(PE) Pobles de la Provincia de Girona (51) Palol de revardit-Camós-Cornellá de Terri.

Sant Pau

Sant Pau

Palol de Revardit

Palol de Revardit es un municipio de la provincia de Girona, Catalunya, situado en la comarca del Pla de l'Estany, al sur de Banyoles. Además de la capital municipal, incluye los núcleos de Riudellots de la Creu y San Martín de la Mota.El conjunto de este territorio ha tenido un poblamiento antiguo, como lo demuestra la existencia del dolmen neolítico de la Mota y también en otros lugares se han encontrado testigos de ocupación de la época romana: tejas, ánforas, vidrios, cerámica y monedas. Tiene una superficie muy extensa de bosques suaves, pinos y encinas, hecho que, con la combinación controlada de edificaciones, conforma un paisaje natural privilegiado, y que anima a recorrerlo sea a pie o en coche. El castillo: Los orígenes de este castillo los encontramos el año 1075 que murió el obispo Bernat Bernat de Carcasona, hijo de Cornellá del Terri y personaje de una gran relevancia que se encontraba de viaje por estas tierras.Actualmente, de este castillo, restan lienzos de muralla y fragmentos del edificio principal que hoy se ha convertido en masía. Destaca, pero, la torre gótica, cuadrada, de considerable anchura y alzada que sobresale delante mismo de la iglesia de San Miguel y que pese a su austeridad es una construcción espectacular. Más separada hay una antigua torre circular que formaba parte de este recinto. El pozo de hielo: El pozo de hielo de Palol es una construcción singular, previsiblemente de los siglos XVII y XVIII y es uno de los más grandes de estas características en toda la comarca del Pla de l'Estany. Tiene una profundidad de unos 10,45 metros y un diámetro de 8,35 metros. Su muy buen estado de conservación hace pensar que se aprovechara, posiblemente, para el comercio del hielo. Este pozo de hielo tiene las oberturas laterales, que eran las más corrientes. Además, algunos pozos tenían de cenitales. Era un pozo bastante sepulto y, a veces, se construían totalmente bajo tierra, por ganar aislamiento. La pared de piedra con una planta circular es la más habitual en la mayoría de estos pozos. Palol de Revardit és un municipi de la província de Girona, Catalunya, situat a la comarca del Pla de l'Estany, al sud de Banyoles. A més de la capital municipal, inclou els nuclis de Riudellots de la Creu i Sant Martín de la Mota.El conjunt d'aquest territori ha tingut un poblament antic, com ho demostra l'existència del dolmen neolític de la Mota i també en altres llocs s'han trobat testimonis d'ocupació de l'època romana: teules, àmfores, vidres, ceràmica i monedes. Té una superfície molt extensa de boscos suaus, pins i alzines, fet que, amb la combinació controlada d'edificacions, conforma un paisatge natural privilegiat, i que anima a recórrer sigui a peu o en cotxe. El castell: Els orígens d'aquest castell els trobem l'any 1075 que va morir el bisbe Bernat Bernat de Carcassona, fill de Cornellà del Terri i personatge d'una gran rellevància que es trobava de viatge per aquestes tierras.Actualmente, d'aquest castell, resten llenços de muralla i fragments de l'edifici principal que avui s'ha convertit en masia. Destaca, però, la torre gòtica, quadrada, de considerable amplada i alçada que sobresurt davant mateix de l'església de Sant Miquel i que malgrat la seva austeritat és una construcció espectacular. Més separada hi ha una antiga torre circular que formava part d'aquest recinte. El pou de gel: El pou de glaç de Palol és una construcció singular, previsiblement dels segles XVII i XVIII i és un dels més grans d'aquestes característiques a tota la comarca del Pla de l'Estany. Té una profunditat d'uns 10,45 metres i un diàmetre de 8,35 metres. El seu molt bon estat de conservació fa pensar que s'aprofités, possiblement, per al comerç del gel. Aquest pou de gel té les obertures laterals, que eren les més corrents. A més, alguns pous tenien de zenitals. Era un pou bastant soterrat i, de vegades, es construïen totalment sota terra, per guanyar aïllament. La paret de pedra amb una planta circular és la més habitual en la majoria d'aquests pous.

