Activity

(PE) RESTAURANTES (09).-Del Restaurante Can Miá de Palol de Revardit a Sarrià de Dalt por Cornellá del Terri

Download

Trail photos

Photo of(PE) RESTAURANTES (09).-Del Restaurante Can Miá de Palol de Revardit a Sarrià de Dalt por Cornellá del Terri Photo of(PE) RESTAURANTES (09).-Del Restaurante Can Miá de Palol de Revardit a Sarrià de Dalt por Cornellá del Terri Photo of(PE) RESTAURANTES (09).-Del Restaurante Can Miá de Palol de Revardit a Sarrià de Dalt por Cornellá del Terri

Author

Trail stats

Distance
14.23 mi
Elevation gain
574 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
955 ft
Max elevation
531 ft
TrailRank 
41
Min elevation
152 ft
Trail type
One Way
Time
3 hours 14 minutes
Coordinates
2000
Uploaded
September 25, 2014
Recorded
September 2014
Be the first to clap
Share

near Palol de Revardit, Catalunya (España)

Viewed 1726 times, downloaded 11 times

Trail photos

Photo of(PE) RESTAURANTES (09).-Del Restaurante Can Miá de Palol de Revardit a Sarrià de Dalt por Cornellá del Terri Photo of(PE) RESTAURANTES (09).-Del Restaurante Can Miá de Palol de Revardit a Sarrià de Dalt por Cornellá del Terri Photo of(PE) RESTAURANTES (09).-Del Restaurante Can Miá de Palol de Revardit a Sarrià de Dalt por Cornellá del Terri

Itinerary description

Continuando con las rutas para visitar todos los pueblos de Girona, esta ruta formaba parte del trayecto (Sarrià de Dalt, por las Masías de Can Comas a Palol de Revardit y comer en el Restaurante de Can Miá ) de la misma fecha, pero por cuestiones técnicas no se pudo grabar junto a la otra y ahora la subo a Wikiloc para dar por visitado el pueblo de Cornellá del Terri y no tener que desviarme en otras ocasiones.
Salida del restaurante Can Miá y tomamos la GIV-5147, que dejaremos girando a la izquierda en el segundo camino que encontremos. Este camino va a buscar el paso de la C-66 que permite llegar a Cornellá. De aquí por un sendero cercano al cementerio se llega a Sords, donde se toma el camino en dirección a Santa Llogaia del Terri, pero atención ya que en esta zona hay un perro suelto y algunos caminos indican propiedad privada, pero con cuidado y avisando a los propietarios se puede pasar.De Santa Llogaia en línea recta llegamos a la Autovía y siguiendo el lateral, la atravesaremos en un paso de peatones que hay al lado de lo que fué el restaurante La República. Seguiremos por el Camp de les Comes, Montagut y llegaremos a Sarriá de Dalt, donde finaliza esta ruta.
Continuando con las rutas para visitar todos los pueblos de Girona, esta ruta formaba Parte del Trayecto (Sarrià de Dalt, miedo las Masías de Can Comas en Palol de Revardit y comer en el Restaurante de Can Miá) de la MISMA fecha, pero miedo Cuestiones Técnicas no se Pudo grabar junto a la otra y ahora la subo en Wikiloc para dar miedo visitada el pueblo de Cornellá del Terri y no tener que desviarme en Otras ocasiones.
Salida del restaurante Can Miá y tomamos la GIV-5147, que dejaremos Girando a la izquierda en el Segundo camino que encontremos. Este camino va a buscar el paso de la C-66 que permite legar a Cornellá. De aquí por un sendero cercano al cementerio se lega Sordos, Donde se toma el camino en dirección a Santa Llogaia del Terri, pero atención ya que en esta zona hay un perro suelta y Algunos caminos indican propiedad privada, pero con cuidado y avisando a los propietarios se puede pasar.De Santa Llogaia en línea recta llegamos a la Autovía y siguiendo el lateral, la atravesaremos en un paso de peatones que hay al lado de lo que fué el restaurante la República. Seguiremos por el Campo de las Comes, Montagut y llegaremos a Sarriá de Dalt, Donde finaliza esta ruta.

LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE

Continuant amb les rutes per visitar tots els pobles de Girona, aquesta ruta formava part del trajecte (Sarrià de Dalt, per les Masies de Can Comas a Palol de Revardit i menjar al Restaurant de Can Miá) de la mateixa data, però per qüestions tècniques no es va poder gravar costat de l'altra i ara la pujo a Wikiloc per donar per visitat el poble de Cornellà del Terri i no haver de desviar en altres ocasions.
Sortida del restaurant Can Miá i agafem la GIV-5147, que deixarem girant a l'esquerra en el segon camí que trobem. Aquest camí va a buscar el pas de la C-66 que permet arribar a Cornellà. D'aquí per un sender proper al cementiri s'arriba a Sords, on es pren el camí en direcció a Santa Llogaia del Terri, però atenció ja que en aquesta zona hi ha un gos solt i alguns camins indiquen propietat privada, però amb cura i avisant els propietaris es pot pasar.De Santa Llogaia en línia recta arribem a l'Autovia i seguint el lateral, la travessarem en un pas de vianants que hi ha al costat del que va ser el restaurant La República. Seguirem pel Camp de les Comes, Montagut i arribarem a Sarrià de Dalt, on finalitza aquesta ruta.

