Mont-roig-Colldejou-PE.Trucafort-l'Enderrocada-Font del Pèlic-Pradell -C.Teixeta-Corriol Duesaigües-Riudecanyes-Mont-roig

Fantàstica i espectacular ruta circular des de Mont-roig per la serra de Pradell-Argentera.

Des de feia temps tenia pendent de fer amb BTT alguns dels camins i senders de la Serra de Pradell-Argentera que ja havia recorregut en part a peu. A major motiu després de compartir amb en FLONJALL alguna ruta meva a peu que ell va començar a baixar-hi posteriorment amb la BTT i en parlava molt bé. En concret em refereixo als corriols que baixen pel barranc de la Coma Tornera i el de la Font del Pèlic. Doncs bé aquesta ha estat l'oportunitat d'assaborir el de la Font del Pèlic i de pas connectar la ruta amb la baixada pel corriol de Duesaigües que discorre per la zona del mas de la Xurivia, el resultat un matí de grans sensacions i gaudi de bon paisatge.

Començo la ruta a Mont-roig, seguiré una ruta d'en Flonjall fins al Parc Eòlic del Trucafort (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16215935). El tram del començament m'agrada per que no coneixia algun dels senderons de prop el barranc de Rifà i són força distrets, enfilo cap al poble de Colldejou i després trams de bona pujada direcció al coll del Guix. Deixo el camí que mena a aquell coll i trenco a la dreta amb algunes bones pujades fins el coll de Freginals, al SE i a la base de la Mola de Colldejou.

Després baixada cap a la carretera de Colldejou a la Torre de Fontaubella i de seguida arribo al coll Roig des d'on comença una de les pujades més dures del dia, la de la Serra de Pradell / Argentera passant pel parc eòlic del Trucafort, per sort els trams durs estant tots encimentats i això ajuda molt.

Les vistes cap a la Mola de Colldejou i la Serra de Llaberia són molt bones així com a les altres serres i poblets dels voltants. Vaig passant sota els molins de vent i més endavant en ser a la part alta de la carena la pujada es suavitza.

Es deixa el sender GR-7 que baixa a l'Argentera i es continua pel camí carener de la Serra de l'Argentera. Més endavant es deixa el trencall a l'esquerra (Pal indicador) del camí que baixa a Pradell de la Teixeta pel camí dels Abeuradors i es segueix pel sender direcció a l'Enderrocada, en algun punt cal baixar de la bici per salvar algun esglaó o pas rocós però res de l'altre món.

Arribo a l'Enderrocada, aquí es deixa un corriol a mà esquerra que ens pot passar per alt i que baixa a Pradell per la Coma Tornera. A l'Enderrocada faig parada i un mini avituallament segueixo pel senderó de la serra que puja i obliga a baixar de la bici i empènyer durant menys de 5 minuts. Després ja millora i es fa dalt de la bici, s'eixampla i es fa pista, en pla trobem una cruïlla i un indicador del camí de la Font del Pèlic, es va per aquest cap a l'esquerra, deixant el camí de la carena de la serra.

Poc més endavant es troba un nou trencall amb indicador, es deixa el camí ample i ja s'agafa el corriol net i fantàstic que davalla cap a la Font del Pèlic, al·lucinant!!

S'arriba a la Font del Pèlic on no recomano omplir aigua en principi ja que com el nom indica es tracta d'un "pèlic", un toll, i l'aigua està bastant estancada, no hi ha una font de les "clàssiques", l'aigua brolla pel barranc i s'entolla. Pels voltants hi ha una caseta de pedra i uns bancs, el lloc és bastant feréstec.

De la font en avall el senderó es torna una mica més pedregós però és igualment bo i es baixa bé tret d'alguns punts més rocosos i trencats on caldrà posar peu a terra.

La part baixa té algun punt on es passa bastant enlairat sobre el barranc però no hi ha cap problema ni perill si es va amb compte.

S'acaba el llarg i bonic sender i es troba una pista que cal seguir per la dreta pujant fins trobar la carretera de Pradell, per l'esquerra a poc més de 300 metres tenim el poble de Pradell i per la dreta es puja a la carretera N-420 i al coll de la Teixeta. Vaig un moment al poble i després enrere i cap a la N-420.
En trobar la ctra. nacional, la segueixo per la dreta fins el coll de la Teixeta.

Des de la Teixeta agafo la carretera de Duesaigües i al cap de poc un camí a la dreta que s'enfila amb ganes fins els colls del Vicari, situats sota els cingles de la serra de Pradell. Després ja toca baixar fins trobar a l'esquerra el trencall on s'agafa el corriol de Duesaigües o camí de la Xurivia. M'he trobat una cadena i un cartell amb prohibició de pas de motos i bicicletes, i un de propietat privada. Això recordo que ja ho esmentava en Flonjall en una de les darreres rutes que va passar per aquí. Sembla que s'han volgut apropiar del pas d'un camí que ja existia de fa molts anys, el pas de motos per suposat que està prohibit en un camí així, tal com està regulat per llei, però no pas el de bicicletes de moment, algú a mig esborrat el dibuix de la bcicleta...

Decideixo passar-hi, si em trobo el propietari i diu alguna cosa ja miraré de parlar i explicar-me.

La baixada per aquest corriol no cal dir que és ben espectacular, una de les millors dels voltants, sobre terreny de pissarres majoritàriament. Es baixa força bé, però cal vigilar en algun punt on hi ha un escórrec i en algun on hi ha més pedra solta. Sortirem a la pista d'accés al mas de la Xurivia, la seguirem davallant fins un indret on hi ha 2 grans xiprers, un té una soca espectacular, som al coll dels Xiprers. El camí s'agafa a mà esquerra entremig dels dos arbres, es un corriol que baixa decidit molt guapo, té algun punt delicat algo desfet on cal vigilar. Després es fa camí ample i continua davallant fort cap a Duesaigües on arribem després de passar sota el característic viaducte del tren.

De Duesaigües a Mont-roig es fa pels camins habituals, passant primer vora el pantà de Riudecanyes, després camí dels Molins, riera, enllaç camí de Mont-roig,etc...

Temps de recorregut en moviment: 4h 9 min.

CARTOGRAFIA:

Camins del Baix Camp (Ed. Piolet) : E 1:30.000
La Baronia d'Escornalbou (Ed. Piolet): E 1:20.000

BIBLIOGRAFIA:

Les Rutes del Baró.19 caminades per la Baronia d'Escornalbou. Autor: Jordi Foraster .Ed. Piolet.