(PE) TORRES DE DEFENSA (28).- Torre de Vivet
near Las Angladas, Catalunya (España)
Viewed 290 times, downloaded 3 times
Trail photos
Itinerary description
Esta es una serie de rutas que intentará pasar y fotografiar lo más cerca posible todas las edificaciones tanto militares como privadas que son consideradas torres de defensa y que forman una parte importante de la historia de nuestro patrimonio.
Atalaya o torre de vigilancia es un tipo de fortificación utilizada en muchas partes del mundo. Difiere de otros tipos de torre en que su uso primario es militar; y entre las torres militares o defensivas se distingue en que por lo general es una estructura aislada. Su objetivo principal es proporcionar un lugar alto y seguro desde el cual poder realizar la vigilancia y hacer observaciones militares. En algunos casos, torres de uso no militar, como las religiosas, pueden ser utilizadas como atalayas. Al principio se construyeron cerca de la costa para controlar a los piratas y cuando los avistaban encendían hogueras para avisar a los vecinos más cercanos. Más tarde incluso fue obligatorio construirlas en las casas y si no se podía, se ubicaba en el centro de un conjunto de Masías una sola torre para protegerlas a todas.
Es divertido comprobar que se pueden ver casi todas las edificaciones ya que sobresalen por encima de todas las vallas de la mayoría de fincas particulares donde se ubican, y es una excusa para organizar una agradable ruta ciclo-turística.
Y otra cosa estoy seguro, y es que si no fuera por ir a visitar las torres seguramente no hubiéramos pasado nunca por los caminos en las que se encuentran.
Salgo de Vilert por la carretera principal en dirección hacia Bàscara, tomo un camino rural casi sendero que me dirige hacia el pueblo de Orfes. Atravieso el río Fluviá y me dirijo hacia una serie de caminos forestales y senderos hacia Pontós, pero antes de llegar, hay una serie de caminos prácticamente inutilizados por alguien al que no le gusta que los ciclistas y los caminantes pasen por su propiedad. Está lleno de troncos, maleza, árboles cortados etc. y al final te encuentras con una valla vegetal hecha expresamente para que no pase nadie, así que he tenido que regresar al inicio.
Saliendo de Navata me he equivocado y en vez de tomar la carretera asfaltada he tomado un camino en medio de los campos que me ha hecho pasar por márgenes para poder regresar a la carretera donde estaba la ruta predeterminada.
Más adelante y en la masía Can Lledó, me he vuelto equivocar así que he tenido que retroceder por el mismo camino por el que había llegado hasta aquí.
El último tramo, en los dos últimos kilómetros para llegar a Vilert hay una zona completamente inundada, llena de barro y que en tiempos de lluvias fuertes seguramente será intransitable.
He comido en Navata en el único restaurante abierto que hay en esta zona y que se llama Bar Sindicat donde sirven una comida correcta en relación calidad-precio.
LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE.
Aquesta és una sèrie de rutes que intentarà passar i fotografiar el més a prop possible totes les edificacions tant militars com privades que són considerades torres de defensa i que formen una part important de la història del nostre patrimoni.
Talaia o torre de vigilància és un tipus de fortificació utilitzada en moltes parts del món. Difereix d'altres tipus de torre en què el seu ús primari és militar; i entre les torres militars o defensives es distingeix en que en general és una estructura aïllada. El seu objectiu principal és proporcionar un lloc alt i segur des del qual poder realitzar la vigilància i fer observacions militars. En alguns casos, torres d'ús no militar, com les religioses, poden ser utilitzades com talaies. Al principi es van construir prop de la costa per controlar els pirates i quan els s'albiraven encenien fogueres per avisar els veïns més propers. Més tard fins i tot va ser obligatori construir-les en les cases i si no es podia, se situava en el centre d'un conjunt de Masies una sola torre per protegir-les a totes.
És divertit comprovar que es poden veure gairebé totes les edificacions ja que sobresurten per sobre de totes les tanques de la majoria de finques particulars on s'ubiquen, i és una excusa per organitzar una agradable ruta cicle-turística.
I una altra cosa estic segur, i és que si no fos per anar a visitar les torres segurament no haguéssim passat mai pels camins en què es troben.
Surto de Vilert per la carretera principal en direcció cap a Bàscara, prenc un camí rural gairebé corriol que em dirigeix cap al poble d'Orfes. Travesso el riu Fluvià i em dirigeixo cap a una sèrie de camins forestals i senders cap a Pontós, però abans d'arribar, hi ha una sèrie de camins pràcticament inutilitzats per algú a qui no li agrada que els ciclistes i els caminants passin per la seva propietat. Està ple de troncs, mala herba, arbres tallats etc. i al final et trobes amb una tanca vegetal feta expressament perquè no passi ningú, així que he hagut de tornar a l'inici.
Sortint de Navata m'he equivocat i en comptes de prendre la carretera asfaltada he pres un camí enmig dels camps que m'ha fet passar per marges per poder tornar a la carretera on estava la ruta per defecte.
Més endavant i en la masia Can Lledó, m'he tornat equivocar així que he hagut de retrocedir pel mateix camí pel qual havia arribat fins aquí.
L'últim tram, en els dos últims quilòmetres per arribar a Vilert hi ha una zona completament inundada, plena de fang i que en temps de pluges fortes segurament serà intransitable.