Veïnat de Can Pedrers

Camós

La historia de Camós gira en torno a la edificación y conservación de las dos iglesias - San Vicente y Santa María - y del inicio del culto y devoción de Santa Magdalena de Nuevas. El lugar de San Vicente de Camós ya está documentado en 1019 en la donación que Ramón Bonhom hizo en lla canónica gerundense, de tierras que estaban ubicadas en estos lugares. En 1334, el abad de Banyoles se había apoderado, sin títulos legítimos, de la jurisdicción de San Vicente y Santa María de Camós. En 1372 ya son documentados los dos núcleos de población actuales en ocasión de redimir un impuesto sobre los animales al rey Pedro el Ceremonioso. En 1586 la peste y otras enfermedades infecciosas asolan fuertemente Sant Vicenç de Camós y Palol de Revardit. Finales del siglo XVII, los Camosins viven de cerca los sobresaltos de la guerra con los franceses. Los francos cometían todo tipo de excesos, en Camós, cogían trigo de la gente para dárselo a los caballos, robaron las campanas de la iglesia y las rompieron. A principios de marzo de 1695, intentaron quemar las dos parroquias de Camós y todo el valle e incendiaron algunas casas. El término de Camoes era, en 1698, una alcaldía real y la cabeza de municipio era la antigua parroquia: San Vicente de Camós. El aumento de población más importante se dio a finales del siglo XIX para bajar de repente y volverse a rehacer hacia el tercer decenio del siglo XX. Durante la Guerra Civil (1936-39), se produjo un flujo migratorio de jóvenes hacia la ciudad de Banyoles para dedicarse a actividades industriales y comerciales, en detrimento del trabajo agrícola de su lugar de origen. La història de Camós gira al voltant de l'edificació i conservació de les dues esglésies - Sant Vicent i Santa Maria - i de l'inici del culte i devoció de Santa Magdalena de Noves. El lloc de Sant Vicenç de Camós ja està documentat en 1019 en la donació que Ramon Bonhom va fer en lla canònica gironina, de terres que estaven ubicades en aquests llocs. En 1334, l'abat de Banyoles s'havia apoderat, sense títols legítims, de la jurisdicció de Sant Vicent i Santa Maria de Camós. En 1372 ja són documentats els dos nuclis de població actuals en ocasió de redimir un impost sobre els animals al rei Pere el Cerimoniós. En 1586 la pesta i altres malalties infeccioses assolen fortament Sant Vicenç de Camós i Palol de Revardit. Finals del segle XVII, els Camosins viuen de prop els sobresalts de la guerra amb els francesos. Els francs cometien tot tipus d'excessos, a Camós, agafaven blat de la gent per donar-lo als cavalls, van robar les campanes de l'església i les van trencar. A principis de març de 1695, van intentar cremar les dues parròquies de Camós i tota la vall i van incendiar algunes cases. El terme de Camoes era, en 1698, una alcaldia real i el cap de municipi era l'antiga parròquia: Sant Vicenç de Camós. L'augment de població més important es va donar a finals del segle XIX per baixar de sobte i tornar-se a refer cap al tercer decenni del segle XX. Durant la Guerra Civil (1936-39), es va produir un flux migratori de joves cap a la ciutat de Banyoles per dedicar-se a activitats industrials i comercials, en detriment del treball agrícola del seu lloc d'origen.

Corts

Corts

Pujals dels Cavallers

Cornellà de terry

Cornellà del Terri es un municipio de la comarca del Pla de l'Estany, en la provincia de Girona (Catalunya). Se sitúa entre Bañolas y Gerona.Además de la capital municipal, incluye los núcleos de Borgoñá, Corts, Pont-xetmar, Pujals dels Cavallers, Pujals dels Pagesos, Ravós del Terri, San Andrés del Terri, Santa Leocadia del Terri y Sords, la mayoría de las cuales cuentan con iglesias de estilo románico.Es importante su "Festa de l'Arbre" ('fiesta del árbol') i su "Ball del Cornut de Cornellà de Terri" ('baile del cornudo') que cada lunes de Pascua se celebra en esta localidad. Cornellà del Terri és un municipi de la comarca del Pla de l'Estany, a la província de Girona (Catalunya). Se situa entre Banyoles i Gerona.Además de la capital municipal, inclou els nuclis de Borgonya, Corts, Pont-Xetmar, Pujals dels Cavallers, Pujals dels Pagesos, Ravós del Terri, Sant Andreu del Terri, Santa Leocadia del Terri i Sords, la majoria de les quals compten amb esglésies d'estil románico.Es important la seva "Festa de l'Arbre" ('festa de l'arbre') i el seu "ball del cornut de Cornellà de Terri" ('ball del cornut') que cada dilluns de Pasqua se celebra en aquesta localitat.

Puente peatonal sobre la C-66