Waypoints

PictographPhoto Altitude 442 ft
Photo ofRetaurante Can Miá Photo ofRetaurante Can Miá Photo ofRetaurante Can Miá

Retaurante Can Miá

Si el viajero circula por la carretera de Banyoles en Girona, o a la inversa, hacia la mitad del camino se encontrará con una señal que indica el camino que va hacia Palol de Revardit, un pequeño municipio que pertenecía al Girones pero que últimamente se ha integrado en la comarca del Pla de l'Estany. Palol de Revardit toma el nombre del arroyo que atraviesa su término municipal y que desemboca en el río Terri. Es un municipio con un núcleo central muy pequeño, con el castillo y la iglesia de protagonistas, y una multitud de masías dispersas en un espacio de unos 18 km2. Si seguimos el camino real que lleva al pueblo, después de hacer poco menos de un kilómetro, encontraremos un indicador a mano izquierda que dice: VEINAT DE CAN Mia. Continuaremos por este camino un kilómetro escaso más. Es una pista de tierra, en general muy bien conservada, que no presenta ningún tipo de dificultad; atraviesa un bosque de encinas espesas que, en verano, hacen sombra y dan una sensación de frescura y de paz increíble. Y como suele ocurrir con los lugares abrigados por árboles, en invierno se pueden sentir un calor y una intimidad muy patentes. Si el viatger circula per la carretera de Banyoles a Girona, o al revés, cap a la meitat del camí es trobarà amb un senyal que indica el camí que va cap a Palol de Revardit, un petit municipi que pertanyia al Gironès però que darrerament s'ha integrat a la comarca del Pla de l'Estany. Palol de Revardit pren el nom del rierol que travessa el seu terme municipal i que desemboca al riu Terri. És un municipi amb un nucli central molt petit, amb el castell i l'església de protagonistes, i una multitud de masies disperses en un espai d'uns 18 km2. Si seguim el camí ral que porta al poble, després de fer poc menys d'un quilòmetre, trobarem un indicador a mà esquerra que diu: VEINAT DE CAN Mia. Continuarem per aquest camí un quilòmetre escàs més. És una pista de terra, en general molt ben conservada, que no presenta cap tipus de dificultat; travessa un bosc d'alzines espesses que, a l'estiu, fan ombra i donen una sensació de frescor i de pau increïble. I com sol passar amb els llocs abrigats per arbres, a l'hivern es poden sentir una calor i una intimitat molt patents.

PictographPhoto Altitude 315 ft
Photo ofCornellà del Terri Photo ofCornellà del Terri Photo ofCornellà del Terri

Cornellà del Terri

Cornellà del Terri es un municipio de la comarca del Pla de l'Estany, en la provincia de Girona (Catalunya). Se sitúa entre Bañolas y Gerona.Además de la capital municipal, incluye los núcleos de Borgoñá, Corts, Pont-xetmar, Pujals dels Cavallers, Pujals dels Pagesos, Ravós del Terri, San Andrés del Terri, Santa Leocadia del Terri y Sords, la mayoría de las cuales cuentan con iglesias de estilo románico.Es importante su "Festa de l'Arbre" ('fiesta del árbol') i su "Ball del Cornut de Cornellà de Terri" ('baile del cornudo') que cada lunes de Pascua se celebra en esta localidad. Cornellà del Terri és un municipi de la comarca del Pla de l'Estany, a la província de Girona (Catalunya). Se situa entre Banyoles i Gerona.Además de la capital municipal, inclou els nuclis de Borgonya, Corts, Pont-Xetmar, Pujals dels Cavallers, Pujals dels Pagesos, Ravós del Terri, Sant Andreu del Terri, Santa Leocadia del Terri i Sords, la majoria de les quals compten amb esglésies d'estil románico.Es important la seva "Festa de l'Arbre" ('festa de l'arbre') i el seu "ball del cornut de Cornellà de Terri" ('ball del cornut') que cada dilluns de Pasqua se celebra en aquesta localitat.

