Mont-roig-coll de les Portes-los Dedalts-Vandellòs-Remullà-coll Roig-Pratdip-coll de la Llena-Mont-roig

Recorregut circular molt interessant, amb sortida des de Mont-roig del Camp. Us permetrà conèixer indrets poc transitats i bastant desconeguts i fer-vos una idea del paisatge de les Muntanyes de Vandellòs i dels voltants de Pratdip.

Tot i no tenir gairebé trams tècnicament difícils la qualifico de difícil per la duresa del recorregut valorat en conjunt, pujades llargues amb molt de pendent, trams pedregosos on costa mantenir la tracció, trams de corriols, etc...

Surto de Mont-roig a les 8 del matí, fent un petit tram de la carreteraT-323 que porta a les platges i Cambrils fins una rotonda on deixo la carretera i agafo el camí dels Colls que va a trobar el barranc de Rifà, el travessa i després es segueix paral•lel a l’esmentat barranc pel camí de les Eixermades fins arribar a l’AP-7.
Un cop al costat de l’autopista es tracta d’anar seguint paral•lels a aquesta pel camí que la voreja, trobem un camí asfaltat perpendicular al nostre, el camí de les Planes, que ve de Mont-roig i porta a la platja de Rifà, el seguim per la dreta direcció Mont-roig i de seguida el tornem a deixar per un camí a mà esquerra que segueix paral•lel al traçat de l’AP-7.
Travessem a l’altre costat de l’autopista per un túnel i a continuació es continua per un sender pel bosquet, paral•lel a l’autopista força divertit i entretingut que m’ha sorprès per que té trams força bonics tot i ser a tocar d’aquesta carretera.
Es surt a un carrer de l’Urbanització el Casalot i després de seguir-lo uns metres es deixa i es continua de nou pel camí i es segueix fins trobar un altre camí que travessa de nou l’AP-7 per sobre un pont, més endavant es surt a la carretera C-44 de l’Hospitalet de l’Infant a Vandellòs que seguim en direcció a aquest poble.
Es deixa la carretera poc després per una pista a mà esquerra. Enfilem la pujada més llarga i dura d’avui, el coll de les Portes, l’he trobat molt dura amb rampes molt potents que per sort estaven cimentades, pendents entre el 15%-16% només començar, i més amunt de tot però el pitjor el tram final a partir del km 17 on torna a dreçar-se fort el camí i trobem trams del 16 al 20%.
El que si s’ha de dir és que el paisatge és molt bonic, el camí del coll de les Portes puja per una mena de barrancada (l’obaga de Masriudoms) entre 2 muntanyes, la Mola de Nadell a l’esquerra amb uns alterosos penya-segats de roca i la Punta del Pallars a la dreta. Abans d’arribar a les darreres rampes si ens parem en uns dels tombs, tindrem una bona vista de la plana del Baix Camp i la costa.

Un cop al Coll de les Portes, faig un petit tram de sender que puja uns metres més i es guanya perspectiva i panoràmica. Podrem veure el cim dels Avencs o de la Portella, (en direcció SO aprox.) amb silueta punxeguda i que gairebé no ens deixa veure el cim més alt d’aquestes muntanyes, el Piló o Molló Puntaire de 727 metres.
Del coll seguim ara baixant ràpid i vigilant les pedres, cap a la fondalada de les Obagues de l’Irla, però per poca estona perquè després ve algun empit del 14% i més enllà un petit tram de baixar i seguidament es torna a pujar en un tram de pista força dur i pedregós amb rampes fins al 17% que costa més per falta de “grip” per que aquí no hi ha ciment. Al costat esquerre anirem veient sempre destacat el cim del Molló Puntaire.
Assolim una cruïlla important de camins (pals indicadors), el coll del Corral de Ca la Torre, veiem a prop les runes de l’antic corral. A la nostra esquena tindrem la carena principal amb els cims més importants d’aquestes muntanyes, els Avencs (prop d’un cim amb antenes) i el Molló Puntaire (a la dreta).

