Manresa - La Pòpia del Montgròs - Salelles - Manresa

Passeig del Riu

On podem trobar al costat del riu Cardener, alguns dels exemplars de plataners de més anys.

Rocòdrom Congost

Zona esportiva de Manresa, on podem trobar el camp de futbol del CE Manresa, les 2 pistes de Bàsquet, el camp de beisbol,.. entre molts altres ja que és una amplia on hi ha també zona d'aparcament d'autocaravanes, adaptant recentment aquest darrer any 2023. Hi ha un rocòdrom força freqüentat per joves esportistes.

Viaducte

El viaducte de Salelles de la C-37 (manresa-Igualada-Vilanova) tot i que va ser molt polèmic a l'hora del seu traçat per una zona molt preuada, ara mateix és un dels elements de mobilitat d'enllaç important per la comarca i en concret per les seves capitals.

Masia Can Servitge

Masia que conforma un gran recinte tancat que inclou diversos cossos residencials i dependències de treball adossades al costat oest, un cobert al costat est,, dos grups de tines i una capella, l'església de Sant Salvador de Vallformosa. L'àrea interior del recinte estava enjardinada i tenia una piscina. A l'àrea residencial s'hi distingeix un cos central originari ampliat amb un cos per tramuntana i dos cossos bessons a migdia. El cos central respon a les característiques d'una masia clàssica setcentista. Es tracta d'una gran construcció de planta més o menys quadrada (la part de migdia queda en part solapada per la construcció dels cossos posteriors) amb coberta a doble vessant, que consta de planta baixa més un pis i golfes. Una inscripció data la construcció d'aquest gran cos al 1756. Tanmateix segurament devia fer - se sobre una construcció anterior més petita. El material constructiu de les parets correspon a maçoneria amb arrebossat que llueix una capa de pintura de color groc. Les finestres que es conserven de la construcció del 1756 són les típiques emmarcades amb carreus. El primer cos ampliat sembla ser el de tramuntana. Aquest,, molt més estret, queda poc definit, ja que en una fase posterior la façana de llevant va ser unificada. Tot i això és força antic segons indica una llinda del 1680. Al sector contrari, a migdia, la casa ha estat allargada amb dos cossos bessons amb sengles cobertes a doble vessant que junts fan l'amplada del cos principal. El del costat oest és més antic. Segons una llinda del 1790, el del costat est sembla un simple afegit amb una galeria al primer pis que anivella la façana de migdia. Segurament a finals del segle XIX tota aquesta façana va ésser remodelada i convertida en façana principal. S'hi construí una escalinata i s'uniformaren els marcs de les obertures, en relació a les pilastres i les balustrades de les galeries noves. Aquesta obra podria coincidir amb la documentada al 1883, quan també es construí un portal secundari, a la façana lateral. Les dependències de treball consten de diversos cossos, comunicats per la façana de ponent de la casa. Coexisteixen construccions força antigues amb d'altres del segle XX. Una llinda data un dels cossos al 1787. Així mateix, la construcció situada a l'angle SE sembla tenir la forma d'una casa, però acullen algunes tines de grans dimensions. El 1945 es construí una torre elèctrica, també adossada. A la banda oposada (llevant) s'aixeca una altra construcció de treball separada del mas. La façana esta coronada amb uns remats triangulars que lliguen amb la decoració historicista de l'església. A l'exterior hi ha dues construccions independents del mas que contenen tines. La principal és a la banda de ponent. És una construcció típica allargada, amb els consegüents barracons a la part de les boixes. Consta de set tines. La construcció es troba totalment coberta de vegetació, però pel que es pot observar sembla que totes les tines eren quadrades (2 x 2,5 metres ). A l'altra construcció només hi consten dues tines cilíndriques d'uns dos metres de diàmetre. A part, ja ho hem dit, hi ha les tines que es troben al mas o a les seves dependències: unes cinc o sis. Segurament aquestes eren per a ús del mas, mentre que les exteriors eren dels parcers. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 70). En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Area d'Expectativa Arqueològica (num.49). Masia d'un gran interès històric i arquitectònic i una de les més importants de Rajadell. Data del segle XVII, a nivell constructiu, però que té origen medieval (habitada al segle XIII i abandonada al XIV), i convertida al segle XIX, amb l'apogeu de la vinya, en gran casal. S'ubica al costat del camí que segueix el torrent de l'Infern, al centre de l'urbanització de Can Servitge. Des de Rajadell s'hi pot anar pel camí de Can Massana i cal Font Figuera i des de Manresa i Monistrolet pel camí que surt del bosc del Suanya en direcció O. Pel que fa a l'interior de la Masia, el sector sud de la planta baixa ha estat molt modificat per la utilització de la casa com a alberg. El sector nord és el que conserva millor l'estructura antiga. Entrant pel portal secundari, a la façana de llevant, s'accedeix a una sala distribuïdora, típica del segle XIX. Des d'aquí es pot accedir a l'estable i al celler (que conservaba, al menys el 1993, botes i boixes, indicadores de l'existència de tines a l'interior de la casa) i a l'escala que condueix als diferents pisos. Hi ha una cambra especialment interessant amb una arcada de maó que sosté el sostre de fusta. Al primer pis s'hi troba la part pròpiament residencial de la casa. Presenta una decoració bàsicament del segle XIX, amb motllures als sostres, llars de foc decorades, alguna vidriera de colors, etc. Els elements més destacats són unes portes fetes amb fusta, tallada i decorada amb motius clàssics o d'inspiració gòtica. A l'interior del recinte on s'ubica el mas de la masia hi ha diversos espais lliures. El sector NE estava enjardinat amb una gran diversitat d'espècies vegetals, que actualment creixen espontàniament. Fins i tot hi ha un estanc petit, al costat de l'església, que ofereix un ambient decimonònic. Contrariament al camí actual, l'antic passava pel costat nord de la casa. A l'entorn del mas es troba la urbanització de can Servitge, que compta amb camp de futbol, piscina, etc El mas presenta algunes inscripcions gravades en diverses llindes: - Llinda d'una finestra a la façana nord del cos principal: 1756 - Llinda del balcó de la façana est: Miq[ue l] Servitja Any 1680 - Llinda de la façana nord de la dependència adossada a l'oest: Any 1787 PAVLA SERVITJA . - Façana principal: PAULA SERVITGE 1790. - Portal de la façana est: 1883. El 2009 unes alumnes d'arquitectura van elaborar un projecte que tenia com a principal objectiu la realització d'una diagnosi de les lesions i deficiències observades en l'edifici, a més de la realització d'una proposta d'intervenció garantint la conservació dels seus valors històrics, culturals i estètics També realitzaren l'aixecament gràfic. Van constatar un procés de degradació accelerat. Existeixen unes normes urbanístiques subsidiàries de la zona de Can Servitge aprovades per la DG d'urbanisme en sessió del 15.11.2000.

