Mas de Melons amb 5 corriols

Avui, primer dia de l'any 2021, al matí he anat a passejar amb la família. Tornant a casa, just abans de dinar, m'ha agafat el rampell i he marxat a donat un tomb amb bici. Calia baixar una mica tota la torronada i els excessos de Nadal!! Feia dies que no podia sortir a fer cap ruta i he optat per anar a veure el Mas de Melons. Però aquesta vegada he buscat anar-hi per alguns llocs nous. He mirat opcions i he agafat algunes idees del @natxopi i del @joanramon7 (moltes gràcies!!) i he dissenyat una ruta agafant camins nous. El resultat ha estat fantàstic. M'ho he passat pipa! Els corriols que he agafat no eren difícils i m'han permès gaudir una mica de la BTT i no anar sempre per pistes.

He sortit de Lleida per la depuradora i m'he trobat la sorpresa que el camí (o darrerament túnel) de les canyes havia estat desbrossat. Tot i això, totes les canyes estaven a terra i costava una mica pedalar-hi. ATENCIÓ!! A mig camí HI HA UNA RASA IMMENSA amb un petit tauló per a passar-la. Tot i que està indicat i es veu, el tauló no és massa segur i potser caldria haver tancat el camí, senyores i senyors de la Paeria... Just abans d'arribar a Albatàrrec he sortit a la carretera i he anat a creuar l'AP-2 per a seguir-la en direcció al Canal d'Urgell. Just després de creuar-lo hi ha el primer corriol. És senzill però cal parar compte de no caure. Aquest corriol porta fins al pontet del canal, just abans dels plàtans. Enfilo cap a la Timoneda i hi pujo per a tornar a baixar i tornar a pujar pel corriol 2. De nou al pla, cal pedalar fins a la pineda replantada on comença el corriol 3. Quan acaba, es baixa una mica per la pista i es trenca a mà esquerra per a enfilar el corriol 4, que us deixarà al pont de l'AP-2. Des del pont, hi ha una vista espectacular dels sembrats de cereal d'hivern que ja han nascut i presenten un verd preciós que contrasta amb el marró i sec del paisatge hivernal. A partir d'aquí se segueix el Camí de Lleida a Aspa però l'he deixat al cap de poc per a variar la ruta i fer cap a la Bassa de l'Astor i al refugi de caçadors. A continuació, la ruta fins a Mas de Melons és la que faig habitualment, la que més m'agrada. A l'hivern també és bonic pedalar-hi perquè tot està més pelat i la vista allarga molt més lluny. De fet, aquesta zona és espectacular hi vagis quan hi vagis (tot i que no es molt recomanable a l'estiu!).

Després d'una estoneta al Mas de Melons bevent una mica i gaudint de les vistes, torno cap a Aspa per la vall de Melons, al sud del mas. Cal baixar cap a la bassa i pedalar cap a l'oest per una vall força tancada i molt bonic. La pista mor a la carretera d'Aspa a Castelldans i just abans d'arribar-hi es passa per davant del Trull dels Moros. Una construcció de pedra força gran a mà esquerra. En arribar a la carretera cal pedalar-hi uns pocs metres fins que trobeu un corriol a mà dreta (aquest m'he oblidat de marcar-lo!). És un corriol que puja fins a trobar el Camí vell de Puigverd de Lleida. Cal seguir el camí direcció Lleida, creuar la carretera d'Aspa a Puigverd i continuar encara una estona més. Al cap de poc hi ha un desviament a mà esquerra que porta per una pista poc transitada fins a la Cabana d'Aspa, que resulta que és una cabana de falsa cúpula. És impressionantment alta i hi ha un cartell que dona algunes explicacions. Es continua una estona més per la pista, ara millor, fins a trobar el riu Set, just al punt on hi ha les pintures rupestres d'Alfés, que queden a mà dreta, al vessant. La ruta segueix el riu Set una estona curta però el retrobarem després. Si us animeu, hi ha un corriol que el segueix un tram més llarg però avui jo anava sol i s'estava fent fosc i no l'he agafat. L'he marcat al mapa amb un Waypoint. Segueixo per pista bona fins a la C-12 però abans d'arribar-hi he sentit soroll d'aigua i he vist un salt d'aigua des de lluny. En arribar a la carretera hi ha un camí que baixa al riu i el remunta fins a la peixereta. Una petita presa per a acumular aigua per al molí de la vora (veure explicacions a la descripció del waypoint). He creuat la carretera per a tornar a trobar el riu Set. I l'he seguit per pista bona fins a trobar el corriol 5. Aquest és molt divertit. Molt estret i ple de canyes a banda i banda (vigileu els manillars!!). És llarg i sinuós però no és difícil. Penso que a l'estiu deu ser bastant difícil passar-hi, amb tanta canya!! El corriol mor al dipòsit de Montoliu. Només queda remuntar la costa de les Penyes, anar a creuar l'AP-2 i anar baixant fins a Albatàrrec i fins a casa.

En resum, una ruta bonica, bonica, en un dia molt bo i ben especial. Feia fred (7,6 ºC) però ha valgut la pena.

Salut i pedals!!!

.