Olesa-Collbato-Monistrol-La Portals-Bcn MerenGhost

Can Jorba

Can Maçana

Can Maçana

Collbato

ESPLUGUES

Font de l'avenç

Molins de Rei

Monistrol

Olesa de Montserrat

Pont del Diable

Pont del Diable és una obra del municipi de Martorell (Baix Llobregat) declarada bé cultural d'interès nacional. És un pont d'origen romà, situat entre Martorell i Castellbisbal sobre el riu Llobregat, unint dues comarques, la del Vallès Occidental i la del Baix Llobregat. La seva gestió i conservació depenen del Museu Municipal Vicenç Ros. L'arc triomfal d'època romana, molt degradat malgrat la restauració de què fou objecte el 1928, és una obra declarada bé cultural d'interès nacional. El pont pròpiament dit és el fruit, en el seu estat actual, de diverses reconstruccions. D'època romana conserva els fonaments, als estreps d'ambdues bandes. Juxtaposat al parament romà hi ha el carreuat romànic, molt clar, i restes de la reforma gòtica posterior. El pont, bastit a finals del segle XIII (1283), consta de dos arcs desiguals, de volta apuntada. El pont gòtic fou restaurat el 1768 i el 1933, destruït durant la guerra civil i reconstruït els anys 1950. La reconstrucció moderna correspon a la part superior, al carener el pont, amb l'arc central i l'aixopluc superior. L'aparell romà és encoixinat, gran i duu com a document epigràfic les marques de les legions que hi treballaren. L'aparell romànic, juxtaposat, és de carreus més petits col·locats en filades regulars. L'accés al pont es feia mitjançant un arc triomfal, situat avui dins el terme municipal de Castellbisbal (ja que el riu delimita els dos municipis), construït al mateix temps que el pont, i que es troba molt degradat malgrat la restauració de què fou objecte el 1928. És molt possible que hi hagués un altre arc similar a l'altre costat del pont, però no s'ha conservat.[ D'origen romà, formava part de la via Augusta i va ser construït l'any 10 aC per ser transitat per carros de bous, amb una llargada de 130 metres, una calçada ampla i pràcticament horitzontal, com es pot veure en els extrems, i amb una pilastra enmig del llit del riu. De l'època romana es conserven els estreps del pont, fets amb grans carreus amb inscripcions de les legions que hi van treballar, i un arc triomfal honorífic al marge esquerre, probablement del segle II. Fins al segle XIV va ser l'únic pont de la vall baixa del Llobregat. La batalla d'Ad Pontes fou un enfrontament militar entre musulmans i francs a la rodalia del pont suposadament el 792, abans de l'absència del rei Lluís el Pietós, que va anar a Itàlia. El pont va ser destruït pel riu, que es va endur el pilar central, i està documentada una reconstrucció de l'any 1143. Posteriorment es va reconstruir com a pont gòtic amb un sol arc, obra iniciada el 1283 i acabada als voltants del 1295, sota la direcció de Bernat Sellés, amb dos arcs ogivals, el major de 21 metres d'alçada i 43 d'amplada, per evitar l'efecte de les riuades. El nou perfil i la menor amplada ja no eren adients per la circulació rodada, però sí per al transport amb bèsties de càrrega, molt més emprat a l'edat mitjana. Pont del Diable, entre els moderns passos a desnivell, fou restaurat el 1768 per l'enginyer militar Juan Martín Cermeño. El gener del 1939 l'arc central va ser destruït per l'exèrcit republicà en retirada, i va ser reconstruït el 1963, mantenint l'estructura gòtica del 1283. El pont de Martorell, conegut popularment com a Pont del Diable i antigament com a Pont de Sant Bartomeu, és un pont d'origen romà, de finals del segle I aC, refet en època gòtica (entre 1283 i 1295) i reconstruït després de la guerra civil, data en què fou volat. El pont fou construït sobre el Llobregat i donava pas a l'antiga Via Augusta. A l'estrep occidental del pont hi ha un conjunt de 17 marques epigràfiques (al parament romà), gravades als carreus encoixinats, en ambdós costats. Dotze corresponen a legió quarta macedònica, tres a la sisena victoriosa i dues a la desena gèmina. La coincidència de les marques d'aquestes legions permet d'afinar la cronologia romana del port entorn dels anys 9-8 aC, segons estudi de M. Mayer, I. Rodà i G. Fabre. Això coincideix amb la data de remodelació de l'antiga Via Hercúlea, des d'aleshores coneguda com a Via Augusta, i que cal datar en aquests anys, tal com sabem per altres fonts (pedres mil·liars). L'obra romànica és més difícil de datar, tot i que podria ser immediata al 1143, quan se sap que una forta riuada destruí el pont. Una nova destrucció i reconstrucció tingué lloc el 1283. El pont gòtic fou reconstruït a la dècada del 1950 a càrrec de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs.

Sant Feliu del LLobregat

Sant Just

Vinya Nova