Tines de Barquets

Conjunt de tines amb una casa de pagès adossada a la part posterior. També hi ha una habitació dedicada a granja, construïda recentment i, a pocs metres, una gran bassa. La construcció de les tines és d'una tipologia semblant a les tradicionals dels masos. Consta de quatre cambres adossades que formen una construcció de planta rectangular, allargada, alineada amb el camí, amb les portes abocades al camí, i amb coberta a una vessant. A la part de les boixes hi ha els típics barracons. Les parets són de maçoneria amb restes d'arrebossat. La part alta del cos més ponentí és fet amb tova. Respecte a l'interior, referim la descripció del PEP 1993. El conjunt consta de 7 tines que són visibles. A la part central, no accessible, n'hi havia segurament 3 més. És a dir, en total 10 tines. La tipologia de les tines és diversa. N'hi ha cinc de cilíndriques: tres que mesuren tres metres de diàmetre i tres de profunditat;i dues de dos metres de diàmetre. Dues són rectangulars: la més gran mesura 3 x 4,5 metres per 5 de profunditat, i l'altra 3 x 3 metres i 4 de profunditat. Possiblement, les tines s'hauran tapat posteriorment per poder aprofitar l'edifici per a ús residencial. La casa s'adossà posteriorment a la part posterior de les tines. L'accés és per la porta central de les tines, que constitueixen la façana principal del conjunt, al costat del camí. Es tracta d'un cos de planta quadrada, amb coberta a doble vessant, que enllaça amb la teulada de les tines. És de planta baixa més un pis. Les parets són de maçoneria, amb arrebossat blanc cru. Algunes de les obertures, senzilles, són amb llindes de fusta i d'altres estan emmarcades amb carreus. A la planta baixa s'observa una arcada. Darrera hi ha un clos i un cobert, totalment envaïts per la vegetació. La bassa és al costat ponentí de l'edifici. Està tancat per una resclosa d'on surt un canal estret cap a la part posterior de la casa. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 89). Actualment denominada "Las Tinas" Conjunt de tines singular. Situada al costat del camí i de la riera de l'Infern. Paratge molt agradable amb vegetació rica i abundant, típica de riera i fauna també típica de zona humida. Conreus a llevant... Ubicada al costat del camí que va de Castellfollit a Manresa, camí de can Servitge en direcció O. Es troba a mà dreta a 1 km. de can Servitge i a 100 metres de Can Barquetts en línias recta. Les tines eren anomenades de cal Barquets; per tant tenien relació amb aquest mas. Fa uns quants anys a les tines hi vivien uns avis, pràcticament sense casa. Posteriorment s'hi construí t la casa. La bassa també és de construcció recent, dels anys cinquanta del segle XX, aproximadament.

Bassa aigua per bombers

Captació d'aigua per bombers.

Esquerra direcció Castellfollit del Boix

Pla de Fontanelles

Pla del municipi de Castellfollit del Boix (Bages). On també s'hi troba la masia origen medieval.

La Pòpia del Montgròs

La Pòpia del Montgròs, amb 668 metres d'altitud, és el cim més alt de Sant Salvador de Guardiola. Situat a l'oest del terme municipal, la carena d'aquesta muntanya, que segueix cap al nord i l'est formant la serra de Gallcanta o de l'Edllet, fa de termenal amb el municipi veí de Castellfollit del Boix. La muntanya té un perfil cònic molt característic, i és el cim més emblemàtic de l'entorn, mentre que la serra de Gallcanta és un exemple del tipus de relleu anomenat tubular. L'any 2015 per primera vegada l'associació la Guíxola va col·locat un pessebre al cim del turó. Al costat nord del cim s'hi pot veure una roca plana que ha estat falcada i que té forma de taula. Segons es diu, antigament els quatre propietaris amb terres que llindaven en aquest punt es reunien un cop a l'any a l'entorn d'aquesta taula

