Osor - Santa Creu d'Horta - El Sobirà - Font dels Abeuradors

Una ruta espectacular per les Guilleries, on no saps què et sortirà, si una dona d'aigua o un bandoler. El punt d'inici d'aquesta ruta és Osor, on hi ha un espai per aparcar al davant de l'Ajuntament.

Es comença la ruta cap a la zona esportiva, que es passa de llarg es continua pel camí asfaltat i quan s'acaba, cal girar a la dreta, travessar un pont i anar a la carretera GI-542, seguir-la cap a Anglès uns centenars de metres i aviat es veu un trencall senyalitzat que indica Santa Creu d'Horta i el Sobirà. Es pren aquesta pista.

Comença aquí una bona pujada, per una pista en bon estat, cosa que la fa més assequible. La pujada és llarga i hi ha moments que també és dura, sort que està sempre coberta d'un bosc espès que la deixa a l'ombra. Més o menys a mitja pujada, es troba la font del Verder i aquest primer tram dur i exigent, acaba al coll del Cirerer. Al coll, si es gira a la dreta s'arriba al Sobirà molt més ràpid, però la ruta no va per aquí, sinó que fa una mica de volta per passar-ho més bé.

Del coll cal continuar recte, ara la pista és favorable, es passa un primer mas i de seguida s'arriba a Santa Creu d'Horta. Es continua per la pista, ara ja en clara baixada, es passa el mas de Ca n'Iglésies (foto 4) i després d'un altre mas anomenat La Molina. Poc després, en una llarga recta hi ha el trencall per visitar el roure de Ca n'Iglésies, val molt la pena deixar la bici i acostar-se a aquest arbre monumental, i l'adjectiu no li és sobrer.

Es continua la pista, que va pujant amb molta suavitat, fins que s'arriba a l'Espinau. Es passa el mas i se segueix per la pista, es passa per un mas anomenat la Fàbrica i la pista comença a pujar. Després d'una corba es veu el Sobirà, encimbrellat damunt del camí, però encara es trigarà a arribar-hi. La pista arriba a un collet, on també arriba la pista que sortia del coll del Cirirer. Es gira a l'esquerra, es passa pel costat d'un mas i es va fins al Sobirà, que és una taverna de dijous a diumenge i que té la fama de ser el mas més gran de Catalunya.

Es deixa el mas a l'esquerra, es remunta la pista i sempre en pujada s'arriba fins la deu d'aigua del Sobirà. A partir d'aquí la pista està com asfaltada, fa bona baixada, però és més perillosa perquè hi passen molts camions que van a buscar aigua. Cal estar ben atents. Per aquesta pista es passa un trencall que porta a l'ermita del Pedró i la baixada s'acaba a la font dels Abeurdors.

De la font, cal prendre el camí que puja cap a Sant Miquel de les Formigues, i de nou cal fer pujada. Després d'uns centenars de metres, cal deixar la pista principal i prendre'n una altra a la dreta, que és molt més exigent, fins que s'arriba al capdamunt, on es troben marques de GR. A partir d'aquí comença una llarga baixada fins a Osor per un pista estreta i amb trams amb molt mal estat, també amb molt de desnivell. Durant la baixada es troba el Mas Gelats, i ja gairebé al final, quan s'ajunta amb la carretera d'Osor, hi ha Can Baier, amb una alzina de tronc buit, i poc després una font.

Un cop a la carretera, es gira a l'esquerra i es va fins a Osor i en aquest poble cal fer una mica de ruta a dins, sobretot creuar el pont medieval. I tornar al punt d'inici, des de l'altre costat de la riera.

És una ruta físicament exigent, amb molts trams de pujada, alguna dura, i quan hi ha baixada tampoc es pot anar ràpid. Per això la qualifico com a moderada. Pel que fa a l'orientació, doncs seguir el track va molt bé, jo ho he fet a partir d'una ruta proposada per l'usuari avipep. També cal dir, que en la majoria de trencalls importants hi ha indicacions, així com marques de diferents itineraris que hi ha a la zona (Ruta de les 10 ermites, GR176, pujada a Sant Miquel de les Formigues...)