Menàrguens-Gerb-Sant Llorenç de Montgai

Hem sortit a provar els nous i originals pedals de la bici no assistida, son bastant cridaners però així donen més visibilitat, i m'agraden molt. Hem trobat a faltar el motor elèctric, sobretot a les pujades, però de tant en tant ens agrada tornar als orígens. Com diu la cançó del Raimon “qui perd els orígens perd la identitat”.
Al aixecar-nos veiem que aquí Lleida hi ha una boira bastant densa, decidim carregar les bicis al cotxe i anar a Menàrguens, on sembla que hi haurà sol. Deixem el cotxe en un aparcament habilitat i sortim direcció al Pla del Corb, seguint el GR 3. Un cop hem passat la gravera Sorigué, ens desviem a la dreta pel camí de la Torre del Corb per anar a visitar el monument del Camp d’Aviació Republicà.
Durant la guerra civil, a la Plana del Corb hi va haver el Camp d’Aviació Militar Republicà. Com a testimoni d'això l’Associació de Veterans d’Aviació (ADAR), va erigir un monument. Actualment està molt abandonat i la inscripció no es pot llegir, ho he tingut que buscar a internet. A l'anotació hi diu: “Des d’aquests camps, el silenci dels quals esquinçà la guerra, els ocells d’acer que hi tenien el seu niu, remuntaven el vol tripulats per homes a la recerca de glòria i desitjosos de que la pau retornés a cobrir amb el seu mantell de silenci aquestes terres, on perdurarà sempre el record d’aquells que des d’aquí emprengueren el seu darrer vol. Un vol sense retorn. Que la guerra no torni mai més a trencar aquest silenci i la serenitat que ell enclou, i que en aquestes terres no deixi de créixer-hi el blat i el pastor de cantar-hi les seves balades de Pau”.
Retornem al GR 3 que seguim fins a trobar el camí de la Creu Trencada. Creuem la C 12, prop del cementiri nou de Balaguer i continuempel camí de la Torre del Canyo. Ens arribem al mirador de Fues, situat dalt d’un espadat sobre del poble de Gerb, ens ofereix una àmplia visió panoràmica de la vall del Segre i de les serralades del Mont-roig. Davallem casi verticalment cap a Gerb. Sortim pels antics safareigs, agafant el camí de Sant Llorenç de Montgai fins el càmping la Noguera.
Anem a la riba del pantà de Sant Llorenç, on hi ha un gran tio de Nadal. Aquest embassament de poca capacitat s’ha naturalitzat, actualment inclòs dins la zona humida Pantà de Sant Llorenç de Montgai, adscrit dins l’espai del PEIN Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa. La presa és mixta una part es de formigó i l’altra un talús de terra per on pedalem fins a creuar la presa. Dóna suport a una petita central elèctrica i al Canal Auxiliar d’Urgell. Mentre avancem pel talús tenim unes sensacionals vistes de la serra del Montero amb la Coma de Gelis a la dreta, el Mont-roig al mig i el Tossal de Sant Cristòfol a l’esquerra.
Un cop hem creuat la presa baixem unes escales, en pugem unes altres i arribem a l’inici del canal Auxiliar d’Urgell o Subcanal. Seguim per la banqueta d’aquest canal. Després continuem per la banqueta del canal de Balaguer fins arribar a la capital de la Noguera. Creuem el pont sobre el Segre i girem a l’esquerra, seguim tot el carrer de la Banqueta i sortim cap al camí de la Primera Marrada que ens porta fins a l’antic monestir de Santa Maria de les Franqueses. Des d'aquí anem al camí de l’Horta d’Avall i després el camí dels Sots fins a Menàrguens.

Aquesta informació i valoració de la dificultat és personal, no és una guia exacta a seguir. Sols fer-la servir per inspiració, sempre a de prevaldre el sentit comú i la responsabilitat, que cadascú sigui conscients de la seva capacitat, prepari bé la ruta i actuï sota el seu criteri.

Alguna foto pot no coincidir exactament amb el waypoint on esta publicada, però és de la ruta.