La Pòpia del Montgròs

Corral del Pla

El Corral del Pla és una edificació situada a la zona de Fontanelles. Inicialment en aquesta zona hi havia una corral al qual se li va adossar una casa de reduïdes dimensions que posteriorment és va modificar adossant-li nous volums. El corral, l’edificació més antiga d’època moderna, correspon a un cos de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a tramuntana, on s’hi obra un portal d’accés d’arc pla. A l’interior hi ha diversos pilars de secció quadrada que sostenen part de l’embigat de la coberta, realitzada amb bigues, llates i teula àrab. A les parets del corral s’hi obren diverses espitlleres de defensa. A la façana de llevant se li adossa pròpiament la casa, de planta rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Aquesta edificació inicialment era de reduïdes dimensions i d’una sola planta, i l’any 1913 va ser objecte d’ampliació cap a la vessant nord. Consta de planta baixa i pis. Al frontis s’hi obra l’actual porta d’accés amb llinda de fusta arrebossada amb l’antiga porta tapiada, també amb biga de fusta, al costat esquerra amb un petit cos de planta quadrada que sobresurt de la façana que correspon al’ estructura del forn de pa. L’interior està distribuït amb la cuina i el forn al costat esquerre i la dreta la zona d’estable i les escales d’accés al primer pis. Adossat a la façana de nord s’hi adossen dos cossos, que corresponen als antics corrals i galliners i una zona de coberts.Davant la casa s’hi troba una antiga barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca amb la coberta en forma de falsa cúpula i amb l’accés orientat a migjorn. A pocs metres de la casa, vers l’est s’hi documenten una construcció de planta rectangular amb la coberta a una vessant amb pendent nord-sud que acull dues tines de planta circular. Les boixes estan situades a la façana sud i protegides per una construcció annexa. Segon l’actual propietari, la finca del Corral del Pla era un antic cens de Can Fontanelles. El cens era un “contracte” entre el censatari i la propietat en el qual la propietat li cedia un tros de terra per treballar i poder-hi edificar un habitatge a canvi de pagar-li anualment una part del rendiment. Actualment, aquest cens està redimit, malgrat no s'ha pogut contrastar documentalment.

Panoràmica

Intersecció

Sant Jaume de Montgrós

Masia de dimensions mitjanes que ha conservat molt bé una tipologia arquitectònica força antiga, especialment en el cos principal, per bé que actualment es troba en estat de semi-ruïna. Està formada per un conjunt de construccions separades: a llevant hi ha el cos residencial més un bon nombre de coberts adossats, mentre que al costat de ponent trobem una masoveria, una pallissa, un grup de tines i un cobert de construcció recent fet de totxana. El cos residencial és una construcció no gaire gran de planta rectangular, amb planta baixa, un pis i golfes, coberta a dues aigües. Es tracta d'una construcció força homogènia, en la qual no s'hi aprecien fases d'ampliació. La façana principal, encarada al sud-oest, presenta una composició amb dos eixos d'obertures simètrics formats per dos portals més dues finestres al primer pis. Totes les obertures estan emmarcades amb carreus de pedra treballada de molt bona qualitat. Els dos portals presenten una tipologia força peculiar i gens comuna en aquesta zona: estan formats per llindes sostingudes per una imposta a cada costat que sobressurt interiorment en forma d'arc deprimit convex. Les finestres, al seu torn, tenen un trencaaigües amb una creu gravada a la llinda, així