoxidable (almenys ho sembla), son les paràboles del camp solar de la central termosolar que combina l’energia del sol amb la biomassa, a l’altre cantó trobem molí de Mas Roig mig enrunat, travessem la carretera i seguim baixant per una zona encara escadussera d’arbres, passem pel costat d’una altre casella i anem alternant amb trams més arbrats i trams més esclarissats fins que arribem a l’unió del Canal d’Urgell amb el Canal Auxiliar d’Urgell que el creuem per una petita palanca amb baranes de ferro, molt a prop a la dreta ens queda Artesa de Lleida.

Ara més que banqueta seguim pistes amb graveta, a la llunyania veiem Lleida, tornem a passar per una banqueta amb plàtans força conservada, no dura gaire però, continuem ara per una part molt oberta i arribem a una pista enquitranada que creua la Ll-12 per un pas elevat, creuem la L-700 fent-ne uns quants metres i agafem la pista que per sota Montoliu de Lleida creua el Canal de Seròs.

Agafem una pista enquitranada que deixem aviat seguint un camí que ens porta als Patamolls de Montoliu arribant de seguida al Segre on desemboca el canal, retornem uns metres enrere i agafem el camí de l’esquerra que va seguint el riu aigua amunt i ens porta a travessar-lo pel la palanca de Montoliu, aquí agafem el camí del riu que va pujant suaument fins a trobar un pont que ens torna a portar a la riba esquerra del Segre i pel camí vell d’Albatàrrec entrem a Lleida on anem a buscar el parc del Riu per tornar al inici de la ruta.






Wikiloc - Ruta 1714