Moià-Dolmen de Puig Rodó-Sant Feliu de Rodors-Molí del Perer-Serra de Montbrú-Moià

Sortim de Moià cap a la Granoia, Cap a la riera de Passerell, més enllà pel http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0287978.xml travessem el torrent del mateix nom, agafem el camí que puja cap a la Granoia, a partir d’aquí ens enfilem de valent pel serrat de Ferrerons , arribem al serrat de l’Espelta on el pendent es suavitza, passem per la Creu Vermella i seguim fins a trobar una desviació. Trenquem a l’esquerra pel camí que puja amb més pendent i s’enfila cap a la Caseta Alta.

El Camí segur ix pujant i arribem al coll de la Caseta Alta, on hi ha un pilot de camins, agafem el de l’esquerra que puja cap al puig Rodó, més amunt agafem un corriol que marxa cap a l’esquerra i ens porta al dolmen de Puig Rodó. Marxem del dolmen per una pista que puja a empalmar la pista que havíem deixat abans i que segueix pujant fins arribar al Serrat de la l’Horabona, sota del puig Rodó. La pista ens porta , de baixada, a l’Estany.

Passem pel camí que va pel costat de la Mina de l'Estany, creuem el poble i en sortim pel camí Ral, el camí va pujant una estona fins al collet de la Bassa Nova on agafem el camí de Sant Feliu de Rodors, que ens porta fins a aquesta església parroquial romànica formada per un conjunt de capella, rectoria i cementiri en un mateix bloc. Marxem de l’església pel mateix camí que ens hi ha portat i al arribar a la pista tombem cap a l’esquerra.

La pista baixa amb poc pendent fins a La Rovira i segueix igual fins al Perer, una mica més enllà comença a baixar amb fort pendent per un camí, una mica pedregós, que ens deixa al molí del Perer, travessem el torrent de Rodors i encarem el Camí que puja a Rojans, cap a un quilòmetre i mig de fort pendent amb algun tirapits que fa treure el fetge per la boca, per sort la part més forta està formigonada.

La pista baixa una estona per tornar a pujar, arribem al Circuit Verd i a partir d’aquí la pista està asfaltada un bon tros, quan arribem a la caseta del Fermí retrobem l’asfalt fins que a tocar de la N-141c deixem la pista per agafar un curt corriol que ens puja fins a travessar la carretera, cal parar atenció al creuar-la ja que és un punt desprès d’una recta molt llarga on els cotxes venen molt ràpids.

A l’altre cantó de carretera agafem la pista, encara asfaltada fins arribar a Montbrú, la pista puja amb pendent suau fina que arribem al final del serrat de Montbrú on baixem fins a trobar una pista, a la Solella de la Datzira, tombem a l’esquerra i amb pendent suau baixem per sota els cingles de Montbrú fins a Vila-rasa on la pista puja suaument fins a Moià.

Moia-Sant Feliu de Rodors from Pedalant la gent s'entén on Vimeo.