com motllures en llindes, brancals i ampits. La tipologia força arcaica d'aquests elements ens porta a datar aquesta part de la masia entorn dels segles XV-XVII. Els murs són de maçoneria força irregular a la part baixa i continuats amb tàpia a la part superior. La façana lateral i posterior compten igualment amb finestres amb pedres motllurades de característiques similars. A l'interior, la planta baixa conserva un paviment fet amb grans lloses i l'embigat de fusta, així com els típics festejadors a les finestres del primer pis. A la seva dreta la casa tenia adossat un cos més modern rematat amb terrassa superior, el qual es troba pràcticament esfondrat,. Al seu darrera hi ha un petit pati interior al qual s'hi accedia per un portal i que donava accés a una àmplia zona de coberts, alguns de molt bona qualitat arquitectònica. Actualment tot aquest sector es troba en estat semi-ruïnós. A l'altre costat del camí s'aixeca una antiga masoveria. Es tracta d'un cos allargassat d'una sola planta i de característiques constructives homogènies, amb un seguit de finestres a cadascuna de les façanes laterals i portes per les dues façanes més estretes, totes emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Probablement correspon a finals del segle XVIII o començaments del XIX. Actualment es troba sense teulada i l'interior ha estat envaït per la vegetació.La pallissa és una construcció també interessant, de tamany mitjà i amb coberta a un sol vessant. Té tres obertures amb llindes de fusta. Finalment, més a ponent trobem una típica construcció allargassada que acull set tines adossades, emplaçades en un terreny amb pendent i amb els corresponents coberts a la part posterior, on desembocaven les boixes. En època medieval aquest mas apareix amb el nom llatinitzat de "Monte Grosso". A les darreries del segle XVI o primers del XVII els Servitge (del mas Servitge, avui can Batlle) passen a ser propietaris també del mas Montgròs, de manera que Valentí Servitge, fill de Bernat, és hereu dels dos masos. L'any 1654 l'hereu del mas era Valentí Seravija, oncle de Jaume Seravija, hereu de can Batlle. Aquest any Valentí va fer un llegat a la desapareguda capella de Santa Margarida (CAPDEVILA, 2006: 42). Al primer quart del segle XVIII els Servitge perden la titularitat del mas Servitge però mantenen el mas Montgròs, que resta en mans de Jaume Servitge (CAPDEVILA, 1997: 23). No en tenim més notícies fins al segle XX. Entorn de 1950 Josep Gallart Folch va adquirir can Batlle, la masia de Montgròs i, poc després, el mas Coll. Els Gallart procedien d'una família d'indians de la Bisbal d'Empordà que es van establir a Barcelona, on també eren propietaris del Palau de les Heures. Josep Gallart va ocupar un alt càrrec a la companyia d'automòbils Hispano-Suiza i era també col·leccionista de pintura. Gallart va fer una important reforma i ampliació a can Batlle, que s'havia de constituir en la seva casa pairal, i l'any 1952 va fer una remodelació semblant al mas Coll amb la intenció de convertir-lo en una torre residencial que havia de ser per la seva filla. A Montgròs no hi ha indicis de cap remodelació semblant, però en canvi els Gallart van construir una sínia de propulsió animal al costat de la font de Montgròs, la qual servia per canalitzar l'aigua fins al mas. Els Gallart van estar poc temps a Sant Salvador de Guardiola i van vendre la finca als Riera, de Manresa. Aquests van vendre Montgròs, així com també can Batlle, a la família Rosell, propietaris de Piensos Ganador, de Manresa. Recentment, la finca ha tornat a canviar de propietari.