PictographPhoto Altitude 276 ft
Photo ofSords Photo ofSords

Sords

Situado en la orilla izquierda del río Terri, aparece documentado por primera vez en archivos del año 986 bajo la forma 'Surdis'. Más tarde adoptó una derivación latinizado y se convirtió en 'Surdibus'. Opinan los estudiosos de la toponimia que el origen de este nombre se puede encontrar en la palabra suerte- empleada en plural- o bien puede provenir de un pueblo del mismo nombre que antiguamente habitó un área que comprendía parte del Empordà hasta el Rosellón.Algunas fincas del pueblo fueron de la Iglesia al menos desde el siglo XII, predominio que se hizo presente en los recuentos de población de mediados del siglo XIV: 6 fuegos reales y 17 de eclesiásticos, lo que se puede evaluar en unos 110-115 habitantes. Como la mayoría de pueblos que integraban el valle de Cornellà, en 1399 pasó a la jurisdicción real. También son del siglo XIV las primeras noticias de caseríos del lugar. Como señalan Josep Maria Corominas y Jaime Marqués se encuentra referencias documentales del mas Farró (1330), del mas Cornellà, más tarde mas Borrell (1337) y sano Quintana (1337). A estas alturas no sabemos nada más de la edad media, por lo que hay que llegar en el siglo XVIII para volver a encontrar noticias de Sords. Para la tesis de licenciatura de Dolores Terrades sabemos que el pueblo creció considerablemente a lo largo del siglo XVIII, gracias a la ausencia de epidemias y de crisis alimentarias, y que la mitad de la mortalidad total corresponde a los niños menores de catorce años . Paradójicamente, el vecindario del mas Farró de la Bruguera, actualmente casi deshabitado, fue el que concentró la mayoría de la población de Sords en este siglo, y donde el ritmo de construcción y acondicionamiento de casas fue más importante. La iglesia parroquial dedicada a San Esteban ya figura mencionada a finales del siglo X, aunque el edificio actual contiene muchos elementos añadidos posteriormente. Es de planta románica, con un interesante ábside que seguro respeta la estructura primitiva. Fue renovada parcialmente el siglo XVIII, cuando se construyeron las naves laterales y la sacristía, tal como lo denota la inscripción de un ventanal que lleva la fecha de 1785. Situat a la riba esquerra del riu Terri, apareix documentat per primera vegada en arxius de l'any 986 sota la forma 'Surdis'. Més tard va adoptar una derivació llatinitzat i es va convertir en 'Surdibus'. Opinen els estudiosos de la toponímia que l'origen d'aquest nom es pot trobar en la paraula sort- emprada en plural- o bé pot provenir d'un poble del mateix nom que antigament va habitar una àrea que comprenia part de l'Empordà fins al Rosellón.Algunas finques del poble van ser de l'Església almenys des del segle XII, predomini que es va fer present en els recomptes de població de mitjan segle XIV: 6 focs reals i 17 d'eclesiàstics, el que es pot avaluar en uns 110-115 habitants. Com la majoria de pobles que integraven la vall de Cornellà, en 1399 va passar a la jurisdicció reial. També són del segle XIV les primeres notícies de caserius del lloc. Com assenyalen Josep Maria Corominas i Jaume Marquès es troba referències documentals del mas Farró (1330), del mas Cornellà, més tard més Borrell (1337) i sa Quintana (1337). A hores d'ara no sabem res més de l'edat mitjana, per la qual cosa cal arribar al segle XVIII per tornar a trobar notícies de Sords. Per a la tesi de llicenciatura de Dolors Terrades sabem que el poble va créixer considerablement al llarg del segle XVIII, gràcies a l'absència d'epidèmies i de crisis alimentàries, i que la meitat de la mortalitat total correspon als nens menors de catorze anys. Paradoxalment, el veïnat del mas Farró de la Bruguera, actualment gairebé deshabitat, va ser el que va concentrar la majoria de la població de Sords en aquest segle, i on el ritme de construcció i condicionament de cases va ser més important. L'església parroquial dedicada a Sant Esteve ja figura esmentada a finals del segle X, encara que l'edifici actual conté molts elements afegits posteriorment. És de planta romànica, amb un interessant absis que segur respecta l'estructura primitiva. Va ser renovada parcialment el segle XVIII, quan es van construir les naus laterals i la sagristia, tal com ho denota la inscripció d'un finestral que porta la data de 1785

PictographPhoto Altitude 282 ft
Photo ofSanta Llogaia del Terri Photo ofSanta Llogaia del Terri Photo ofSanta Llogaia del Terri

Santa Llogaia del Terri

pueblo de Santa Llogaia delTerri (104 h en 2005) es situado a la izquierda delTerri, aguas arriba de San Andrés y de Ravós. La iglesia parroquial, de origen románico y muy modificada, es dedicada a Santa Leocadia (o Llogaia) y está documentada en 1266, En el siglo XIV tenían posesiones los señores de Gallineros, la casa de Biure y la vizcondesa de Rocabertí. Formó parte de la baronía de Vilademuls. El tercer fin de semana de octubre celebra la fiesta mayor. El poble de Santa Llogaia delTerri (104 h el 2005) és situat a l’esquerra delTerri, aigua amunt de Sant Andreu i de Ravós. L’església parroquial, d’origen romànic i molt modificada, és dedicada a santa Leocàdia (o Llogaia) i és documentada el 1266, quan el prior de Santa Maria de Lledó hi féu l’establiment d’un molí a un veí de la parròquia. Al segle XIV hi tenien possessions els senyors de Galliners, la casa de Biure i la vescomtessa de Rocabertí. Formà part de la baronia de Vilademuls. El tercer cap de setmana d’octubre celebra la festa major.

Comments

    You can or this trail