Manresa Castelltallat 2015-02-28

Descripció de la Sortida.

Sortim de Manresa cap a Sant Joan. Anem a trobar la riera de Rajadell que la seguim fins als plans de Casanova. Ara anem direcció de Fals comença les pujades, que ens fan entra en CALOREEEETTTT. Anem pel camí de la Mallencosa, passem prop de la Mallencosa i la Torre.

Després de creuar la carretera anem cap al Grauet. Seguim pujant per la costa de cal Xamal. Als plans de cal Xamal seguim fins prop de Fonollosa per costat de l’alzina del mas Querol. Creuem el camí de Centelles i ens enfilem per l’obaga de la Vall, fortes pujades, anem cap al mas de La Vall.

Deixem enrere la carretera i per sota del Puig de la Vall anem a trobar el camí de Can Bacardit de les Olles. Can Biel i seguin prop la riera de Fonollosa, ens arribem per la forta pujada a Castelltallat.

Un esmorzar ens ajuda a recuperar del esforç.

Reprenem la sortida i anem cap a l'observatori Astronòmic de Castelltallat per gaudir de la sensacional vista i fer unes fotos.

Ara ja si de baixada per la carena , el camí de can Bacardit de les Olles, creuem els masos de Cal Fitó, cal Cucala, Cal Bacardit de les Olles.

Al coll de can Pallares seguim per la carena de la Serra de la Vall i cal Cases. El GPS sembla que per oli i anem a fer una randoneeeeee per les granges del Clot de la Font. Tornem al bon camí. Cal Quius, Can Bacardit, can Gardela i can Tatger. A cal Fontanet m’aturo a fer la foto de l'ametller ben florit, senyal de què un altra primavera és aquí.

A Fals agafo el camí bell de Rajadell i sense parar fins Manresa.

Recorregut amb forts repetjons, combina algun corriol i molts camins. Cal destacar les sensacionals panoràmiques que podem gaudir des de Castelltallat i les carenes que anem seguint en baixar.

Que ho gaudiu.


És bastant difícil donar una definició exacta del cicloturisme. És un esport tan plural, tan complex, tan personal, tan original… que no és possible etiquetar-lo mai.
Es viu o no es viu, un té la sensació o no la té. El terme “cicloturisme” engloba totes les formes de ciclisme recreacional, no competitiu, tots els àmbits d’utilització de la bicicleta en constant recerca.
És l’esport que es fa sense presses (no s’ha d’arribar el primer enlloc), sense premis (la satisfacció es troba a cada pedalejada). És l’esport en què no s’intenta imitar el ciclisme d’alta competició, i s’hi cerca, moltes vegades, l’autosuficiència. És un dels majors plaers que proporciona la bicicleta. No és important quants de quilòmetres es fan, ni amb quin temps, sinó com i per on es va. L’autèntic cicloturisme comença bastant abans de la primera pedalejada, preparant els itineraris, estudiant els mapes, parlant, acumulant informació, estudiant els llocs, les formes de menjar i dormir, preparant el material i la bicicleta, posant-se físicament a punt…
El cicloturisme, més que un esport, és un cert estil, una certa concepció i una certa filosofia de la vida. És una combinació indivisible entre home i màquina. És sinònim de llibertat i d’independència. Ens ajuda a redescobrir sensacions perdudes del nostre món intern, a retrobar els plaers més intensos, i a connectar i a interpretar el nostre entorn i la realitat de la vida. És una font inesgotable de satisfaccions variades per a totes les edats. Tampoc no està renyit amb el concepte de família, ja que aquest meravellós enginy mecànic es revela també com una ferramenta d’unió familiar. Avui en dia és habitual la imatge de les parelles amb els seus fills, que comparteixen les emocions d’una passejada amb bicicleta.