Llocalou-Joncars-Coll de Passa-serres-M Deu Castellar-CBundancia-M Deu Cós-Castellfollit-Llocalou

He tingut dubtes de si marcar-la com a difícil o moderada, m’he quedat amb difícil bàsicament per el sender amb punts trialers que baixa de la Mare de Deu del Cós cap a Castellfollit de La Roca i pels 2 pams de botifarra que hem esmorzat a Can Bundancia just abans de fer la pujada a la Mare de Deu del Cós!, això si, era exquisida, de qualitat.

A l’inici de la ruta per evitar asfalt passem per una pista que va paral•lela a l’asfaltada, però ens trobem que s’ha de travessar el riu i baixava massa ple, l’aconseguim travessar amb dificultats per una passera més endavant, aquesta pèrdua de temps l’acabaré pagant cap al final, doncs anava tard i no vaig tenir temps de pujar a Castellfollit per el camí que creua el Fluvià per 2 petits ponts i puja ciclable al poble per sota del mirador, una llàstima. En definitiva que a l’inici del track el millor es seguir per la pista asfaltada paral•lela per guanyar temps.

Aprofitem que passem molt a prop de l’ermita de St. Martí de Capsec per visitar-la, paga la pena.

Tornats a la pista principal ja prenem el trencant que ens porta fent un desnivell d’uns 350m a la casa de Joncars i després al Coll de Passa-Serres, fins aquí hem gaudit de màgnifiques vistes des de Finestres a tot el vessant Nord del Puisacalm, ara al canviar de vessant veurem les vistes precioses de L’Alta Garrotxa amb El talló, El Bassegoda, El Comanegra, Toralles ...

Baixem ràpid a trobar el trencant a Vivers / Vall del Bac, anem direcció Vivers, però abans d’arribar-hi i després de veure més vistes apustuflants ara del mar al final de valls i muntanyes amb l’ermita de Sta. Mª De Castellar a peu de foto, prenem una pista a l’esquerra, llarga i de força pedra solta que ens baixa a Caselles. Ens obligarà a travessar a peu, però fàcilment 3 cops la riera de Carrera i ja arribem a Can Bundancia.
Després d’un bon i excessiu esmorzar anem a buscar la pista que ens menarà a la Mare de Deu del Cós. Inicialment planeja força, però també amb forces basses de fang, que ens obliguem fins i tot a passar-ne alguna a peu com podem. Quan per fí la pista comença a enfilar-se, el problema ja no es el fang, però la pujada tot i un xic dura tampoc es excessiva.

A dalt fantàstiques vistes i el conjunt de l’ermita i el que queda del castell es bén bonic, paga la pena.

La baixada a Castellfollit com he dit abans es per un sender amb punts trialers molt divertit i no gaire difícil.

Ja a baix i amb presses vaig directe per asfalt cap a buscar la furgo a Llocalou.

IBP: 98AA
Temps aturat inclòs en el total: 1h 30’
Fet: Lluís, Pep A., Ferran, Miquel, Jacint i Xevi
Més fotos a facebook.com/xavier molera pascual