Manresa Serra de Sant Llorenc de Munt i l'Obac - Matadepera Barcelona

Salimos de Manresa (estación RENFE) en dirección a Pont de Vilomara.
La ruta transcurre por la Serra de Sant Llorenc de Munt i l'Obac.
Al principio de la ruta se ve el Pirineo con nieve y durante la parte media la montaña de Montserrat.
Hacemos una parada en Sant Jaume de Vallhonesta donde en un alto hay un hotel abandonado y una ermita.
La siguiente parada es en Obac Vell.
Luego nos dirigimos a Matadepera bajando por el Turó de Roques Blanques.
Volvemos por Terrassa y Sabadell donde cogemos el Parc Fluvial del Ripoll.
En Cerdanyola hacemos un último esfuerzo subiendo a Collserola por Can Cata y llegada a Barcelona por Karl Marx.
--
Informaciones extra:

Sant Jaume de Vallhonesta
Altitud 485 m msnm
Sant Jaume de Vallhonesta és una ermita d'estil romànic que es troba dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, situat a la Carena a 485 m, separa els termes municipals de Sant Vicenç de Castellet, Mura i el Pont de Vilomara. Antigament havia estat un nucli agregat junt amb l'antic hostal, ara en ruïnes, i altres edificacions desaparegudes.
L'origen del nom és ibero-basc amb la suma de “ones” i “toi” que significa rondals de bons terrenys. La composició actual de Vallhonesta significa "vall de bons terrenys".

L'hostal
Encara que hi ha l'ermita, el més popular de Sant Jaume de Vallhonesta era el seu hostal, un dels més antics i famosos ostatges que hi havia per a la gent que transitava el camí ral, que era la via de comunicació més ràpida entre Manresa i Barcelona fins a la construcció de la carretera de can Maçana (mitjans del segle XIX) Els primers documents sobre l'hostal daten del segle XV, encara que la seva construcció és anterior. En un cadastre del segle XVII Constava que les quadres de l'hostal podien acollir fins a 70 mules, que ens demostra la quantitat de trànsit que hi havia pel camí i que feien parada a Vallhonesta.

Guerra del Francès (1808 - 1812)
Durant la guerra del francès l'hostal va ser utilitzat com a caserna militar i centre de defensa del camí ral i els seus municipis propers. El 4 d'abril de 1810 a l’hostal es van fer presoners 260 soldats francesos, que després d’haver assaltat Manresa, fugien. L’hostal, junt amb els massissos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, van ser atacats i malmesos pels francesos. A finals de febrer de 1811, els francesos van cremar l'hostal, que va necessitar rehabilitació.

Postquerra (1939 - 1970)
Durant la postguerra, Sant Jaume de Vallhonesta també va ser testimoni de l'activitat dels maquis, molt presents als paratges del Bages sud.

Segle XX
El mas va estar en funcionament fins a mitjans del segle XX, però després al ser abandonat, el seu deteriorament va ser molt ràpid i va ser encara més deteriorat per l'incendi que es va produir el 1985, on van cremar les seves bigues de fusta i l'hostal constituirà un conjunt de runes civils. De les runes, es pot identificar els portals d'acer (un en direcció Manresa i l'altre cap a Barcelona), les cisternes, un forn o les quadres.

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
Superfície: 13.694 hectàrees

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac és un parc natural format pel massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac.[1] Té una superfície protegida de 13.694 ha, repartides entre les comarques del Bages, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Els seus cims principals són el Montcau (1.056,7 m) i la Mola (1.101,9 m),[2] on hi ha el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt.

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac forma part de la Xarxa d'Espais Naturals gestionada per la Diputació de Barcelona. L'interès paisatgístic, biològic i cultural del massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac va justificar la seva creació com espai protegit, per fomentar l'ús racional del territori i fer possible l'aprofitament ordenat dels seus recursos. A la vegada, el parc respon a la demanda d'equipaments e instal·lacions per a l'esbarjo i la pedagogia en el medi natural.

El primer pla d'ordenació del parc es va fer el juliol de 1972. Un nou pla especial fou aprovat el 1982 per tal d'aturar el desmesurat creixement de les urbanitzacions que l'envoltaven. Finalment, el 1987 fou declarat parc natural per un decret de la Generalitat de Catalunya. El 1998 es va modificar el pla especial per fer una ampliació de 4.055 ha més, fins a les 13.694 actuals.[3]

Són 12 els municipis que hi tenen part del seu terme municipal: Castellar del Vallès, Granera, Matadepera, Monistrol de Calders, Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa i Vacarisses.

L'agost de 2003 un gran incendi forestal malmeté la part nord-oriental del parc, a la zona dels termes municipals de Granera, Monistrol de Calders, Mura i Sant Llorenç Savall, on s'inicià el foc.