Pedals de Cerdanya - dia 1 - Llívia - Lles (IBP 161)

Comencem la ruta a Llívia i no a Age, lloc d’on parteix la ruta original. Anem per un camí ral fins a trobar una forta rampa amb el terreny acabat de remoure que ens obliga a esforçar-nos. A Vilanova de les Escaldes prenem la carretera fins a Dorres i quan s’acaba l’asfalt continuem per una pista inacabable que va voltant l’Ermita de Santa Maria de Bell-lloc amb vistes a la plana de la Cerdanya. A l’ermita ens topem amb en Marc Eugeni, un nano catalano-rus que ens explica que és de Barcelona, i que fa 2 mesos que ha sortit caminant de París en direcció a casa seva. Ens sorprèn que vagi amb sabates de carrer de sola tan blanca com la seva pell i que no recordi l’última ciutat francesa per on ha passat. L’any que ve ens plantegem creuar tota Europa i l’estepa russa amb xancletes brasileres per visitar-lo al seu poble natal que diu que arriba als -50º.

Ens acomiadem del personatge i descendim per un corriol tècnic entre grans blocs de pedra fins al petit poble de Brangolí. Remuntem, també per asfalt (com el trobarem a faltar!), fins a Coll de Bena i atrapem un grup d’uns sis ciclistes de Barcelona que estan fent la ruta Cerdanya 360º. Ens trobarem un parell de cops més endavant. A Coll de Bena i pel mig de pedres herbades comença una baixada molt pedregosa fins a la Tor de Querol. Fem un parada d’avituallament davant d’una botiga, que tenen la gentilesa de baixar el tendal perquè prenguem més el sol.

Comencem a pujar en direcció de Guils de Cerdanya, però no agafem la direcció a l’estació d’esquí nòrdic, sinó per una pista amb força pedra; descendim per un camí força tècnic i pronunciat fins a Niula. Tornem a agafar una pista de pujada en direcció Montmalús.

El gran patiment que vaig tenir al llarg de tota la ruta ha contribuït que no recordi amb claredat tot el camí, tot i que recordo un corriol bonic en descens per una de les valls.
Després d’anar pujant i baixant per terreny dur descendim per una pista més bona fins a Meranges, punt escollit per dinar i a on, per desgràcia, anem parar al restaurant de Can Miquel, a Girul.

Ens foten una clavada per un menjar pèssim; i això que vam demanar amanides, canalons , macarrons i iogurts, àpats molt bàsics. Us recomanem qualsevol altre restaurant, que pitjor no serà, us ho asseguro. Decebuts i estafats, però almenys amb la panxa plena, sortim en direcció a Eller.

Després d’alguna rampa, fem uns quants quilometres més còmodes i atrapem altre cop al grupet de sis que fan la Cerdanya 360º. Baixem per una trialera molt tècnica fins a creuar un torrent.

En aquest punt comença la part més dura. Pujada caminant per un caminet força embardissat i amb pedra fins a Ordén, seguim pujant fort fins a Talltendre i tornem a caminar per pujar. Ja només queda una baixada i pujar per la Bastida (bones vistes) fins, per fi, al punt més alt de la ruta.

La pista que baixa va empitjorant i cal prestar molta atenció pel cansament que acumulem. Arribem a Coborriu de la Llosa, on poc després trobem la carretera que ens durà a Lles de Cerdanya, final de la primera etapa. Quin calvari que he suportat!

Ens allotgem a la Fonda Domingo, una pensió humil però amb un restaurant de categoria. Sopem molt i molt bé, amb plats molt elaborats i el païm fent una petita volta nocturna pel poble, abans d’anar a espetegar al merescut llit.