Os de Balaguer- Cova els Vilars - Tartareu

La font Vella

Antic rentador i font d’aigua de la població d’Os de Balaguer. L’escultor Leandre Cristòfol, fill de la vila, en va fer un baix relleu que es troba al museu de Lleida. Actualment en ruïnes es conserven en peu un mur de pedra i quatre pilars ceràmics amb arestes de vigues de fusta que formaven la coberta, i les piques dels rentadors. Accés: A través de l’Avinguda Leandre Cristòfol a l’encreuament amb el Carrer de la Font Vella al capbaix d’aquesta hi trobem una parcel·la amb les restes de la Font Vella.

Esglèsia parroquial St. Miquel

L’església apareix a la documentació des de l’any 1108. Poc després, el 1116, el vescomte d’Àger, Guerau Ponç II de Cabrera la dona a l’abadia d’Àger. L’actual edifici és un temple plenament barroc bàsicament del segle XVIII que no conserva testimonis del seu origen medieval. El 29 i 30 de setembre i l’1 d’octubre de 1769 es van organitzar unes solemnes festes per tal de celebrar la benedicció d’aquesta magna església; les cròniques descriuen com la vila d’Os està joiosa perquè en els primers dies de setembre d’aquell any s’han acabat les obres.

Mirador d'Os de Balaguer

Restaurant Ca la Nina

La cuina del restaurant Nina es tradicional catalana, amb especialitas com els bolets, les trumfes i el foie. Al restaurant, també preparen paelles, arròs i fideuà per emportar-se.

Castell d'Os de Balaguer 'Malignum Castrum'

El castell, de grans proporcions, amb els basaments primitius corresponents a una fortalesa sarraïna del segle IX utilitzada per a la defensa de la frontera amb els carolingis, fou conquerit pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera el 1116, passà a formar part del comtat d’Urgell, a mitja s. XVI era propietat de la família Siscar fins la desamortització del s. XIX. Hi destaquen una torre cilíndrica del segle XIII, un fragment de muralla i algun portal adovellat. Actualment es troba en fase de restauració. D’origen àrab, està documentat ja l’any 1036. En les restes del castell podem veure tres moments constructius ben diferenciats. En un primer moment, es contruí un gran recinte que en part s’ha conservat, i segurament algunes dependències interiors, que gairebé no han arribat fins a nosaltres. En un segon moment, en època gòtica, s’edificà un casal a l’angle nord-est del recinte. Finalment, en època moderna i contemporània s’amplia aquest casal i s’hi féu una capella i és reaprofità com a cripta part d’una estructura gòtica. En el castell i els seus voltants s’hi localitza ceràmica que va des d’època andalusí fins a època moderna. Actualment està molt desfigurat, sense que es pugui concretar la seva estructura primitiva. Restes del recinte emmurallat d’època moderna i contemporània i s’hi construí una capella i una cripta. Conserva, encara, part del recinte emmurallat de la fase andalusina: provist de torres semicirculars de franqueig, amb una tècnica constructiva d’encofrat, emprant, emperò, pedra i argamassa. Situat al cim d’un turó, damunt del poble d’Os de Balaguer. Controlava la part alta del riu Farfanya.

Font de Sant Pitot

Font monumental (1700), pariona de les de Bellpuig de les Avellanes, Castelló i Algerri. Resta en peu l’edificació principal de la font que data del s.XVIII. Han desaparegut els antics abeuradors dels animals. És de planta rectangular amb un espai interior en volta de canó i cobert a dues aigües. Coronant la font apareix una estàtua de Neptú al centre flanquejat per dos gerros amb motius florals. Cap als anys 60 es va enderrocar els antics abeuradors i van rejuntar les pedres amb ciment. Accés: al encreuament dels carrers de La Seda, Sant Antoni i carret Font Vella, dins el Casc Antic del nucli d’Os de Balaguer.

Cova dels Vilars

La cova dels Vilars és on es troben pintures rupestres que representen un total de vint-i-nou figures i símbols, que foren fetes possiblement durant l’edat de bronze (1800-650 aC). S’hi pot arribar a peu seguint un camí senyalitzat. Es conserva la base d’una murada o tanca en pedra seca poc o gens desbastada, d’amplada important, i al seu interior, petites estructures d’aterrassament i restes de construccions en pedra. Restes materials: ceràmica a mà, de gra gruixut, similar a la tribada en la resta d’assentament del bronze del terme d’Os de Balaguer. Restes arqueològiques: A banda de les restes constructives abans esmentades, es possible que es conservin estrats arqueològics “in situ”, però probablement escassos degut als treballs de repoblació de la zona i a la intensa erosió que ha sofert aquesta vessant, que pràcticament ha quedat en roca nua. Accés: Seguir les indicacions per a arribar a la Cova dels Vilars. Tot just abans d’arribar-hi cal seguir la sendera que surt cap a l’esquerra, remuntant el barranc pel seu marge esquerre (sendera molt utilitzada pels escaladors). En deixar enrrera els penyasegats que van quedant a la nostra dreta i remuntar la petita vessant més suau orientada a Sud-Est, arribem a un collet. Seguim avançant, ara ja camp a través en direcció N fins creuar el tàlveg, trobant el jaciment en la vessant de solana d’aquest barranquet.

Casa Rural 'El molí de Tartareu'

Casa rural aïllada en el *Montsec, (serra del prepirineu de Lleida) en la Noguera. El molí de Tartareu és una masia rural, situada en un lloc privilegiat per als amants de la naturalesa, envoltada de boscos de roures, alzines i camps de cultiu, on descansar i tenir tranquil·litat, podràs escoltar la diversitat d'ocells que existeixen a la zona i observar a la nit un cel nocturn únic, on descobrir el firmament.

Esglèsia de l'Assumpció de Tartareu

L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció; la primitiva església, al castell, fou atorgada el 1083 a Santa Maria de Solsona. Al s. XVIII, el domini temporal i espiritual del lloc pertanyia al monestir de Bellpuig de les Avellanes..

Esglèsia St. Miquel de Tartareu i ruïnes del Castell de Tartareu

La capella romànica de SantMiquel, amb absis semicircular amb finestra central. Pel maig de 1991 es van dur a terme excavacions arqueològiques que han deixat al descobert el que deuria ser la primera església romànica de Tartareu que data del segle XII o primera meitat del segle XIII i que segons les primeres hipòtesis és un annex del primer castell cristià, conquerit als musulmans entre el 1070 i el 1073. A més de les restes d’aquesta primitiva ermita romànica, els arqueòlegs també van trobar diversos enterraments medievals del segle XII al segle XIV. La zona de la prospecció es troba just a sota de l’església de SantMiquel, restaurada. Fou el primer lloc de culta cristià de la zona i l’ermita més antiga. El castell de Tartareu, d’origen àrab, fou conquerit per Ermengol I d’Urgell entre el 1076 i el 1078, i el dit comte el cedí a Ramon Berenguer d’Àger. Aquest, el 1158, pel seu testament, el cedí a la seva filla. El lloc fou cedit en senyoria als premonstratesos de Bellpuig de les Avellanes, però sota la sobirania dels comtes d’Urgell, fins que, liquidat el comtat, el 25 de desembre del 1415, el domini superior fou venut a Olf de Pròixida, conseller i cambrer de la reina, per 2 000 florins d’or. Al segle XVII el lloc encara pertanyia a Bellpuig de les Avellanes.