Mácher-Tías- Montaña Blanca--Parc Natural de Timanfaya-Yaiza-Mácher (Lanzarote dia 2)

Després de l'esclafament del dia anterior (en el qual havia sortit tard, cap a 2/4 de 10 en haver de recollir la btt), aquest segon dia vull fer una ruta més llarga i surto abans de les 8.

L'objectiu principal de la ruta és travessar el PN de Timanfaya.

L'anada es fa combinant bones pistes amb bocins de carretera i camí asfaltat. Però ja aviat comença a plovisquejar, si bé tan aviat et mulles com, pel ventet que mai para (si bé no és com el dia anterior), aviat estas sec. I com la temperatura és bona (uns 17-18 ºC) no acaba de molestar. Però a poc d'arribar a Tiagua cau un primer diluvi universal (ja ho diu el nom: "Ti agua", fot-te...) i no hi ha refugi possible! Això "a casa" no em passa. Bé pq no surto si ha de ploure, bé pq. tenim clar cap a on anar per a tobar refugi. Però aquí em sento "venut". (val a dir que les previsions per a res eren de la quantitat de pluja que va acabar caient).

Segueixo ruta fins a Tinajo i paro a un bar a peu de carretera. Café amb llet i petit entrepà i el mestre del bar que diu "ya ha llovido todo lo que tenía que llover hoy". Amb aquest bon auguri, remprenc la ruta alleugerit. Aviat deixo la carretera per entrar al Parc Natural. Primer són pistes de gravel de molt bon fer, però arriba un punt, quan comença el Camino de las Malvas, que el ferm ja no és de gravel.... aqúi, si bé no puja massa fort, toca apretar els ronyons... i torna a ploure cada cop més fort... i el gps, de tanta anigu, es bloqueja. La pantalla tàctil deixa de respondre.... Sort que no hi ha més que un camí i el vaig seguint fins a sortir a la carretera, que ja en baixada em porta a l'entra del Parc. A partir d'aquí hi ha un coll suau i també per carretra hem de baixar fins a Yaiza (abans, al 2010, es podia baixar per un camí a l'esquerra des de la Montaña Negra, però com havia llegit i he pogut veure, ara està prohibit a bicis).

A Yaiza torno a fer un paradeta i veient que no escampa, decideixo que tornaré per carretera fins a Mácher. Portava la idea de desfer per la Geria el camí que havai fet el dia anterior i que pssava a tocar de casa. Però estit tot xop, el gps no va... ja en tinc prou.... I de fet, encara no havia acabat de rebre pluja, perquè a tornat a ploure amb força en els pocs quilòmetres que em restaven fins a casa.

Després he llegit que només plou 19 dies l'any a Lanzarote..i poc (si bé aquest any està sent molt plujó allí, pel que m'han explicat... En fi, el món a l'inrevés)

En resum, una ruta bona de btt tranquil, quasi gravel podríem dir, per a desobrir el Parc Nacional de Timanfaya i el centre de l'Illa en btt.

PD: En acabar la ruta, m'he posat a assecar el gps amb l'assecador, a verure si responia. A la poca estona, la pantalla tàctil ha tornat a funcionar. Però els botons de volta i start/stop (és un Garmin 1030) no responien. He posat el gps dins d'un pot ple d'arròs i, oh, miracle! ... al dia següent al matí ja funcionàven. Briconsell: si podeu, que no se us mullin els gps. I si es mullen, assequeu-los be i tot seguit poseu-los a dormir coberts d'arròs. Pot ser la diferència entre un gps fet malbé i un que continui funcionant.