Punt d’informació

Salelles

La primera documentació del lloc de Salelles és de l’any 962 quan el matrimoni format per Galí i la seva muller Glassicia van vendre al levita Floclan, dues peces de vinya, una de les quals estava al lloc de Salelles. Segons informa Jordi Piñero Subirana “En època medieval el nucli de Salelles obeeix al model clàssic d’una sagrera sorgida al voltant de l’església. La seva forma no devia ser gaire diferent de la que té el poble actual: un petit conjunt tancat dins el clos que formen les façanes de les mateixes cases i que es pot considerar la imatge característica del que van ser les sagreres medievals. En aquest sentit, junt amb la sagrera de Sant Fruitós de Bages, la de Salelles constitueix un dels exemples modèlics a la comarca d’aquest tipus d’assentament. L’antiga sagrera incloïa el cementiri i devia tenir un o dos portals. Actualment només hi ha quatre cases dintre de l’antic recinte: la Casa Gran, cal Tatjé, cal Genovès i la Volta, a més de l’església, la rectoria i l’antic casal Santmartí. Originàriament n’hi havia més, però amb els anys les cases grans van anar absorbint les petites. L’antiga muralla era formada pels murs exteriors de les cases, i encara és perfectament visible en algunes façanes, per exemple al sud de la Casa Gran, a les façanes sud de cal Tatjé i també oest (sota el passatge amb volta), a les façanes est i sud de cal Genovès (en una d’elles s’hi conserven dues espitlleres) i a la façana nord de la Volta. Posteriorment es van habilitar uns passatges coberts amb volta que van permetre a les cases ampliar-se exteriorment i guanyar espai bo i respectant els passos exteriors de l’antic recinte murat.