Prenem el camí dels Taixos i davallem a la fondalada del barranc d’en Perdigó, recorregut d’obaga novament, ideal per a dies calorosos com el que hem anat fent fins ara. Es puja de nou amb algunes pendents ben fortes i assolim la carena de los Dedalts, on trobem una pista cimentada que puja del poble de Vandellòs, la seguim uns metres per l’esquerra i de seguida trenquem a la dreta i davallem fins un impressionant mirador panoràmic, amb taules i bancs per a fer pícnic.
Des d’aquest mirador es domina una gran vista, tenim sota el poble de Vandellòs, a vista d’ocell, les muntanyes de Tivissa i Llaberia on en destaca, en la llunyania, el cim de la Miranda amb la “bola” del radar meteorològic. La vista també s’esten cap a les muntanyes de Pratdip, amb el Puig de la Cabrafiga com a més destacat i tota la plana del camp i la Costa Daurada.
Després d’admirar la vista, retornem de nou a la pista cimentada i fem l’espectacular i ràpida baixada dels Dedalts, cal anar amb compte perquè té un pendent molt fort però es troba totalment cimentada. Com anècdota i ensurt, em van sortir 4 senglars aquest dia i es van posar a córrer davant meu pista avall, jo em mantenia darrere a una certa distància, en sec es van parar, es van mirar per on seguir i ja van trencar per la dreta, muntanya avall.

Paro a Vandellòs a agafar una mica d’aigua i fer un petit mos i segueixo fins la carretera. Es segueix uns metres i de seguida s’agafa a mà dreta la pista de Remullà. Enfilo cap aquest poblet i me’n adono que de la darrera vegada que hi havia passat fa uns anys s’han reconstruït algunes cases més, bona notícia!
Més enllà paro a la font de Remullà (o dels Rentadors) que raja força i l’aigua es recull als antics rentadors i segueixo fins el trencall on agafo a la dreta la pista que puja al coll Roig, el camí de la Figuerota, amb alguna pujada del 13% al començament.

Al Coll Roig la pista surt just al davant de la carretera que puja al poble de Llaberia, segueixo carretera per la dreta, direcció Pratdip i al cap de 500 metres aproximadament, cal deixar-la per un camí a l’esquerra, que davalla està una mica malmès i té una cadena, es va fent més corriol en alguns trams i més endavant quan torna a ser més ample i planer ULL!! es troba una cadena prima i poc visible que si vas distret potser te la menges....
Després de la cadena, es segueix el camí de l’esquerra, baixant, més enllà corrioleja fins tornar a ser més ample i passar per la vora d’un mas de pedra, bastant gran, el Mas d’en Sabaté.
Es surt a la carretera i es segueix durant uns 2 km fins trobar una de les primeres entrades al poble de Pratdip.

Es surt de Pratdip agafant el sender en pujada del barranc de les Valls, pel mig del bosc, ciclable però on cal apretar en alguns punts per a no fer peu a terra. Més endavant ja el deixem i seguim la pista que porta a la carretera de Pratdip a Colldejou i pugem fins el coll de la Llena.
En ser al coll es deixa la carretera i es pren la pista que primer es planera però després baixa molt ràpida i asfaltada pel barranc de la Palma Negra.
En ser bastant avall, es deixa la pista i es pren un corriol a mà esquerra, una mica pedregós però ciclable que ens deixarà en una altra pista de terra que seguirem per l’esquerra creuant el barranc de la Porquerola.

Després anirem pujant poc a poc fins la serra de la Pedrera i ja davallarem a creuar el barranc de Rifà i després a Mont-roig.

Temps de recorregut en moviment: 4h 24 min.

CARTOGRAFIA RECOMANADA:
Camins del Baix Camp E 1/30.000 (Ed. Piolet)