Muntanyola-St. Cugat de Gavadons-Masia Tresserres-Muntanyola Park

Ruta circular que parteix del municipi de Muntanyola i s'enfila fins arribar a la granja de Sant Cugat de Gavadons.
Tot seguit, enganxa un camí de molta pedra que baixa intensament fins la vall i després es torna a enfilar fins topar amb un mas abandonat, Tresserres. Just al davant també hi ha la masia Vilafort, sense ús i en molt mal estat.
Finalment, es torna al punt d'inici, Muntanyola, ja que el camí puja fins la residència canina Muntanyola Park i enllaça amb les Rústiques i Fontanelles.
-
CURIOSITAT:
El gran mas de Tresserres es coneix també com "La casa de les bruixes" per una llegenda de quan la casa era habitada, durant els segles XVIII i XIX. És la següent:
"Hi havia una vegada un home que va passar la nit a Tresserra i, ja de matinada, va sentir arrossegar cadenes per l'empedrat de l'entrada. Creient que era de dia, es va llevar i, en obrir la finestra, va veure que encara era fosc. Va escoltar per saber si estava somiant o si, de debò, havia sentit cadenes arrossegant. De cop va sentir una veu que deia:
-On és en Joan?
-A la cort dels bous- deia una altra veu.
Ell sabia que no hi havia ningú que es digués Joan a la casa i va restar perplex. Al cap de poc va tornar a sentir les mateixes veus i el mateix ròssec de cadenes. Va sortir de la cambra amb una espelma que tenia i va voler esbrinar què era el que passava quan, de sobte, una bufada misteriosa li va apagar l'espelma. Esfereït va tornar a la cambra, d'on no va sortir fins que va ser de dia.
Aquell mateix matí, en trobar els de la casa, va veure que aquests es comportaven d'una manera tan natural que semblava com si ningú més no hagués sentit res. Preocupat i volent aclarir les coses va preguntar:
-Que heu sentit algun afany aquesta nit?
-No
-Es que m'ha semblat sentir un soroll.
-No en feu cas, aquesta casa ressona molt!
No va preguntar res més. Només tenia ganes d'anar-se'n com més aviat millor i així ho va fer.
En comentar amb els veïns l'anècdota va rebre una resposta que el va treure de dubtes.
Aquesta fou la següent:
A Tresserra hi havia una ànima en pena. A la nit se senten veus i cadenes, sobretot quan hi ha algun foraster. Heu vist aquella mà que hi ha a la paret de l'escala. Doncs no s'esborra amb res, ni amb calç ni rascant-la, i si sembla que s'ha esborrat, al cap de poc torna a aparèixer. Diuen que està marcada amb sang.
Anys després, fent obres, varen trobar un home enterrat a la cort dels bous, que varen portar al cementiri. Des de llavors mai més s'han sentit les veus ni les cadenes i aquella mà no l'ha vist mai més ningú".