Olost-Sant Boi del LLuçanes-Santa Creu dels Jotglars-Olost CCHorta 24/9/15

ERMITA DE SANTA LLUCIA

Capella romànica situada a 50 metres del mas del Colomer i des d'on s'observa una àmplia panoràmica de la Plana de Vic i els Pirineus. És coneguda des de 1190. És un edifici molt transformat (1757, 1887, 1947), que conserva íntegra la nau i l'absis romànic del segle XII. L'església actual (del segle XVIII) és de planta rectangular; consta d'una sola nau, separada del presbiteri mitjançant una reixa, i decorada de manera senzilla en estil barroc.

LLacuna-Riera de Sorreig

Riera de Sorreig

OLOST

Olost és un municipi de la comarca d'Osona, a l'altiplà del Lluçanès.

Perafita

Perafita és un municipi de la comarca del Lluçanès. El topònim "Perafita" prové del llatí "Pedra Ficta", que etimològicament vol dir "pedra-fita", és a dir, pedra col·locada en un indret per indicar la terminació d'una propietat o territori. El nom del poble, doncs, fa pensar en l'antiga existència d'algun megàlit o pedra dreta erigida o aprofitada per delimitar les propietats. Malauradament, el lloc de Perafita és dels menys documentats del Lluçanès pel que fa a l'època immediatament posterior a la repoblació. Les primeres notícies són de l'any 909, quan surt esmentat el poble com a límit de la parròquia d'Olost, però l'església de Sant Pere no és esmentada fins al final del segle XI. Cap a l'any 1300, la població es va anar aglutinant al voltant d'aquesta església romànica. Perafita cresqué notablement en el transcurs del temps i es convertí de gran vigria comercial i artesanal. A la segona meitat del segle XVI, per exemple, hi havia, segurament entre d'altres aquests serveis i professions: hostaler, paraire, sabater, picapedrer, fuster, teixidor, barreter, sastre, mestre de cases, moliner... De totes aquestes professions, la de paraire era la més important: constituïa la base de la producció, sense comptar, és clar, la pagesia, que aquí com a tota la comarca, era veritable puntal econòmic de l'època. Contribuí també a aquest augment de la població la immigració de gascons i llenguadocians que es produí durant els segles XV i XVI. El 1686 Perafita tenia 70 cases juntes i 16 pagesies habitades, però en arribar el segle XVII, durant els fets de la Guerra de Successió fou incendiada en l'operació de repressió realitzada pel filipista Comte de Montemar. La població, però es va refer aviat i el 1787 ja comptava amb 439 habitants; el punt culminant es va assolir el 1860 amb 746 habitants. Avui dia Perafita és un poble que manté un cens de disminució atenuada (350 habitants), però que es manté viu amb el continu arranjament del seu patrimoni, pavimentació i arranjament de carrers, reformes a les cases antigues, i noves obres d'habitatges com a segones residències.

Roure de la Senyora

És, sens dubte, el patrimoni natural més important de la població. Arbre monumental protegit i inventariat per la Generalitat de Catalunya, es troba prop del mas el Vilar, a 840 m. d'altitud. És un roure centenari de grans proporcions, 15 m. d'alçària, 4 m. de volt de canó i 30 m. de diàmetre de capçada, i pertany a l'espècie Quercus Humilis. És un dels indrets més visitats de la població per l'incomparable marc paisatgístic en el que es troba i per la seva pròpia bellesa i majestuositat. Tipus de punt d'interès: Arbre Municipi: SANT BOI DE LLUÇANÈS Situació: El Vilar de Sant Boi Gestió: El Vilar de Sant Boi

Sant Bartomeu del Grau

Sant Bartomeu del Grau és un municipi de la comarca d'Osona. Està situat a l'oest de Vic, a l'altiplà del Lluçanès.

SANT BOI DE LLUÇANES

Sant Boi de Lluçanès és un poble i municipi de la comarca del Lluçanès, si bé adscrit administrativament a la d'Osona. Està situat a l'extrem nord-est de la lluçanenca, i al nord-oest de l'osonenca.

Ermita de SANT ROC

Santa Creu dels Jutglars

Santa Creu de Jutglar es una localidad del municipio de Olost, en la comarca de Osona, provincia de Barcelona (España). Se halla en el cruce entre las carreteras locales BV-4342 que la conecta con Santa Eulalia de Puigoriol y la BV-4653 de Perafita a Prats de Llusanés.