Mieres - Santa Pau - Sant Aniol de Finestres - Mieres. Fet 9. 09-11-2013

Btt – Ruta en btt de 70 km i 2.120 metres de desnivell + . Feta el 09-Novembre-2013.
Classifico la ruta d’avui com a ruta difícil, tècnica i dura pels seus constants corriols amb llocs que forçaven a anar a peu, les innumerables pedres i les zones tècniques.Avui ens feia gracia trepitjar fulles per la Garrotxa, i desprès de tenir en Gabi guardat el track durant molt de temps, hem decidit fer la ruta avui, amb alguns petits afegits en distancia i dificultat que com sempre m’agrada retocar ( per tenir a tothom content ).
Hem sortit de Mieres a quarts de 9 del mati en direcció a El Sallent , una estona per carretera asfaltada ( l’Anguila ja volia canviar les cobertes ) ....... i a l’alçada de La Camància hem deixat la carretera per anar cap el Pont de Sant Martí per un corriol molt divertit fins arribar al Pont de Can Batlle, bones vistes dels salts d’aigua. Ens enfilem per un camí ple de pedres volcàniques fins arribar a un trencant a ma dreta per anar cap a Pruant. Seguim per uns corriols molt tècnics passant pel Coll Satrapa, Sant Julià del Mont, Coll de Boixeda, Puigsacreu, Volcà de Garrojàs, Volcà de Pujalòs, Buc, Mascou i per la insistència del noi Anguila, parada i fonda al Bar de Can Patxet per menjar una mica i continuar per desfer un tros de camí i tornar-nos a enfilar cap El Coll de les Tres Creus. Seguim amb corriols i corriolets força tècnics passant per El castell de Finestres, Puigsallança, Les Medes i quan ja ens pensàvem que estàvem a tocar de Mieres, ens apareix l’església de Sant Aniol de Finestres, Uffff , quina por quan en Pere comenta que ara ens trobarem una carretera amb formigó que ens esgotarà les poques forces que encara ens quedaven ....... puja que te pujaràs , passem per l'ermita de Santa Maria del Freixe i ja sense aigua ni menjar, ens disposem a acabar de pujar les interminables pujades de terra que ens queden pendents fins arribar al trencant de Les Pedres Picades i per fi , ara siiiii , tot baixada fins a Mieres.
Eren quarts de 5 de la tarda, a Can Met ja no podíem menjar calent, però gràcies a la seva hospitalitat varem gaudir d'uns embotits que amb unes bones llesques de pa i un bon vi rosat, ens van deixar a la gloria.
Varem tocar el dos a les 6 de la tarda i com sempre amb una mica de recança ens varem anar despertant poc a poc de la bonança de la jornada per tocar novament de peus a terra i acostar-nos a La Bisbal per endreçar i endreçar-nos fins la propera sortida.
Salut i fins aviat.