He menjat a Navata en l'únic restaurant obert que hi ha en aquesta zona i que es diu Bar Sindicat on serveixen un dinar correcta en relació qualitat-preu.
Atalaya o torre de vigilancia es un tipo de fortificación utilizada en muchas partes del mundo. Difiere de otros tipos de torre en que su uso primario es militar; y entre las torres militares o defensivas se distingue en que por lo general es una estructura aislada. Su objetivo principal es proporcionar un lugar alto y seguro desde el cual poder realizar la vigilancia y hacer observaciones militares. En algunos casos, torres de uso no militar, como las religiosas, pueden ser utilizadas como atalayas. Al principio se construyeron cerca de la costa para controlar a los piratas y cuando los avistaban encendían hogueras para avisar a los vecinos más cercanos. Más tarde incluso fue obligatorio construirlas en las casas y si no se podía, se ubicaba en el centro de un conjunto de Masías una sola torre para protegerlas a todas.
Es divertido comprobar que se pueden ver casi todas las edificaciones ya que sobresalen por encima de todas las vallas de la mayoría de fincas particulares donde se ubican, y es una excusa para organizar una agradable ruta ciclo-turística.
Y otra cosa estoy seguro, y es que si no fuera por ir a visitar las torres seguramente no hubiéramos pasado nunca por los caminos en las que se encuentran.
Salgo de Vilert por la carretera principal en dirección hacia Bàscara, tomo un camino rural casi sendero que me dirige hacia el pueblo de Orfes. Atravieso el río Fluviá y me dirijo hacia una serie de caminos forestales y senderos hacia Pontós, pero antes de llegar, hay una serie de caminos prácticamente inutilizados por alguien al que no le gusta que los ciclistas y los caminantes pasen por su propiedad. Está lleno de troncos, maleza, árboles cortados etc. y al final te encuentras con una valla vegetal hecha expresamente para que no pase nadie, así que he tenido que regresar al inicio.
Saliendo de Navata me he equivocado y en vez de tomar la carretera asfaltada he tomado un camino en medio de los campos que me ha hecho pasar por márgenes para poder regresar a la carretera donde estaba la ruta predeterminada.
Más adelante y en la masía Can Lledó, me he vuelto equivocar así que he tenido que retroceder por el mismo camino por el que había llegado hasta aquí.
El último tramo, en los dos últimos kilómetros para llegar a Vilert hay una zona completamente inundada, llena de barro y que en tiempos de lluvias fuertes seguramente será intransitable.
He comido en Navata en el único restaurante abierto que hay en esta zona y que se llama Bar Sindicat donde sirven una comida correcta en relación calidad-precio.
LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE.
Aquesta és una sèrie de rutes que intentarà passar i fotografiar el més a prop possible totes les edificacions tant militars com privades que són considerades torres de defensa i que formen una part important de la història del nostre patrimoni.
Talaia o torre de vigilància és un tipus de fortificació utilitzada en moltes parts del món. Difereix d'altres tipus de torre en què el seu ús primari és militar; i entre les torres militars o defensives es distingeix en que en general és una estructura aïllada. El seu objectiu principal és proporcionar un lloc alt i segur des del qual poder realitzar la vigilància i fer observacions militars. En alguns casos, torres d'ús no militar, com les religioses, poden ser utilitzades com talaies. Al principi es van construir prop de la costa per controlar els pirates i quan els s'albiraven encenien fogueres per avisar els veïns més propers. Més tard fins i tot va ser obligatori construir-les en les cases i si no es podia, se situava en el centre d'un conjunt de Masies una sola torre per protegir-les a totes.
És divertit comprovar que es poden veure gairebé totes les edificacions ja que sobresurten per sobre de totes les tanques de la majoria de finques particulars on s'ubiquen, i és una excusa per organitzar una agradable ruta cicle-turística.
I una altra cosa estic segur, i és que si no fos per anar a visitar les torres segurament no haguéssim passat mai pels camins en què es troben.
Surto de Vilert per la carretera principal en direcció cap a Bàscara, prenc un camí rural gairebé corriol que em dirigeix cap al poble d'Orfes. Travesso el riu Fluvià i em dirigeixo cap a una sèrie de camins forestals i senders cap a Pontós, però abans d'arribar, hi ha una sèrie de camins pràcticament inutilitzats per algú a qui no li agrada que els ciclistes i els caminants passin per la seva propietat. Està ple de troncs, mala herba, arbres tallats etc. i al final et trobes amb una tanca vegetal feta expressament perquè no passi ningú, així que he hagut de tornar a l'inici.
Sortint de Navata m'he equivocat i en comptes de prendre la carretera asfaltada he pres un camí enmig dels camps que m'ha fet passar per marges per poder tornar a la carretera on estava la ruta per defecte.
Més endavant i en la masia Can Lledó, m'he tornat equivocar així que he hagut de retrocedir pel mateix camí pel qual havia arribat fins aquí.
L'últim tram, en els dos últims quilòmetres per arribar a Vilert hi ha una zona completament inundada, plena de fang i que en temps de pluges fortes segurament serà intransitable.
He menjat a Navata en l'únic restaurant obert que hi ha en aquesta zona i que es diu Bar Sindicat on serveixen un dinar correcta en relació qualitat-preu.
Waypoints
You can add a comment or review this trail
Comments