(LS) ARBOLES (19).- Los Gigantes del Bosque.- El Pi y el Cirerer de Can Solé.

Ruta que forma parte de una serie de rutas para descubrir los gigantes del bosque, catalogados y señalados en el mapa que hay en la Provincia de Girona.

En este caso el árbol son los Cirerer y Pi de Can Sole

Salimos de Osor por la carretera principal hacia San Hilari Sacalm, la carretera colgada de la ladera de la montaña va siguiendo la Riera de Osor. A medida que va subiendo cada vez hay más altura entre la carretera y el río. La carretera pasa encajonada entre las montañas. Es un placer circular por aquí ya que no hay tráfico pero tiene que ser entre semana ,ya que nos han asegurado que los fines de semana hay muchos motoristas.

Para llegar a los árboles creo que el único camino que hay es el que hemos escogido. La subida es dura y no parece un camino muy transitado aunque eso sí está lleno de castaños y castañas. El primer árbol el Cirerer de Can Solé está muerto,solo queda el letrero de la Generalitat de Cataluña anunciando su situación,pero resulta difícil distinguir que arbol era el que buscábamos ya que hay varios que están muertos.

El segundo árbol, el pino del mismo nombre está espléndido colgando entre dos caminos y se ve majestuoso asomando por lo alto de uno de ellos, el letrero está al lado del pino y resulta difícil llegar hasta el mismo.

El regreso por la carretera Gi- 542 es de más de unos 9 km,es un descenso continuado y fácil.

Hemos comido en el restaurante Can Sidro de Osor y aconsejo de probar el Conejo a la Rabiosa que hoy nos han servido con el menú de 10,5€ con un punto de picante natural, supongo que de guindilla y que estaba extraordinario.

LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE

Ruta que forma part d'una sèrie de rutes per descobrir els gegants del bosc, catalogats i assenyalats al mapa que hi ha a la Província de Girona.

En aquest cas l'arbre són els Cirerer i el pi de Can Sole.

Sortim d'Osor per la carretera principal cap a Sant Hilari Sacalm, la carretera penjada del vessant de la muntanya va seguint la Riera d'Osor. A mesura que va pujant cada vegada hi ha més alçada entre la carretera i el riu. La carretera passa encaixonada entre les muntanyes. És un plaer circular per aquí ja que no hi ha trànsit però ha de ser entre setmana, ja que ens han assegurat que els caps de setmana hi ha molts motoristes.

Per arribar als arbres crec que l'únic camí que hi ha és el que hem escollit. La pujada és dura i no sembla un camí molt transitat encara que això sí és ple de castanyers i castanyes. El primer arbre el Cirerer de Can Solé és mort, només queda el rètol de la Generalitat de Catalunya anunciant la seva situació, però resulta difícil distingir quin arbre era el que buscàvem ja que hi ha diversos que estan morts.

El segon arbre, el pi del mateix nom està esplèndid penjant entre dos camins i es veu majestuós sortint per la part alta d'un d'ells, el rètol està al costat del pi i resulta difícil arribar fins al mateix.

El retorn per la carretera Gi- 542 és de més d'uns 9 km, és un descens continuat i fàcil.

Hem dinat al restaurant Can Sidro d'Osor i aconsello de provar el Conill a la Rabiosa que avui ens han servit amb el menú de 10,5 € amb un punt de picant natural, suposo que de bitxo i que estava extraordinari.


Enviado desde mi iPhone