Muntanya de Sant Julià: Castellum Fractum, fortí de Sant Julià, ermita dels Sants Metges

Comencem al centre de Girona i ens dirigim cap al nord pel carrer Ciutadans, travessem l'Onyar, anem cap al carrer Major de Sarrià de Ter, i anem seguint les marques del camí de Sant Jaume, fins arribar a Sant Julià de Ramis. Pugem per la carretera asfaltada, passant pel fortí de Sant Julià actualment en obres, fins arribar a l'ermita dels Sants Metges. Seguim el caminet per arribar al Castellum Fractum, d'època romana. Baixem per una pista forestal, amb opció de retallar per trialeres, fins al pla on trobem un encreuament senyalitzat del camí de Sant Jaume, on trenquem a la dreta. Anem seguint vorejant el riu Ter fins retrobar el camí d'anada, per tornar al punt d'inici. El desnivell positiu és d'uns 250 metres.

"El paratge de la muntanya de Sant Julià de Ramis és un dels més rellevants de Catalunya pel que fa a l’interès científic i patrimonial degut a l’elevada concentració de jaciments que parlen d'una ocupació continuada des del paleolític fins a la contemporaneïtat. La muntanya ha estat històricament un punt estratègic que ha permès l’establiment dels humans i, a la vegada, controlar-ne el seu pas. Limita amb la plana empordanesa, a llevant, i amb la de Girona, a ponent. Al sud, el Ter hi ha solcat un congost que va permetre als romans fer-hi passar la Via Augusta i, quan el desenvolupament del territori ho va exigir, la carretera i el ferrocarril. El Puig de Sant Julià es troba situat a 200 metres d'altitud, en el punt que uneix la serralada de l'interior amb les Gavarres, separades pel congost del Ter. Es troba a prop de l'església dels Sants Metges, on també hi han vestigis ibèrics i romans. Aquests són d'època ibèrica (des del segle V aC fins el I aC), amb vestigis del segle VI aC. Es tracta d'un poblat tipus "Oppidum" amb un tram de muralla i cabanes retallades a la roca seguint el desnivell. Posteriorment els romans hi establiren un castell, aprofitant l'estructura ibèrica, ja que des d'allà es domina perfectament el recorregut de la Via Augusta. S'hi han trobat abundants restes de l'època baix-imperial compresa entre el segle IV i VII. Al peu mateix del puig hi ha, també, diferents camps de sitges. Al perímetre que ara ha quedat protegit es comptabilitzen una quinzena de jaciments que abasten des del paleolític del Cau de les Goges fins a la modernitat del Castell Fortí, amb troballes com ara la cova sepulcral de Sant Vicens (edat del bronze), el Cau de les Goges, el sitjar ibèric del Bosc del Congost, la vil·la romana de la Casa del Racó, el Castellum Fractum, el cementiri medieval, l’església paleocristiana o els Sants Metges."(http://ca.wikipedia.org/wiki/Muntanya_dels_Sants_Metges)