Monestir de Lluçà + Salselles

Ruta en BTT per les contrades del Lluçanès.

Sortim de Prats de Lluçanès en direcció a la Riera de Merlès. Baixem fins al Gorg de les Heures (Racó de les Bruixes). Lloc molt bonic per les formes que agafa les roques i gorgs de la riera.
Seguim la ruta cap al Camping de la Riera de Merlès on podem repostar forces i refrescar-nos una mica.
Un cop ben reposats la ruta ens porta a l'antiga ermita de Sta. Maria de Salselles. Lloc amb ruïnes, però prou interessant per avaluar l'important que devia tenir en temps passats.
A partir d'aquí la ruta comença a enfilar-se i anem pujant fins al monestir de Lluçà.

Lluçà compta amb un dels patrimonis romànics més impressionant de Catalunya: Santa Maria de Lluçà amb tot el seu conjunt (Claustre, Pintures...).

El Romànic a Lluçà és dels segles XI al XIII. Ens trobem amb obres realitzades amb la modalitat del denominat "primer romànic" o romànic llombard, que se situa aproximadament entre els anys 1035 i 1100.

Santa Maria de Lluçà és, doncs, la joia de la corona del Romànic al Lluçanès. No és per la seva grandesa, sinó pel seu conjunt i la seva història. Trobem doncs, un conjunt d'obres Romàniques el màxim valuoses.

Per exemple la Porta Ferrada, el Claustre amb els seus 22 capitells, les sepultures amb les seves inscripcions en llatí, el conjunt de set pintures murals, la rectoria, una talla de la verge Maria, la Creu amb Crist, el Frontal d'Altar

Santa Maria, al segle XII es va convertir en canònica agustiniana que es mantenia gràcies a les donacions dels Lluçà. La canònica va començar a decaure al segle XIV fins a extingir-se al XV amb l'ajuda dels terratrèmols de 1428 i 1448, els quals van destrossar el campanar, la volta de l'església, la façana. Des de 1591 les canòniques estaven prohibides pel papa, de manera que el monestir va quedar unit als canonges de la catedral de Barcelona, la qual va ser l'administradora dels seus béns fins a mitjan s. XIX.

Els seus retaules i alguna escultura es van destruïr durant la Guerra Civil espanyola. L'any 1956 van ser descobertes unes pintures murals gòtiques situades sota el cor de l'església que es guarden en dependències annexes al claustre.

Un cop visitat i atenent les explicacions del senyor "conservador", que molt amablement ens ha fet una explicació "expres", seguim la ruta cap el punt d'inici.

Queden dues pujades prou exigents per tal d'arribar a la vila de Prats de Lluçanès, on hem deixat el cotxe.

Ruta molt recomanable visitant llocs molt rellevants de la nostra historia.