Mieres - Serra de Finestres - Volcà de Santa Margarida - Santa Pau

Ruta exigent per pujar a la serra de Finestres i visitar la zona volcànica de la Garrotxa des de Mieres. El punt de sortida és aquest darrer poble, on a l'entrada hi ha un espai per aparcar.

Es comença a pedalar per dins del poble, es passa per davant de l'església i es continua per una pista asfaltada que de seguida agafa pendent i aquesta s'intensifica quan s'acaba l'asfalt. Amb tot, la pista està en bon estat i la pujada es va fent relativament bé. Es passa per un trencall que va a Santa Maria del Freixe i es continua per una pista carenera i que de seguida es troba amb l'escultura de la Dama de la Garrotxa, al costat d'una talaia ibera. Després de la visita, es continua per la mateixa pista i s'arriba al coll de Palomeres.

Al coll s'agafa un caminet que surt a la dreta i que s'endinsa per uns boscos molt profunds de faigs i que combina amb altres de més mediterranis. En un primer moment el camí està prou bé, però aviat es torna molt més tècnic amb trams poc o gens ciclables. Es converteix en un tram bastant dur i llarg. Es passa el coll del Grau i el de l'Escaler i encara es va pujant més, fins que s'arriben a uns aglevats. A partir d'aquí el camí és més còmode, es fa més ample i molt més ciclable. Caldrà, però, fer un tram més fins al coll de can Barranc.

Al coll, hi ha una bona cruïlla de camins i cal girar a la dreta, per una pista asfaltada i es baixa un tram fins que s'arriba a un altra cruïlla, aquí cal prendre un camí que surt a la dreta, passa per un mas i fa un seguit de corbes per iniciar una bona baixada. Primer es troba la font de Fontpobra, que cal fer un anar i tornar, i continuar la bona baixada que porta fins als contraforts del volcà de Santa Margarida.

La zona del volcà de Santa Margarida està prohibida per a bicicletes, però si es fa un bon ús del camí, no se'n surt ni es baixa al cràter i es deixa prioritat als caminants, em sembla que la prohibició és excessiva. La pujada és bona, però curta, i la baixada es fa pel costat contrari, que és on sol pujar la gent i hi ha uns desaigües una mica complicats. Es passa per un mas ple d'escultures de fusta i s'arriba a una carretera on es gira a la dreta.

Per la carretera aviat s'arriba a Santa Pau, abans, però, hi ha unes bones corbes i la font del Clavell o de Rocanegra. Per entrar al poble s'opta per un corriol a la dreta que porta a dins, per la zona del pont. Ara, el que bé val una visita a la zona emmurallada, l'església, la plaça prxada i el castell. Se'n surt pel costat contrari, caldrà baixar unes escales i prendre un carrer a l'esquerra. Es travessa la carretera i es continua per uns camins agrícoles que porten a un de principal.

Per aquest camí, que porta a diferents masos s'arriba a la carretera, cal prendre-la a l'esquerra, seguir-la un quilòmetre i girar cap a can Batlle, on es troba el bonic salt del mateix nom, que a l'estiu està ple de gent que s'hi banya. Es continua pel camí i s'abandona per un corriol a la dreta que voreja els camps d'aquest mas i arriba a una carretera. La carretera porta a una zona d'acampada, es travessa i es va a trobar una altra carretera que caldrà seguir una bona estona.

Per la carretera es troba el poblet del Torn i a partir d'aquí queda continuar per una altra carretera de quatre quilòmetres fins arribar a Mieres.

És una ruta amb un nivell de dificultat mitjà-alt, pel desnivell (gairebé mil metres) i sobretot pel camí que hi ha entre el coll de Palomeres i el coll de l'Escaler que és molt tècnic i poc ciclable. Pel que fa l'orientació, és indispensable portar un bon track per evitar anar a petar on no sigui.